Arxiu d'etiquetes: LICOR

Pollastre rostit amb tòfona i puré tofonat

Posar-hi també costella de porc i rostir la carn salpebrada a la cassola amb oli, un grapat de grans d’all i unes cebes, fins que va estar tot ben ros; aleshores regar amb vi ranci, deixar evaporar l’alcohol i hi afegir-hi una mica de brou fosc fet amb verdures i la carcanada i el pedrer del mateix pollastre. Possar-hi també una branqueta de romaní i tapar perquè es fagi durant uns tres quarts d’hora. Abans de treure’l, afegir una cullerada de tòfona d’estiu ratllada.

Per acompanyar el pollastre i la costella fer un puré amb patates bullides amb sal i ben aixafades amb una mica de pebre blanc, oli d’oliva suau i una culleradeta de la mateixa tòfona ratllada.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTARI WEBLOC

Origen: Pollastre rostit amb tòfona i puré tofonat

pularda amb magranes i peres

Ingredients:

  • una pularda a talls (la més exquisita és la de Bresse, però l’economia no està com per pagar pollastre, per molt “delicatessen” que sigui, a preu de jabugo, per tant, en vaig comprar una més humil, la de Gers, però igualment de pagès i boníssima!)
  • 2 cebes
  • 4 pastanagues
  • la pell d’una llimona
  • 1 manadet d’herbes
  • una branca d’api
  • ½ got de vi ranci
  • 2 magranes grosses
  • 3 peres
  • ½ l de brou (si pot ser, fet a casa amb verdures, os de vedella i pollastre)
  • sal, pebre i oli d’oliva verge

Preparació:

  1. Adobem els talls de pularda amb sal i pebre i els posem a rostir amb una mica d’oli . Quan estan enrossits, hi afegim les cebes i les pastanagues tallades, la pell de la llimona, la branca d’api i les herbes.
  2. Al cap d’una estona, afegim el vi ranci i, al cap d’uns 10 minuts, els grans de *magrana i el brou. Deixem coure la barreja a foc ben baix fins que estigui cuit. Sabrem que ja està quan la ceba està torradeta i la pastanaga s’ha “begut” el brou i es comença a desfer.
  3. Tot seguit, treiem el tall de la cassola. Treiem també la pell de llimona, les herbes i la ceba (treure la ceba és opcional. Jo ho faig perquè no m’agrada massa). Triturem la resta d’ingredients (magrana i pastanaga aromatizades) amb la batedora fins que quedi una salsa fina. pularda_magrana_peres_elracodelamontsepcreus
  4. Pelem les peres i les tallem a grills. Posem una paella al foc amb una miqueta d’oli d’oliva verge i saltegem els grills de pera fins que comencen a canviar de color blanc a daurat. Tornem a posar els talls de pularda a la cassola barrejats amb la salsa i els trossos de pera. Ho deixem coure tot junt uns 10 minuts més, i ja està.
  5. Un plat excel·lent! La carn de pularda es desfeia a la boca. La barreja de sabors, acompanyada d’un bon vi negre català (de les terres de Lleida) va ser un èxit. Tothom content i la cuinera més que satisfeta. Què més es pot demanar per Nadal?
  6. Us animo a provar aquesta recepta. Realment val la pena.

*truquillo per pelar la magrana:

  • Ara em direu tots/es que ja ho sabíeu, però com que m’he trobat més d’una que diu que li fa mandra menjar magrana perquè és molt pesat pelar-la, us explico com ho fem a casa perquè pogueu sortir de l’atzucac. Es tracta d’un d’aquells aprenentatges que ha anat passant de generació en generació a la família Creus (la de la meva mare, àvia, besàvia,…).
  • Tallem la magrana pel mig com fem amb els tomàquets per sucar pa (deixant cap i cul a banda i banda). Posem mitja magrana de cap per avall damunt la mà i li donem cops secs a la pell amb una mà de morter. Veureu com van caient els grans ràpidament. En pocs minuts tindreu la magrana desgranada i llesta per cuinar, adobar o el que sigui.

