Dolces, sucoses, llamineres, brillants i de textura carnosa. les cireres són unes de les fruites amb més èxit entre grans i petits. a part d’un sabor excepcional i d’una textura única, descobrim les raons dietètiques per assaborir aquesta fruita primaveral i estiuenca rica en antioxidants molt eficaços per mantenir joves la pell i les articulacions.
– En primer hi ha que desterrar de les cireres és el mite de que engreixen.
– Un altre mite que acompanya a les cireres és que poden causar malestar si es beu aigua després de menjar-ne.
– Les cireres contenen betacarotè, vitamina c, i sobre tot, àcid fòlic, a més de minerals de potassi i petites dosis de magnesi, fòsfor i ferro.
– També aporten fibra i una molt alta concentració de antioxidants.
– Les cireres, una de les fruites més populars, és un aliment ple de qualitats beneficioses per la nostra salut, però que no escapa a certs mites.
No engreixen
El primer, hi ha que desterrar és el mite de que engreixen. Els passa com un altres fruites que carreguen aquesta mala etiqueta, però de manera infundada. Tot i ser dolces, el seu contingut en sucres naturals (i per tant, en calories) no és superiors al de fruites comuns com pomes, mandarines o peres. De fet, cent grams de cireres proporcionen 48 kcal, quantitat d’energia equivalent 1 kcal de la mateixa quantitat de poma les 54 (per generalment una peça pesa el doble o casi), les 50 kcal de 100 g de pera o les 46 kcal del mateix pes de nectarina.
Però, com amb tot, hi ha que controlar la quantitat, i amb les cireres pot ser més fàcil, ja que es pot triar quantes menjar-ne, una diferència de altres fruites en peça que es mengen senceres. No es tracta de menjar-ne mig quilo d’una vegada, podem incloure-les al dinar o el berenar de tots dies fins avorrir-nos de elles, que serà quan desapareguin de la vista. Efímera es la seva presència, però la bona acceptació entre els nens possibilita que un grapat (10 o 15 cireres) substitueixin els postres dolços, complementar el berenar o serveixi per l’aperitiu del col·legi. Fins i tot una excel·lent excusa per aconseguir amb èxit el propòsit tan difícil de incorporar fruita en l’esmorzar.
Altres mites
un altre mite que acompanya a les cireres és que pot causar malestar si es beu aigua després i pot produir diarrea. Però la causa no és la relació aigua-cirera, si més no, una lògica resposta a una indigestió o empatx. La única precaució amb les cireres i l’aigua es que no hi ha que rentar-les si no es consumeixen de immediat. S’han de guardar sense tapar i netejar a la nevera, i així aguanten fins a dos setmanes en perfecte estat.
Qualitats de les cireres
les cireres contenen betacarotè, vitamina c i, tot sobre tot, àcid fòlic, a més de minerals com potassi i petites dosis de magnesi, fòsfor i ferro. També aporten fibra i una molt alta concentració de antioxidants. Entre ells sobresurten les antocianines i la quercetina, flavonoides, així com compostos fenòlics. Aquestes dades, confirmats en una revisió sobre les cireres i la salut duta a terme per el departament de ciències nutricionals de la universitat d’Arizona ( Tucson), permeten afirmar que les cireres son una font inqüestionable de salut, especialment per les malalties i xacres a que apareixen à partir dels 40 anys.
El consum d’ aquestes fruites és beneficiós en casos d’artritis i millora de les condicions inflamatòries. En un estudi a la universitat de Boston si va observar la relació entre la ingesta de cireres i el risc de atacs recurrents de gota. Els resultats van mostrar que el consum de aquestes fruites disminuïa en un 35% sense el risc d’atacs. Per altra part, les persones diabètiques troben a la cirera fresca (no a la confitada) antioxidants antocianines (colorants naturals que proporcionen els pigments en fruites). Aquestes aliades del pàncrees, el que les converteix en el motor per reduir els nivells de triglicèrids, el colesterol, el sucre i la insulina en sang.
