Arxiu d'etiquetes: ARTICLE

AMANIDES I ALTRES PLATS FREDS – Receptes de la Cuina Catalana

RECEPTES D’AMANIDES I ALTRES PLATS FREDS

Denominació d’Origen Terra Alta

FONT: Wikipèdia – La Enciclopèdia Lliure

La Denominació d’Origen Terra Alta està formada pels dotze municipis de la comarca de la Terra Alta. És la denominació d’origen més elevada i més meridional de Catalunya.

La comarca està situada en un altiplà limitat pels Ports de Beseit al sud, i les serres de Pàndols i Cavalls al sud-oest. Les vinyes s’estenen cap al nord i l’oest de la comarca a una alçada entre 300 i 500 m.

Vinificació
Destaquen el vins blancs de les varietats autòctones de garnatxa blanca i macabeu.[2] Els vins blancs joves resulten frescos i equilibrats, i envellits en bóta de roure són amb cos i grau.

Els vins negres són de color robí fort i estructura complexa, elaborats amb samsó, garnatxa negra i garnatxa peluda.

Els vins de licor (mistela, vi dolç natural i vi ranci) són tradicionals. L’acció natural del cerç i l’elevada insolació permeten veremes riques en sucres.

MÉS INFORMACIÓ A: http://ca.wikipedia.org/wiki/Denominaci%C3%B3_d%27Origen_Terra_Alta

A: http://incavi.gencat.cat/ca/denominacions-origen-protegides/denominacions-origen/terra-alta/

I A: https://celleradocse.com/2013/02/15/do-terra-alta-fruits-de-la-terra/

———————————

CONSELL REGULADOR D.O. TERRA ALTA
La DO “Terra Alta” fou reconeguda provisionalment l’any 1972. Juntament amb Alella, Conca de Barbera, Empordà, Penedès, Priorat i Tarragona, és una de les set denominacions d’origen històriques de Catalunya. La tradició en la producció des de temps immemorials, uns municipis amb vida i identitat vitivinícola pròpia, el patrimoni familiar de vinyes i cellers – sovint associat al cooperativisme, la passió, la humilitat i l’esforç en el treball són els trets més destacables de les costums que les dones i els homes procuren expressar a través dels “Terra Alta”.

MÉS INFORMACIÓ A: http://doterraalta.com/

Denominació d’Origen Pla de Bages

Deixa un comentari

FONT: Wikipèdia – La Enciclopèdia Lliure

La Denominació d’Origen Pla de Bages protegeix els vins produïts al Pla de Bages. L’àrea de producció consta de 26 municipis que formen bona part de la comarca del Bages.

El pla de Bages està situat a l’extrem oriental de la depressió central, de muntanya mitjana, i està protegit pel Prepirineu al nord i la serralada Prelitoral al sud-est.

Vinificació
El vi distintiu de la zona és el picapoll, un vi blanc lleuger i d’un color groc característic. Altres vins blancs, de macabeu o chardonnay, resulten afruitats i lleugers.

Pel que fa als vins negres, són aromàtics. Les varietats de ceps més cultivades són, l’ull de llebre, cabernet sauvignon, merlot i sumoll.

MÉS INFORMACIÓ A: http://ca.wikipedia.org/wiki/Denominaci%C3%B3_d%27Origen_Pla_de_Bages

A: http://incavi.gencat.cat/ca/denominacions-origen-protegides/denominacions-origen/pla-bages/

I A: https://celleradocse.com/2012/10/28/do-pla-del-bages-fruits-de-la-terra/

———————————

CONSELL REGULADOR D.O. PLA DEL BAGES
El Pla de Bages és una zona privilegiada, situada enmig de formacions muntanyoses mítiques com Montserrat i la Serra de Castelltallat, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac o el massís de Montcau. Amb importants centres turístico-culturals com el monestir de Sant Benet de Bages, les mines de sal de Cardona, la cova de Sant Ignasi a Manresa o el recorregut de la Sèquia, la comarca presenta una atractiva oferta en constant expansió, tant a nivell lúdic i cultural com gastronòmic.

MÉS INFORMACIÓ A: http://www.dopladebages.com/

Denominació d’Origen Qualificada Priorat

Deixa un comentari

FONT: Wikipèdia – La Enciclopèdia Lliure

La Denominació d’Origen Qualificada Priorat és l’única denominació d’origen catalana reconeguda amb la màxima qualitat. L’àrea de producció és al Priorat històric, al centre de la comarca del Priorat.

L’àrea de la denominació comprèn els municipis de: Bellmunt del Priorat, Falset (parcialment), Gratallops, el Lloar, el Molar (parcialment), la Morera de Montsant, Poboleda, Porrera, Torroja del Priorat, la Vilella Alta i la Vilella Baixa.

