Arxius mensuals: Juny de 2022

Augmentar el pes

Tot i que la majoria de persones estan més preocupades per disminuir el pes que per augmentar-lo, també n’hi han que volen augmentar-lo. A molts casos ens semblarà una tasca ben senzilla, però sovint augmentar un kilo és molt complicat del que ens pensem i encara ho és més fer-ho saludablament.

Avui us presentem unes pautes dietètiques per aquelles persones que vulguin incrementar el pes de forma saludable.

Normalment aquestes persones són de caràcter nerviós i mogudes. Tendeixen a fer esmorzars i berenars molt complets en canvi, els dinars i els sopars són més pobres.

En aquests casos convé tenir en compte:

a. El dinar i el sopar han de ser plats complets. Aquests àpats sempre han de contenir:

  • Hidrats de Carboni d’absorció lenta: pasta, arròs, patata o llegums.
  • Proteïna: com peix, carn o ou.
  • Verdura: una ració petita. Hem d’evitar que quedin tips de menjar verdura o hortalisses. Tot i ser aliments molt nutritius no afavoriran a l’augment de pes. Aconsellem que es prenguin com acompanyament del segon o barrejat amb el primer (macarrons amb xampinyons i ceba).
  • Postres: és important que no es saltin el postres. Un aliment dolç com poma amb mel o iogurt amb melmelada són un abon opció.

Moltes vegades no tenen gana desprès de l’àpat, si es aquest el cas, espereu-vos 10-15 minuts desprès de dinar i que es mengi el postres.

  • Líquid: evitarem que en prenguin 30 minuts abans, durant i desprès de l’àpat. No volem que quedin tips d’aigua o que la digestió sigui més lenta.
  • Un cop hagin acabat de menjar s’ha de reposar durant 30 minuts.
  • Amaniu bé els plats amb oli d’oliva. Ens aporta calories de gran qualitat i ocupa poc volum.
  • Si creieu que dos plats és massa, comenceu per fer plats combinats on estiguin tots els grups d’aliments que hem comentat i poc a poc s’anirà acostumant a menjar més quantitat.

b. Entre hores es pot beure sucs de fruita o got de llet.

c. No descuidar els esmorzars i els berenars que siguin complets (mireu el post de berenars i esmorzars).

d. Abans d’anar a dormir i al cap d’una estona d’haver sopar, beures un got de llet, suc o beguda vegetal.

e. Eviteu aliments com salses prelaborades o brioxeria industrial. Tots sabem que engreixen, però nutricionalment no són gens recomanables.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Augmentar el pes

Canelons d’espinacs i xampinyons

Ingredients per a 4 persones:

  • 700 gr. d’espinacs frescos
  • 400 gr. de xampinyons
  • 2 cebes
  • 8 talls de pernil dolç
  • 500 ml. de beixamel
  • 1 falca de formatge d’uns 300 gr
  • 250 gr. d’emmental ratllat
  • 1 gotet de vi blanc

Preparació:

  1. Poseu en una paella la ceba ben picada i quan ja sigui transparent hi poseu els xampinyons laminats. Quan siguin gairebé cuits afegiu-hi els espinacs frescos i nets. A mi m’agrada més posar-los directament a la paella sense bullir-los prèviament; és cuinen igual però no perden tants nutrients i mantenen més el color. Salpebrem i hi afegim el gotet de vi blanc, deixem coure a foc lent 10 minuts més.
  2. Podem ja enrotllar els canelons. Enlloc d’utilitzar la pasta típica de canelons a mi m’agrada substituir-la per pernil, tambe ho podeu fer amb truita francesa molt primeta, com si fos un crep.
  3. Podem estirar al marbre el pernil i sobre cada tall hi posem una tireta de formatge, podeu comprar qualsevol formatge tendre i suau que us agradi o que tingueu normalment a casa. Ara si repartim el farcit entre els 8 talls i enrotllem; posem en una safata apta per forn.
  4. Cobrim els canelons amb la beixamel i hi posem el formatge ratllat per sobre; ja podem gratinar al forn.
  5. Quan el gratinat sigui del nostre gust retirem i servim.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: LA CUINA DE TXIKIPOLIT