Bon profit!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: ATZUCAC

Origen: Racó de cuina: pularda amb magranes i peres

Orelletes

Ingredients:

  • – 1/2 quilo de farina
  • – 150 g. de sucre
  • – 3 ous
  • – 1/2 tassa de les de cafè, plena d’oli
  • – 1 copa petita d’anís
  • – 1/2 copa petita de moscatell
  • – vainilla
  • – raspadures de llimona
  • – oli per fregir
  • – sal

Preparació:

  1. Passeu la farina per un sedàs o tamís i poseu-la en un atuell gros, feu un forat al mig i afegiu- hi els ous, el sucre, l’oli, l’anís, el moscatell, unes gotetes de vainilla, les raspadures d’una llimona i una mica de sal.
  2. Pasteu-ho amb les mans i, a poc a poc, anireu aconseguint que tots els elements s’integrin i formin una pasta suau i elàstica. Quan ja la tingueu, no la treballeu gaire més.
  3. Formeu ara una bola com si féssiu pa.
  4. Dividiu aquesta bola en porcions petites, d’uns vint-i-quatre grams. Formeu boletes i deixeu- les reposar uns vint-i-cinc minuts. tapades i en un lloc calent.
  5. Quan la pasta sigui a punt, agafeu les boletes d’una en una i passeu-les per sota el corró per aconseguir una pasta fina i rodona, aplanada com un plat.
  6. En una paella al foc amb oli roent, poseu-hi el bunyol, que immediatament s’inflarà del centre, i tot seguit doneu-li la volta amb una espàtula. En un moment ja quedarà daurat per ambdós costats.
  7. Traieu-los, poseu-los en una plàtera i empolvoreu-los amb sucre.

Recepta extreta de “Delícies del Rebost”

Origen: Orelletes

Flam de plàtan amb mascarpone

Ingredients:

  • – 3 plàtans
  • – ¾ i mig de terrina de formatge mascarpone
  • – 125 gr de sucre
  • – Mitja copeta de Moscatell
  • – 1 nou de mantega
  • – 4 ous
  • – 500 ml de llet
  • – Caramel pel motlle

Preparació:

  1. Pela i talla a rodanxes els plàtans.
  2. Posa’ls a un cassó quan la mantega ja estigui desfeta i cou-los uns minuts.
  3. A mida que es van fent, ves-los aixafant i tira-hi un bon raig de moscatell; flameja-ho.
  4. En un bol, barreja-hi la llet, el mascarpone, els ous, el sucre i finalment afegeix el plàtan.
  5. Si et queda algun grumoll, passa-hi la batedora .
  6. En un motlle rectangular unteu amb el caramel i un raig de moscatell, aboqueu la barreja i coure’l al bany maria durant una hora a uns 180-200º C.
  7. Bon profit!!

Recepta extreta de “Converses vora del foc”

Origen: Flam de plàtan amb mascarpone

TALL RODÓ DE VEDELLA

INGREDIENTS:

  • 1 tall rodo de vedella d’un quilo aproximadement
  • 1 ceba
  • 2 tomaquets madurs
  • 1 vas de vi ranci
  • 1 vas de conyac
  • 2 cullerades de fons de vadella
  • 1 vas d’aigua

PREPARACIÓ:

  1. Posem oli a la olla rapida i la posem al foc
  2. Ara i posem la vedella i la marquem a foc rapit, un cop la tinguem marcada la reservem
  3. Tallem la ceba i la sofregim a la mateixa olla on hem marcat la vedella un cop la tinguem ben sofregida i posem els tomaquets
  4. tallats i els sofregim ara posem sal i afagim el fondo de vedella, el vi ranci ,el conyac i l’aigua deixem que renqui el bull,ara i
  5. posem la vedella tapem l’olla i deixem bullir uns 20 minuts
  6. Pasats els minuts destapem l’olla i comprovem si esta cuita ,per comprovar si esta cuita la punxem i si esta tova es que esta
  7. cuita sino esta cuita li posem uns minuts mes
  8. Un cop la tinguem cuita la treiem de la olla i reservem que es refredi , la podem fer un dia per l’altre
  9. Pasem el sofregit per el minipimer i reservem
  10. Tallem la vedella a talls fins, els posem amb una cassola i posem el sofregit per sobre i li deixem fer la xup,xup uns 20 minuts
  11. comprovem de sal,
  12. I ja podem servir

PUBLICAT ORIGINALMENT A: ELS FOGONS DE LA LOURDES

Origen: RODO DE VEDELLA

Roscos de vi

Ingredients:

  • 500 grs de farina rebostera
  • 125 grs de sucre
  • 200 ml d’oli d’oliva suau
  • 125 ml de moscatell
  • 1 cullerada de licor d’anís
  • 2 cullerades de llavors de sèsam
  • 1 culleradeta de canyella
  • ratlladura de la pell d’1 llimona
  • Sucre llustre

Elaboració:

