Laminem les albergínies a tall fins i longitudinals, les posem sobre paper de cuina i els posem sal a sobre perquè suïn l’amargor durant 30 minuts.
Pelem els tomàquets , els traiem la cua, els tallem a quarts i els posem en una olla grossa, amb una mica d’oli, el romaní, la farigola, una mica de sal, pebre, i deixem coure a foc baix durant 30-45 minuts, i una miqueta de sucre per rectificar l’acidesa.
Una vegada cuit ho passem pel passa purés o pel colador xinès.
Pelem les patates i les laminem, les posem en una font de forn amb una mica d’oli, i al forn 15 minuts per banda, a 150º a dalt i baix.
Dins una paella grossa i posem una mica d’oli, la ceba tallada mitges llunes i els dos alls tallats petits.
Una vegada estiguin transparents, hi afegim la carn picada, la sal, el pebre, i anem remenant fins que es torni de color marró.
Llavors hi afegirem la salsa de tomàquet, i el got de vi, ho deixarem coure uns 5 minuts més a foc baix.
Per fer la beixamel posarem la mantega en un cassó, hi afegirem la farina, i anirem remenant fins que la farina no sigui crua, hi afegim la llet mica en mica i anem remenant, ens interessa una beixamel poc espessa.
Agafem els tall d’albergínia i els fregirem amb poc oli pels dos cantons, una vegada cuits ja podem muntar la mousaka en una font de forn una mica alta i posarem les següents capes : capa de patata, capa albergínia , capa de carn , capa d’albergínia, capa carn i la beixamel per sobre, ho posarem el forn durant 15 minuts a 180º.
Afegirem el formatge ratllat i gratinarem fins que quedi una mica torrat.
ACTUALITZACIÓ A 01-02-2016
Publico aquesta nota amb un cert retard, però deixo com a títol la data original de quan vaig decidir-ne la publicació.
Com a contiuació del que es deia ja fa gairebé un any i mig (el setembre del 2014), l’activitat de la petita comercial per la que es va crear aquest blog (així com comptes en diverses xarxes socials), va cessar totalment.
Al llarg d’aquests mesos des del tancament de l’empresa el blog ha mantingut algun dels signes externs de quan la comercial estava en actiu, així com els comptes en xarxes socials, això es va fer per pur sentimentalisme, en record dels anys d’esforç esmerçats en una activitat que va acabar fracassant, però també per la confiança en que d’alguna manera amb esforç es podria tornar a endegar.
Malauradament els esforços no han estat reeixits i en quedar només un component de l’equip inicial sense haver pogut engrescar cap altre col·laborador al final s’ha decidit tirar la tovallola definitivament.
Donat que aquesta estructura ha provocat alguna interpretació errònia, i també al fet de que ja no es considera que hi hagi cap mena d’oportunitat de reviure l’activitat comercial, es procedirà a la progressiva eliminació de la pàgina principal del blog de tots els signes que facin referència a l’empresa.
Bé, tal com també es deia en aquella nota del setembre del 2014 el blog ha estat usat com a blog privat meu. S’han compartit molts “posts” d’altres blogaires, especialment receptes de cuina que són la meva debilitat, junt amb algun material original meu, ha estat una tasca agradable i enriquidora i voldria aprofitar l’avinentesa per agrair els missatges rebuts d’algunes persones que es sentien contentes de que la seva feina pogués tenir la possibilitat d’una mica més de difusió, especialment quan en algun cas em deien que havien detectat que ocasionalment havien rebut alguna visita des de l’enllaç que hi ha en els “posts” compartits al meu blog apunant a la font original d’on es comparteixen.
Començarem separant les cuixes i el pit de les guatlles, el pit sense os. La carn de les cuixes s´intenta donar-li una forma més o menys rodona tirant-la cap a un extrem, on hi ha més carn, de manera que quedi, més o menys, com un xupa xup. Es posen llavors les cuixes en una cassola cobertes d´oli aromatitzat amb un parell de grans d´all, pebre negre en gra i les herbes aromàtiques. Ho enfornem a 100 graus durant dues hores i mitja.
Mentrestant començarem a fer la salsa. Daurem primer les carcasses de les guatlles juntament amb la cansalada. Tot seguit hi afegim la ceba i la pastanaga tallades a daus petits i sofregim una bona estona, a foc lent. Més endavant hi posem all, uns quants xampinyons, una o dues fulles de col (crues) i el concentrat de tomàquet. Quan ho tinguem ben concentrat mullem amb una mica de vi ranci, afegim les herbes aromàtiques (les mateixes que al confitat menys el romaní, o sigui, farigola i llorer) i finalment afegim un litre de brou de carn (si no en teniu podeu fer servir aigua, us quedarà bé igualment). Deixem coure a foc lent unes dues hores aprox.
Posem ara a fer la muselina d´alls amb dos grans d´all pelats i tallats a trossos i els 75 ml (o 100) de crema de llet. Deixem coure fins que els alls estiguin ben tovets, que més o menys coincidirà amb la quasi desaparició de líquid.
Amb aquesta muselina farcirem els pits, als quals els hi haurem practicat una incisió horitzontal per fer-ne dues escalopes però sense que se separin.
Tancarem els pits i els marcarem a la paella per després embolicar-los amb les fulles de col, prèviament escaldades durant uns quatre minuts. Aquests pits de guatlla farcits de muselina d´all i embolicats amb col s´acabaran de fer al vapor durant dos o tres minuts just abans de servir el plat i representaran l´altra textura de les guatlles.
Pel que fa al bacon el courem a la paella, entre paper sulfuritzat i amb un pes a sobre fins que estigui ben cruixent sense oli.
I bé, quan hagi passat el temps de confitat només haurem de coure al vapor els pits i servir-ho amb la salsa, la qual haurem reduit després de colar-la i que si ha quedat massa forta haurem emulsionat amb una mica de mantega.
Un plat exquisit, una veritable delicatessen!