També son bones per combatre la síndrome metabólicotan lligat a la salut cardiovascular, doncs la seva composició regula el greix i la glucosa i ajuda a controlar la pressió arterial. Les cireres tenen una gran riquesa de fibra, potència el trànsit intestinal més lent i deteriorat, sobre tot en les persones de més edat, per això hi ha que convidar als majors a menjar un diari. També son diürètiques -especialment la cua, amb el que es pot confeccionar una infusió refrescant-, de mode que contribueixen a combatre la retenció líquids, tan incomoda i ductora de la qualitat de vida.
Bona contra l’insomni
El grup de neuroinmunofisiología i crononutrició de la universitat d’extremadura desenvolupa estudis que confirmen que la facultat de les cireres paràgraf procurar el son. es tracta d’evidenciar l’alt contingut d’aquesta fruita en melatonina, hormona una que millora els cicles de son i vigília. A més, la cirera també conte triptòfan i serotonina que actuen com a neurotransmissors en molts processos fisiològics i de l’estat de ànim que influeix en el somni i el descans.
La universitat d’agricultura de la xina, a Beijing, ha estudiat la concentració de melatonina de les cireres, així com els fluctuacions en aquest compost al llarg del dia. Els seus autors postulen la hipòtesi de em melatonina en les fruites com la cirera tindria una funció antioxidant per protegir l’estrès oxidatiu.
Amb la cirera agra (guinda) passa quelcom semblant. La universitat de Pennsilvania i la universitat de Rochester (EEUU) van analitzar el dels hàbits de somni de 15 adults durant un mes. Al llarg de 15 dies van beure mig litre de suc de cirereta matí i a la nit. Els resultats van mostrar que va haver una reducció significativa és l’insomni durant les setmanes que les cireres van estar presents en aquesta dieta. Tot i que la mostra no és representativa, serveix de la base per aprofundir en nous i evidents assaigs clínics.
Com més variada sigui la nostra alimentació més n’assegurarem la riquesa nutricional. Sempre és millor menjar el gra en el seu estat més natural per poder beneficiar-se de tot el paquet nutritiu que conté.
A simple vista sembla molt senzill i matemàtic, però la nostra maquinària és molt més complexa i s’enriqueix d’altres qualitats sovint oblidades i desconegudes per a la majoria com, per exemple,
plantéssim un macarró… Per tant, cereals com el mill, l’arròs integral, la civada, l’ordi i l’espelta; la quínoa, l’amarant i el fajol (que de fet no són un cereal però se’ls inclou en aquest grup), els llegums, els germinats, les fruites i les verdures tenen aquesta energia vital, aquesta capacitat de donar vida que no tenen la pasta, el pa, les galetes i altres aliments de consum diari habituals.
Les dietes sempre s’han basat en els clàssics càlculs de balanç de calories. Qui més qui menys ha seguit dietes de 1200, fins i tot 1000 calories per aconseguir baixar de pes. Però el nostre cos no és tan simple i sap que li calen altres beneficis que només pot trobar en els aliments. De fet, la paraula ‘caloria’ ens indica la quantitat de calor que transmet un aliment durant el procés d’oxidació, de metabolització. Si ens regim només per la part calorífica de l’aliment, tant se val menjar 100g de pasta com 100g d’arròs integral o 100g de pa blanc o 100g de pa germinat. Però està clar que pel nostre cos el resultat no és el mateix.
Desafortunadament els productes que habitualment es consumeixen més són els refinats i processats, com l’arròs blanc, la pasta blanca i el pa blanc, als quals se’ls ha tret la testa i el segó, perdent la major part del valor nutricional del gra, és a dir, vitamines del grup B, minerals, fitonutrients i fibra. El consum reiterat d’aquest tipus d’aliments provoca que el propi organisme utilitzi les seves reserves de vitamines i minerals per satisfer la demanda metabòlica. Per això,