Origen: Canelons d’espinacs i xampinyons

Orxata de Xufles

Ingredients:

  • 250 gr de xufles
  • 1 llitre d’aigua
  • 100 gr de sucre
  • 1 branca de canyella

Preparació:

  1. Rentar les xufles i posar-les en remull mínim 24 hores.
  2. Escórrer les xufles i triturar-les amb la branca de canyella i el sucre.
  3. Afegir la meitat de l’aigua i tornar a triturar.
  4. Afegir l’aigua restant i colar per un colador molt fi, premsant això si, perquè tregui tot el sabor la polpa que ha sortit.
  5. I ja està llesta.
  6. Hem de procurar deixar els mínims grumolls possibles.
  7. Com més colada estigui millor.
  8. Refredar en la nevera i ja està.
  9. Sense conservants ni colorants.

Recepta extreta de “Olles i Somriures”

Origen: Orchata de Xufles

PASTIS DE XOCOLATA EXPRÉS

Ingredients:

  • -125 gr. xocolata fondant
  • -125 gr. de mantega
  • -125 gr. de sucre
  • -80 gr de farina
  • -3 ous
  • -3 cullerades soperes de llet
  • -1/2 sobre de llevat químic

Procediment:

  1. – Fondre el xocolata amb la mantega en el microones 2minuts i barrejar.
  2. -Batre els ous amb el sucre fins que doblin el seu volum (Jo utilitzo una batedora elèctrica manual)
  3. -Afegir la xocolata amb la mantega
  4. -Incorporar la farina tamisada amb el llevat amb molta cura .
  5. -Engreixinar amb una mica de mantega un motllo apte per microones, jo he fet servir un de silicona ,i omplir-lo amb la barreja.

Recepta extreta de “Taller de Sucre”

Origen: PASTIS DE XOCOLATA EXPRES

“San Jacobos”

Ingredients:

  • 200g de pernil dolç
  • 100g de formatge de barra per fondre
  • 1 ou
  • farina de galeta
  • sal, pebre vermell i ají molido i julivert i all deshidratat (provenzal)
  • oli

Accions:

  1. En un dels plats, batem un ou i li posem sal i les espècies.
  2. A l’altre plat li posem la farina de galeta amb el provençal.
  3. A la paella posem oli per fregir.
  4. Agafem una lámina de pernil dolç, al damunt li’n posem una de formatge i ho tampem amb una altra de pernil dolç.
  5. Passem el llibret per l’ou.
  6. Passem el llibret pel pa, aprentant bé perqué quedi ben arrebossat.
  7. Tornem a passar el llibret per l’ou.
  8. Tornem a repetir el punt 6.
  9. Fregim els San Jacobo fins que el pa estigui cruixent.
  10. Els passem per un paper de cuina per tal d’absorvir-ne l’excés d’oli.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: COCUCA

Origen: San Jacobos

Xarrup de kiwi

temps: 20 minuts + 2 hores de congelació

Ingredients: Per 4 persones

  • 8 kiwis madurs
  • 1 taronja
  • 100 gr. de sucre
  • 2 clares d’ou

Preparació:

  1. S’ha de fer unes horetes abans de menjar perquè ha d’estar al congelador una estona.
  2. Fer el suc de la taronja, colar-lo i desfer el sucre amb el suc.
  3. Pelar i trossejar els kiwis, posar-los en un bol, afegir el suc de taronja i xafar-los amb una forquilla fins que quedin com un puré o bé a la thermomix 1 minuts velocitat 4.
  4. Les clares treballar-les a punt de neu amb un pessic de sal perquè quedin fermes (posar la papallona, 3 minuts, 37 graus, velocitat 31/2. vigileu perquè el recipient ha d’estar perfectament net i sec) i afegir-les als kiwis amb cura i moviments envolvents,
  5. deixar la congelador més d’una hora, després remenar amb una cullera i torna a posar al congelador fins el moment de servir.
  6. Distribuir els kiwis en copes, o bols i adorneu com us agradi.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: LES NOSTRES CUINETES