  1. En primer lloc, us explicaré que la recepta original diu farina rebostera, i jo com estava preparant les altres receptes de polvorons em vaig liar una mica i la farina la vaig posar torrada com en les altres receptes, i m’han quedat molt bons… m’imagino com deuen ser els originals.
  2. En un bol posar la farina.
  3. Fer un forat al mig i afegir l’oli. Barrejar els dos ingredients amb una cullera de fusta.
  4. Incorporar la resta d’ingredients: el sucre, el moscatell, el licor d’anís, les llavors de sèsam, la canyella i la ratlladura de llimona. Barrejar bé.
  5. Abocar la massa al marbre i amassar-la una mica amb les mans. Estendre-la amb el corró deixant-la en un gruix d’1 cm d’alçada.
  6. Amb un tallador de galetes fer els roscos i el forat del mig fer-lo amb un motlle més petit (jo no en tinc i em vaig apanyar amb una cullereta, això sí, no van quedar perfectes).
  7. Folrar la safata del forn amb paper vegetal i col·locar els roscos.
  8. Coure al forn preescalfat a 185 graus durant 20-25 minuts, amb calor a dalt i a baix.
  9. Una vegada cuits, treure del forn i deixar refredar sobre la reixeta. Quan estiguin tebis passar pel sucre llustre.
  10. Bon profit!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CUINAR PER ALS MEUS

Origen: Roscos de vi

Púding de coco amb llet condensada

Ingredients:

  • · 4 ous
  • · 1 cullerada petita de maizena
  • · 400 grs llet de coco (1 llauna)
  • · 370 grs de llet condensada (llauna petita)
  • · 100 grs de llet evaporada
  • · 90 grs de coco ratllat
  • · 1 rajolí de licor de coco
  • · Aigua i sucre per fer el caramel o caramel preparat de pot (que és el que jo vaig utilitzar).

Preparació:

  1. Barrejar tots els ingredients i abocar-ho en un motlle prèviament caramel·litzat.
  2. Poseu-ho a coure al forn 1 h a 150º al bany maria. Deixeu-ho refredar, i ja el podeu desemmotllar.
  3. Espero que us agradi.

Recepta extreta de “Converses vora del foc”

Origen: Púding de coco amb llet condensada

ARTICLE: què s’entén per ratafia?

La ratafia és un típic licor català que s’ elabora pels volts de Sant Joan, quan les herbes aromàtiques estan en la seva saó.

Podríem definir la Ratafia Catalana de la següent manera:”Licor fet a base d’ aiguardent o anís, o bé una barreja dels dos, amb possible adició de sucre i maceració de nous verdes, i plantes (herbes, espècies, escorces, flors”. N’ hi pot haver de monogràfiques- en què hi dominen les nous , una herba o una fruita, com la cirera- i versions d’altres països, que poden tenir o no el nom de ratafia.

A Catalunya la seva àrea d’extensió correspon a tota la regió de Girona- Als i Baix Empordà, Garrotxa, Pla de l’ Estany, Gironès, Selva, Ripollès i, des del Pirineu, a les comarques centrals i occidentals, en una línia transversal que va d’ est a oest: Pallars, Alt Urgell, Vallès, la Segarra, les Garrigues. Es a dir, que és una tradició localitzada a la major part de la Catalunya Vella. També es troben ratafies a al resta dels Països Catalans, si bé sota altres noms: licor o aigua de nous (aiga de nodes, a la Vall d’ Aran), herbes o herbes seques (Balears), herbero, brossa, brosses,cantàbria, carnot, herbetes,herbeta(País Valencià). A vegades són licors monogràfics: licor de tomanyí (cantueso, en espanyol), de frígola, de maria lluïsa, de menta,”de fenoll”, “amarguet” (genciana) , “salvieta”, herba de Sant Joan. A Occitània s’ anomena també ratafia, licor de Sant Joan o aigua de nous.

A França estricta, el nom es refereix a una beguda alcohòlica força diferent, relacionada amb la zona de producció del xampany. Es, de fet, un aperitiu elaborat amb aiguardent i most, que també s’ elabora als Estats Units. Són encara més generals les ratafies, licors o brandis de cireres (i altres fruites, com els aranyons o patxarans bascos), que trobem de Portugal a Gràcia, de França a Anglaterra, dels Països Catalans a Rússia.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BLOC INFORMATIU DE LES PLANTES AROMÀTIQUES I MEDICINALS

Origen: ARTICLE: què s’entén per ratafia?

El Codony

Aquesta fruita tan aromàtica amagada sota una pell de vellut, és deliciosament perfumada però difícil de consumir crua per la seva duresa i pel sabor àcid i astringent. Per aquesta raó, és típic que es prepari en forma de codonyat, que algunes vegades pot ser excessivament ensucrat.