El tret característic de la denominació és el sòl de llicorella, una pedra de tipus pissarra, grisa i aspra. La geografia és abrupta, amb pendents tan pronunciats que cal construir-hi terrasses per al conreu de la vinya. La insolació és alta, la pluviositat és escassa i l’oscil·lació tèrmica pot arribar als vint graus. Aquestes condicions geogràfiques i climàtiques provoquen uns rendiments de raïm molt baixos que donen al vi una personalitat molt singular.

Vinificació
Hi predominen els vins negres, que representen el 90% de la producció. Les varietats de raïm recomanades són la garnatxa i el samsó. Els vins tenen una alta graduació, d’un mínim de 13.5° arriben fins a 23°. Són forts, brillants, persistents, rics en taní que fa que siguin força astringents. Els criança i reserva envellits en roure gaudeixen d’una alta consideració.

MÉS INFORMACIÓ A: http://ca.wikipedia.org/wiki/Denominaci%C3%B3_d%27Origen_Qualificada_Priorat

A: http://incavi.gencat.cat/ca/denominacions-origen-protegides/denominacions-origen/priorat/

I A: https://celleradocse.com/2013/05/03/doq-priorat-fruits-de-la-terra/

———————————

CONSELL REGULADOR D.O.Q. PRIORAT
L’any 1924 la Comarca del Priorat d’Scala Dei[1], formada pels pobles de Bellmunt, Gratallops, La Morera, Poboleda, Porrera, Torroja i La Vilella Alta, eleven al Directori Militar de Primo de Rivera una Exposició on es sol·licita la presa de mesures per al reconeixement de la zona i evitar-ne la despoblació. Ja a l’any 1928 aquests mateixos pobles demanen al Ministeri de Treball, Comerç i Industria del Règim de l’època la creació del Consell Regulador del Priorat d’Scala Dei com a organisme designat per vetllar per aquesta denominació vitícola[2], per l’ús de la marca col·lectiva i per la gestió de la zona de producció.

L’any 1932, amb l’aprovació de l’Estatut del Vi per part del govern republicà, es va reconèixer la zona del Priorat com a regió vitivinícola a protegir, però degut a les circumstàncies sociopolítiques del moment no va ser fins anys després de la Guerra Civil, el 1954, que es va oficialitzar l’existència de la Denominació d’Origen Priorat amb un reglament i un Consell Regulador operatius. Aquesta mesura donava rang legal a una marca vitivinícola amb més de 1000 anys d’història, tal i com es recorda en el lema que ha escollit el Consell Regulador de la DOQ Priorat per commemorar aquest 2014: “Priorat, 1000 anys d’història; 60 anys de DO”.
El 23 de juliol de 1954 es va aprovar el primer reglament de la DO Priorat i va ser publicat al B.O.E. l’11 d’agost de 1954. En aquells anys, l’existència de la denominació d’origen va suposar oferir unes certes expectatives a la zona, molt castigada per la despoblació i la crisi generalitzada del món rural. El reglament es va modificar posteriorment el 13 d’octubre de 1959 i el 19 de maig de 1975.

MÉS INFORMACIÓ A: http://www.doqpriorat.org/

Què mengen els pollastres i els galls dindis? (final)

Deixa un comentari

100per100salut

Avui tanquem la sèrie de què mengen els pollastres i galls dindis amb un format pregunta-resposta que queda obert a més preguntes o dubtes que ens puguin anar arribant:

Mengen el mateix els pollets que els animals adults?

No, ja hem comentat que el pinso ha d’estar adaptat a les necessitats dels animals i un pollet de 60 gr. no pot necessitar el mateix que un animal de 2 kg. Els pollastres normalment mengen 3 o 4 tipus de pinso diferent al llarg de la seva vida. Canvia la seva composició i també la seva presentació. El pollet en els primers dies a la granja necessita un pinso en forma d’una farina gruixuda que li permeti tant el menjar com la digestió. Més endavant ja pot menjar pinso en forma de grànul, que és la farina compactada.

Cada quan mengen?

Aquests animals tenen pinso a disposició seva sempre.

Quina…

View original post 252 more words

Denominació d’Origen Empordà

Deixa un comentari

FONT: Wikipèdia – La Enciclopèdia Lliure

La Denominació d’Origen Empordà (D.O. Empordà) és una denominació d’origen vinícola que abasta majoritàriament terrenys de les comarques de l’Alt i el Baix Empordà. Regulada des del 1975, s’anomenava «Empordà-Costa Brava» però en l’últim reglament aprovat per la Generalitat de Catalunya, el 16 de febrer del 2006, s’ha eliminat la indicació de Costa Brava.

Vinificació
La gamma de vins empordanesos és molt àmplia. Els vins negres són de qualitat elevada, amb cos, ben constituïts i harmònics, a vegades amb el matís d’una criança acurada. Aquests vins de reserva i criança presenten notes aromàtiques molt característiques; són complexes, fragants, amb tocs d’espècies, mantenint sempre aromes de la fruita i la planta. Un cop a la boca s’expressen amb plenitud, saborosos i molt agradables.

S’hi elaboren vins blancs, sovint amb varietats autòctones, frescos i saborosos, així com d’altres monovarietals amb una notable qualitat.