Origen: Xarrup de kiwi

Boletes de mató

lngredients:

  • Mató, uns 80 gr
  • Farina de galeta, uns 20 gr
  • Nous picades, 3 o 4
  • Canyella
  • Cacao en pols

Preparació:

  1. Agafem el mató i l’aixefem, i afegim el pa ratllat, les nous i la canyella,i ho barregem tot.
  2. Fem unes boletes,i les enfarinem amb el cacao.
  3. Es guarda a la nevera i es pot menjar al cap de unes hores, quan hagi pres una mica

PUBLICAT ORIGINALMENT A: LES NOSTRES CUINETES

Origen: Boletes de mató

Mousse de llima decorat amb grans de raïm

Ingredients per a la crema de llima:

  • 90g de suc natural de llima
  • 130g de sucre
  • Ratlladura de dues llimes
  • 130g d’ous pasteuritzats
  • 66g mantega

Ingredients per a la base de galetes:

  • 100g de galetes Maria
  • 50g de mantega

Ingredients per a la cobertura de llima:

  • 200g de crema de llima
  • 1,50g de gelatina

Ingredients per a la mousse de llima:

  • 140g de crema de llima
  • 32g de suc natural de llima
  • 4g fulls de gelatina

Ingredients pel Merenga italià:

  • 160g clares
  • 200g sucre
  • 80g aigua

Mousse de llima:

  • 140g crema de llima
  • 32g suc natural de llima
  • 4g fulls de gelatina
  • 100g de merenga
  • 230 nata semi muntada

Elaboració:

  1. Prepareu la crema anglesa recordant que la mantega s’incorpora a l’últim moment.
  2. Prepareu el merenga italià (sucre a 118ºC quan hi afegiu les clares) Un cop muntades deixar refredar a poca velocitat.
  3. Prepareu un motlle i envolteu l’interior d’una cinta de poliuretà.
  4. Polvoritzeu les galetes i barregeu-les amb la mantega a temperatura ambient fins que quedi una massa homogènia.
  5. Esteneu-la dins el motlle i poseu-la al congelador.
  6. Prepareu nata semi muntada.
  7. Poseu els fulls de gelatina a hidratar amb aigua ben freda durant cinc minuts.
  8. Barregeu el suc de llima amb la crema.
  9. Agafeu-ne una mica i escalfeu a 60ºC per dissoldre-hi la gelatina escorreguda.
  10. Quan tingueu la crema entre 28-30ºC afegiu la merenga i la nata.
  11. Aboqueu dins el motlle deixant uns 5mm de distancia de la part de dalt.
  12. Deixeu quallar dins el congelador dues hores.
  13. Prepareu la cobertura de llima amb crema de llima i gelatina i aboqueu a sobre cobrint aquest 5mm.
  14. Alliseu i torneu al congelador.

Recepta extreta de “Cuina i Postres”

Origen: Mousse de llima decorat amb grans de raïm

El Codony

Aquesta fruita tan aromàtica amagada sota una pell de vellut, és deliciosament perfumada però difícil de consumir crua per la seva duresa i pel sabor àcid i astringent. Per aquesta raó, és típic que es prepari en forma de codonyat, que algunes vegades pot ser excessivament ensucrat.

El codony és el fruit de l’arbre del codonyer (Cydonia oblonga). El nom científic prové de la regió de Cydonia, a la costa de Creta, i es cultiva des de fa milers d’anys a la zona mediterrània. A la Grècia clàssica era considerat un símbol de la fertilitat i de l’amor, fins al punt que es dedicava a la deessa Afrodita. A l’època romana s’aconsellava a les núvies que, abans d’entrar a la cambra nupcial, fessin una mossegada a aquesta fruita per perfumar el primer petó que farien al nuvi.

Propietats Nutricionals

El codony és una fruita amb un contingut escàs en sucres però l’inconvenient habitual que té és que normalment es consumeix en forma de codonyat, que porta molt de sucre.