El codony és el fruit de l’arbre del codonyer (Cydonia oblonga). El nom científic prové de la regió de Cydonia, a la costa de Creta, i es cultiva des de fa milers d’anys a la zona mediterrània. A la Grècia clàssica era considerat un símbol de la fertilitat i de l’amor, fins al punt que es dedicava a la deessa Afrodita. A l’època romana s’aconsellava a les núvies que, abans d’entrar a la cambra nupcial, fessin una mossegada a aquesta fruita per perfumar el primer petó que farien al nuvi.

Propietats Nutricionals

El codony és una fruita amb un contingut escàs en sucres però l’inconvenient habitual que té és que normalment es consumeix en forma de codonyat, que porta molt de sucre.

Nutritivament, és més aviat modest, ja que conté quantitats discretes de vitamines C, del grup B i provitamina A. Malauradament, les vitamines hidrosolubles (C i grup B) es desactiven amb la cocció, que és la manera habitual com es menja aquesta fruita.

Provitamina A (en forma de betacartè): l’organisme la transforma en vitamina A, que és necessària per al bon estat de la retina. Ajuda a formar i mantenir la pell, els cabells i les mucoses. És necessària per al creixement dels ossos, de les dents i per a la reproducció.

Pel que fa als minerals, destaca el seu contingut en:

Potassi: el codony té quantitats interessants d’aquest mineral (200 mg per 100 grams de porció comestible), que és imprescindible per a la transmissió i generació de l’impuls nerviós i l’activitat muscular normal, i evita les rampes a les extremitats. A més, intervé en l’equilibri de l’aigua a dins i fora de la cèl·lula.

Calci: és el mineral més abundant del cos. La seva funció principal és la d’ajudar a construir i a mantenir ossos i dents, alhora que intervé en els processos de coagulació sanguínia.

Magnesi: es relaciona amb el funcionament de l’intestí, els nervis i els músculs i a més forma part dels ossos i dents, millora la immunitat i té un efecte laxant suau.

El codony és excepcional pel que fa al contingut en fibres i tanins, que li confereixen una propietat astringent molt destacada i amb efectes importants sobre l’organisme. També conté àcid màlic, un àcid orgànic que forma part del pigment vegetal. Proporciona sabor a la fruita, i també altres efectes que veurem a continuació.

Efectes sobre l’Organisme

El codony té diferents efectes beneficiosos sobre l’organisme, però cal tenir en compte que la seva preparació amb molt de sucre (com en el cas del codonyat) en desaconsella l’ús en cas de diabetis, hipertrigliceridèmia i excés de pes.

Astringent i tònic de les mucoses intestinals: tradicionalment s’ha utilitzat el codony, i especialment les seves llavors, perquè el mucílag que contenen, un tipus de fibra soluble, ajuda a calmar les mucoses irritades en cas de diarrees, però alhora la pectina també és beneficiosa per regular el trànsit intestinal.

Ajuda a calmar els trastorns gàstrics: els tanins (que són el que li confereix el sabor astringent), juntament amb l’efecte reductor del pH de la pectina, ajuden a millorar les condicions d’estómac delicat, gastritis o úlcera gastroduodenal. L’àcid màlic present a la polpa té un efecte regulador i tonificant de les mucoses intestinals.

Contribueix a reduir el nivell de colesterol: l’abundància en fibra del codony, especialment en fibra del tipus soluble, fa que es formin gels viscosos a l’intestí, que sembla que ajuden a “capturar” el greix i el colesterol, cosa que disminueix l’absorció intestinal d’aquestes substàncies.

És diürètic i podria ajudar a reduir la hipertensió: el contingut elevat en potassi i el contingut baix en sodi d’aquest fruita fa que sigui recomanable per a aquelles persones que tenen hipertensió arterial. I també té un efecte diürètic suau.

Segons la medicina tradicional xinesa, el codony és una fruita amb propietats fluïdificants i protectores de les mucoses, antidiarreica i diürètica.

Les llavors, en particular, tenen propietats medicinals relacionades amb la lluita contra infeccions com la disenteria, la gastritis, les úlceres gastroduodenals, i també ajuden a eliminar els mocs en cas de faringitis i bronquitis.

També s’utilitza per via externa en casos de fissures anals, clivelles als mugrons, penellons i morenes.

Com es cuina

Quan anem a comprar els codonys, cal triar aquells que tenen la pell de color groc sense cops. Els que tenen la pell verda no són madurs. Si tenen taques a la pell, en canvi, vol dir que ho són molt, però aquest aspecte no ens ha d’importar si la intenció es cuinar-los de seguida.

