Ingredients:
- – Cinc o sis ous.
- – Pataques.
- – Cebes.
- – Una mica de llanguanissa o salsitxa (hi ha llocs que en diuen botifarra).
- – Vi blanc.
- – Aigua.
- – Alls.
- – Julivert.
- – Avellanes torrades.
- – Pa sec.
Preparació:
- Comencem per la truita. Ja sé que no caldria explicar com es fa una truita, però us quedaríeu parats de saber la quantitat de gent que m’ha preguntat com es fa. Per tant, aquí va pas a pas.
- Peleu les pataques i poseu-les a fregir en oli abundant tallant-les a llesquetes.
- Es talla la ceba de la mateixa manera i s’afegeix a la pataca. A mi m’agrada posar només una ceba petita per una truita d’esta mida. Ara s’ha de salar i deixar coure tapat i a foc molt fluix una estoneta.
- Quan la pataca sigui tova, es destapa i se segueix coent una mica a foc fort per a torrar-la una miqueteta.
- En una aïna es baten els ous amb un espessic de sal per cada ou i s’hi afegeix la pataca i ceba fregides amb una arpeta. S’ha de fer de manera que s’escorri el màxim d’oli possible de la pataca.
- Es treu l’oli de la paella i es retira (aquí no es llença res!!!), i a la mateixa paella s’hi tira la barreja d’ou i pataca i es posa a foc molt fort. Ara a mi m’agrada anar remenant la barreja per que la truita quedi ben feta de dins. Despús de remenar ho deixem coure uns minuts i tombem la truita.
- Uns minutets més per l’altre costat i au, ja tenim truita feta. Per anar bé, la truita ha de ser feta la nit abans, així queda més forta i no es desfà gens en guisar-la, però això també es deu a allò que us he dit abans del menjar “de previsió”: es fa la truita a casa avui i demà l’acabem de fer al tros.
- Es posa una cassola de terra al foc amb un bon raig d’oli (que pot ser una part del de fregir la pataca) i s’hi posen un gra d’all tallat a trossos macos i un parell de cebes tallades petites.
- A part, s’esfila (esqueixa en fatarellut) la salsitxa i, quan la ceba estigui a mig fer, es tira a la cassola.
- Quan tot s’ha sofregit, s’afegeix a la cassola un bon raig de vi blanc i es deixa que faci quatre o cinc xups per perdre la fortor.
- S’agafa la truita i es talla en vuit trossos i es posa a la cassola. Hi ha gent que la fica sencera però a mi m’agrada més així perquè tot agafa més gustet.
- Es cobreix d’aigua i deixa coure a foc lent fins que l’aigua hagi reduït. Fixeu-vos que no hi hem posat sal!!!
- A meitat de la cocció s’ha de fer la picada. En un morter hi posem una mica de julivert tallat petit, un o dos grans d’all també tallats petits, una molla de pa sec, un grapadet d’avellanes torrades i un bon espessic de sal. Per favor, no feu servir avellanes xungues d’estes tan grosses que importen de Turquia. A part que no valen res, les millors avellanes que trobareu són les d’aquí, encara que siguin una mica més cares i no tinguin la mida d’un ou de colom.
- Amb la mà de morter es fa la picada i es tira a la cassola. A mi m’agrada deixar les avellanes una mica grosses que així te les trobes més quan menges la truita i és tot més bo.
- Es deixa acabar de coure i ja està la truita en suc!
- Us diria que si es deixa reposar una estona és més bona, però ja em diràs tu qui és el pintxo que s’espera amb això davant i una llesca de pa del bo.