Nutritivament, és més aviat modest, ja que conté quantitats discretes de vitamines C, del grup B i provitamina A. Malauradament, les vitamines hidrosolubles (C i grup B) es desactiven amb la cocció, que és la manera habitual com es menja aquesta fruita.

Provitamina A (en forma de betacartè): l’organisme la transforma en vitamina A, que és necessària per al bon estat de la retina. Ajuda a formar i mantenir la pell, els cabells i les mucoses. És necessària per al creixement dels ossos, de les dents i per a la reproducció.

Pel que fa als minerals, destaca el seu contingut en:

Potassi: el codony té quantitats interessants d’aquest mineral (200 mg per 100 grams de porció comestible), que és imprescindible per a la transmissió i generació de l’impuls nerviós i l’activitat muscular normal, i evita les rampes a les extremitats. A més, intervé en l’equilibri de l’aigua a dins i fora de la cèl·lula.

Calci: és el mineral més abundant del cos. La seva funció principal és la d’ajudar a construir i a mantenir ossos i dents, alhora que intervé en els processos de coagulació sanguínia.

Magnesi: es relaciona amb el funcionament de l’intestí, els nervis i els músculs i a més forma part dels ossos i dents, millora la immunitat i té un efecte laxant suau.

El codony és excepcional pel que fa al contingut en fibres i tanins, que li confereixen una propietat astringent molt destacada i amb efectes importants sobre l’organisme. També conté àcid màlic, un àcid orgànic que forma part del pigment vegetal. Proporciona sabor a la fruita, i també altres efectes que veurem a continuació.

Efectes sobre l’Organisme

El codony té diferents efectes beneficiosos sobre l’organisme, però cal tenir en compte que la seva preparació amb molt de sucre (com en el cas del codonyat) en desaconsella l’ús en cas de diabetis, hipertrigliceridèmia i excés de pes.

Astringent i tònic de les mucoses intestinals: tradicionalment s’ha utilitzat el codony, i especialment les seves llavors, perquè el mucílag que contenen, un tipus de fibra soluble, ajuda a calmar les mucoses irritades en cas de diarrees, però alhora la pectina també és beneficiosa per regular el trànsit intestinal.

Ajuda a calmar els trastorns gàstrics: els tanins (que són el que li confereix el sabor astringent), juntament amb l’efecte reductor del pH de la pectina, ajuden a millorar les condicions d’estómac delicat, gastritis o úlcera gastroduodenal. L’àcid màlic present a la polpa té un efecte regulador i tonificant de les mucoses intestinals.

Contribueix a reduir el nivell de colesterol: l’abundància en fibra del codony, especialment en fibra del tipus soluble, fa que es formin gels viscosos a l’intestí, que sembla que ajuden a “capturar” el greix i el colesterol, cosa que disminueix l’absorció intestinal d’aquestes substàncies.

És diürètic i podria ajudar a reduir la hipertensió: el contingut elevat en potassi i el contingut baix en sodi d’aquest fruita fa que sigui recomanable per a aquelles persones que tenen hipertensió arterial. I també té un efecte diürètic suau.

Segons la medicina tradicional xinesa, el codony és una fruita amb propietats fluïdificants i protectores de les mucoses, antidiarreica i diürètica.

Les llavors, en particular, tenen propietats medicinals relacionades amb la lluita contra infeccions com la disenteria, la gastritis, les úlceres gastroduodenals, i també ajuden a eliminar els mocs en cas de faringitis i bronquitis.

També s’utilitza per via externa en casos de fissures anals, clivelles als mugrons, penellons i morenes.

Com es cuina

Quan anem a comprar els codonys, cal triar aquells que tenen la pell de color groc sense cops. Els que tenen la pell verda no són madurs. Si tenen taques a la pell, en canvi, vol dir que ho són molt, però aquest aspecte no ens ha d’importar si la intenció es cuinar-los de seguida.

Una vegada collits, els codonys poden conservar-se durant dos o tres mesos. A casa, per conservar-los, si els hem comprat madurs, cal que els emboliquem amb un paper i per separat i els guardem a la nevera, on ens duraran algunes setmanes. En el cas que el codony sigui verd i vulguem accelerar-ne la maduració, el podem conservar a temperatura ambient.