Una vegada collits, els codonys poden conservar-se durant dos o tres mesos. A casa, per conservar-los, si els hem comprat madurs, cal que els emboliquem amb un paper i per separat i els guardem a la nevera, on ens duraran algunes setmanes. En el cas que el codony sigui verd i vulguem accelerar-ne la maduració, el podem conservar a temperatura ambient.

La cocció del codony és llarga i pausada, no li agrada la pressa, es pot fer la típica recepta de codonyat en una olla o bé es poden cuinar al forn, com veurem a l’apartat de receptes bàsiques, i així no cal que hi afegim tant de sucre.

Cultiu ecològic, proper i de temporada: el codony és una fruita ben típica de la nostra terra, demaneu sempre d’on ve i adquiriu els que s’han cultivat a prop de casa vostra. Estareu donant suport a la pagesia local i consumireu un producte sense tanta càrrega ambiental associada al transport.

El codony és una fruita difícil de menjar crua. Quan el preparem, convé evitar l’excés de sucre per poder-nos beneficiar dels efectes positius que té sobre l’organisme, especialment de la funció protectora de la mucosa intestinal.

 

Receptes bàsiques

Les receptes bàsiques de cocció del codony, com ara la confitura de codony, utilitzen una quantitat molt elevada de sucre, normalment en una proporció de mig quilo de sucre per quilo de fruita. A continuació, trobareu un parell de receptes alternatives menys ensucrades.

Codonys al forn

Ingredients:

  • -4 codonys
  • -Una mica de sucre.
  • -Canyella.

Preparació:

Es parteixen els codonys per la meitat i els traiem el cor, que omplim amb una culleradeta de sucre i canyella. Els tornem a tapar i els posem a coure al forn a foc mig (160-180 ºC), fins que siguin tous (normalment, al cap d’una hora). Els servim calentons.

Codonys amb vi dolç

Ingredients:

  • -4 codonys.
  • -100 grams de sucre integral (tipus panela o mascavo).
  • -Oli d’oliva verge extra.
  • -1 vaset de moscatell.

Preparació:

Tallem els codonys per la meitat i els traiem el cor. Els untem ben untats amb l’oli d’oliva. Els tirem el sucre per sobre i els posem al forn pre-escalfat a temperatura mitjana (160-180ºC). A mesura que es van coent, la polpa es va fent tova, i quan estiguin a mig fer (normalment, al cap de mitja hora), els reguem amb el vaset de moscatell i els deixem mitja hora més. Els servim calentons.

Codonyat

Ingredients:

  • – 2 Kg de codonys
  • – 2 Kg de sucre

Preparació:

  1. Cal posar els codonys amb pela en una cassola grossa, cobrir-los amb aigua i deixar-los coure uns 20-30 minuts, fins que estiguin tous.
  2. Heu de pelar-los, tallar-los a trossos i treure’ls el cor. A continuació, cal passar-los per la màquina de fer puré.
  3. Cal pesar la carn de codony obtinguda i afegir-hi el mateix pes de sucre. Tot seguit poseu-ho tot junt a coure, sense deixar de remenar. Aproximadament s’ha de coure 1 hora per quilo. La pasta ha d’agafar un color fosc.
  4. Aboqueu la pasta, quan encara estigui calenta, en un recipient on es vulgui conservar i deixeu-la refredar.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: El Codony

Magdalenes de ratafia

Ingredients:

  • 3 ous.
  • 200 g de sucre.
  • 125 g d’oli de gira-sol.
  • 225 g de ratafia.
  • 250 g de llet.
  • 400 g de farina.
  • un sobre de llevat en pols.
  • 2 cullerades de sucre.

Preparació:

  1. Separeu les clares dels rovells i munteu les clares a punt de neu.
  2. En un bol, barregeu els rovells amb el sucre, quan quedi d’un color blanquinós, afegiu-hi l’oli i la llet.
  3. A part, barregeu el llevat amb la farina i després aneu-hi incorporant al bol amb la resta d’ingredients, juntament amb la ratafia perquè no sigui tant espès i es pugui remenar millor.
  4. Finalment poseu-hi les clares a punt de neu, amb compte.
  5. Unteu un motlles de magdalenes amb oli, aboqueu-hi la barreja, poseu mitja nou i espolvoregeu amb sucre.
  6. Enforneu-ho uns 30 minuts a 180º (aneu punxant fins a veure que és cuit).

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Magdalenes de ratafia