Primer de tot fem el gaspatxo, amb suficient temps perquè sigui ben fred al moment de menjar-lo, triturant tots els ingredients en una batedora (oli i vinagre al gust del consumidor, igual que la sal), ho passem pel colador xinès i ho reservem, tapat, a la nevera.
Per a l´esqueixada necessitarem que el bacallà estigui (o sigui) congelat, tot i que primer escaldarem els tomàquets, els pelarem i els hi retirarem les llavors, els tallarem a dauets petits i els posarem en un colador, a la nevera, amb un bol a sota, salats. D´aquesta manera aniran perdent aigua i quan fem l´esqueixada no ens farà nosa. Això si ho fem just després del gaspatxo doncs millor.
Quan quedi poca estona per a dinar/sopar tallem a quadradets ben petits el pebrot vermell, el barregem amb el tomàquet, l´olivada, l´oli d´oliva, les anxoves picades, l´escalunya i el pebre. Treiem el bacallà del congelador i amb l´ajuda d´un ganivet que talli molt (o d´una màquina de tallar fiambres, si es que en teniu…) anem fent talls com si fossin per a fer un carpaccio. Posem una cullerada del pebrot i el tomàquet amanits i ho tanquem com si fos un ravioli. O sigui, cal que la peça de bacallà sigui força gran. De totes maneres agafeu la idea i després munteu els raviolis com us vagi millor, i els serviu en un plat soper acompanyats d´una mica de gaspatxo. Una vegada els convidats (o qui sigui que dini/sopi amb vosaltres) ho hagin vist se´ls hi ofereix més gaspatxo!
Ho acabeu amb una vinagreta senzilla d´oli i vinagre de mòdena. Un triomf assegurat!