La cocció del codony és llarga i pausada, no li agrada la pressa, es pot fer la típica recepta de codonyat en una olla o bé es poden cuinar al forn, com veurem a l’apartat de receptes bàsiques, i així no cal que hi afegim tant de sucre.

Cultiu ecològic, proper i de temporada: el codony és una fruita ben típica de la nostra terra, demaneu sempre d’on ve i adquiriu els que s’han cultivat a prop de casa vostra. Estareu donant suport a la pagesia local i consumireu un producte sense tanta càrrega ambiental associada al transport.

El codony és una fruita difícil de menjar crua. Quan el preparem, convé evitar l’excés de sucre per poder-nos beneficiar dels efectes positius que té sobre l’organisme, especialment de la funció protectora de la mucosa intestinal.

 

Receptes bàsiques

Les receptes bàsiques de cocció del codony, com ara la confitura de codony, utilitzen una quantitat molt elevada de sucre, normalment en una proporció de mig quilo de sucre per quilo de fruita. A continuació, trobareu un parell de receptes alternatives menys ensucrades.

Codonys al forn

Ingredients:

  • -4 codonys
  • -Una mica de sucre.
  • -Canyella.

Preparació:

Es parteixen els codonys per la meitat i els traiem el cor, que omplim amb una culleradeta de sucre i canyella. Els tornem a tapar i els posem a coure al forn a foc mig (160-180 ºC), fins que siguin tous (normalment, al cap d’una hora). Els servim calentons.

Codonys amb vi dolç

Ingredients:

  • -4 codonys.
  • -100 grams de sucre integral (tipus panela o mascavo).
  • -Oli d’oliva verge extra.
  • -1 vaset de moscatell.

Preparació:

Tallem els codonys per la meitat i els traiem el cor. Els untem ben untats amb l’oli d’oliva. Els tirem el sucre per sobre i els posem al forn pre-escalfat a temperatura mitjana (160-180ºC). A mesura que es van coent, la polpa es va fent tova, i quan estiguin a mig fer (normalment, al cap de mitja hora), els reguem amb el vaset de moscatell i els deixem mitja hora més. Els servim calentons.

Codonyat

Ingredients:

  • – 2 Kg de codonys
  • – 2 Kg de sucre

Preparació:

  1. Cal posar els codonys amb pela en una cassola grossa, cobrir-los amb aigua i deixar-los coure uns 20-30 minuts, fins que estiguin tous.
  2. Heu de pelar-los, tallar-los a trossos i treure’ls el cor. A continuació, cal passar-los per la màquina de fer puré.
  3. Cal pesar la carn de codony obtinguda i afegir-hi el mateix pes de sucre. Tot seguit poseu-ho tot junt a coure, sense deixar de remenar. Aproximadament s’ha de coure 1 hora per quilo. La pasta ha d’agafar un color fosc.
  4. Aboqueu la pasta, quan encara estigui calenta, en un recipient on es vulgui conservar i deixeu-la refredar.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: El Codony

Síndria a la planxa amb tomàquet

Ingredients:

  • – 4 talls de síndria
  • – 2 tomàquets
  • – 1 dl de vinagre cabernet
  • – alfàbrega fresca
  • – oli d’oliva
  • – sal cristal•litzada

Preparació:

  1. Talleu la síndria en rectangles de 10×5 cm i un gruix de 1.5 cm.
  2. Retireu les llavors.
  3. Després, reduïu el vinagre a foc lent fins a obtenir una textura similar a la del caramel líquid.
  4. Peleu els tomàquets i talleu-los a daus petits.
  5. Coeu la síndria en una paella amb unes gotes d’oli, i enrossiiu-la per tots dos costats.
  6. Disposeu-la alas plats i poseu-hi al damunt els daus de tomàquet, fulles tendres d’alfàbrega, la reducció de vinagre i unes gotes d’oli.

Recepta extreta de “Delícies del Rebost”

Origen: Síndria a la planxa amb tomàquet