També vins rosats que es caracteritzen per un color cirera ben definit, amb gran personalitat i aromes delicades, frescos i de graduació alcohòlica moderada.

Destaca el vi Garnatxa de l’Empordà, un vi de licor dolç tradicional enfortit, elaborat amb un mínim del 90% de garnatxa segons la tècnica del vi de palla: el raïm es deixa assecar sobre la palla abans del premsat. Generós, amb sabor del mateix raïm madur, càlid i sedós, virtuts que li concedeixen els trets d’un vi de postres excepcional, juntament amb l’altre vi dolç natural propi de la zona, el Moscatell de l’Empordà.

L’ampliació al Baix Empordà ha obert el ventall a vins negres amb cos, amb les varietats tradicionals recomanades de samsó i lledoner (nom local de la garnatxa que es reserva pel vi de licor), i amb innovacions autoritzades de merlot, cabernet sauvignon, cabernet franc, monastrell, ull de llebre i sirà.

Les varietats blanques tradicionals recomanades són el lledoner blanc (o garnatxa blanca), la garnatxa roja, el macabeu i el moscatell d’Alexandria. També estan autoritzades chardonnay, gewurztraminer, malvasia, moscatell de gra petit, picapoll blanc, sauvignon blanc i xarel·lo.

El reglament preveu l’embotellament preferent amb taps de suro natural.

MÉS INFORMACIÓ A: http://ca.wikipedia.org/wiki/Denominaci%C3%B3_d%27Origen_Empord%C3%A0

A: http://incavi.gencat.cat/ca/denominacions-origen-protegides/denominacions-origen/emporda/

I A: https://celleradocse.com/2013/08/23/do-emporda-fruits-de-la-terra/

———————————

CONSELL REGULADOR D.O. EMPORDÀ
L’ aprovació per part del Ministerio de Agricultura l’any 1975 de la Denominació d’Origen Empordà-Costa Brava per als vins empordanesos (Ordre de 19 de maig de 1975, publicada al BOE núm. 153, de 27 de juny) va representar el reconeixement oficial que aquests vins han assolit, després de molts anys, uns nivells de prestigi i de qualitat suficients per a competir en el mercat amb vins d’altres procedències. Aquesta era una vella aspiració dels viticultors de la comarca que varen iniciar la tramitació de la DO a inicis dels anys 60. Fou decisiva per a l’obtenció d’aquesta situació legal la ferma voluntat d’elaboradors i envasadors.

Amb l’Ordre ARP/63/2006, de 16 de febrer, publicada al DOGC núm. 4585, de 3 de març de 2006, es va aprovar la nova reglamentació de la Denominació d’Origen Empordà, adaptant-se a la Llei d’ordenació vitivinícola catalana.

MÉS INFORMACIÓ A: http://www.doemporda.cat/

Verdures d’hivern: cols & família

Deixa un comentari

El Plaer de Menjar Bé & SA

L’hivern ens regala verdures que permeten fer plats deliciosos que ens recomforten i ens aporten salut.

Ja sabeu que la finalitat d’aquest blog és que conegueu amb més profunditat aquests aliments amb valor terapèutic i els pogueu anar introduint mica en mica a la vostra alimentació diària.

Avui parlarem de cols, cols de Brussel·les, brócoli, coliflor, col arrissada, rave, col llombarda, bròquil. Totes elles pertanyen a la família de les crucíferes.

D’aquestes vull destacar-ne dues propietats fonamentals, tot i que en tenen moltes més :

– Aporten CALCI en quantitat. Les crucíferes són una font de calci molt important. El calci de les crucíferes, tot i ser d’orígen vegetal, és assimilat pel nostre cos de forma molt efectiva. El seu consum és especialment recomanable per aquelles persones que consumeixen poca llet i derivats.

– Contenen substàncies amb PROPIETATS ANTICANCERÍGENES. El consum de crucíferes, tres cops per setmana mínim, ajuda…

View original post 228 more words

Denominació d’Origen Tarragona

Deixa un comentari

FONT: Wikipèdia – La Enciclopèdia Lliure

La Denominació d’Origen Tarragona és el segell que identifica i protegeix els vins elaborats al Camp de Tarragona i part de la Ribera d’Ebre.

Vinificació
Són característics els vins dolços, de licor: mistela, moscatell, garnatxa, vi ranci i vimblanc. Destaquen el vi de missa i el Tarragona Clàssic. La producció de raïm destaca pel raïm blanc (86% el 2005) amb les varietats de macabeu, parellada i xarel·lo, en gran part destinades a la producció de cava.

Els vins secs i tranquils són diversos, amb predomini dels blancs de graduació moderada i aromes fruitades. Els vins negres són d’ull de llebre, garnatxa, merlot i cabernet sauvignon. Malgrat les variacions en els límits de la denominació, continua sent la segona regió productora de Catalunya. Des d’uns anys, el Consell Regulador treballa per a recuperar la identitat vitivinícola de la DO Tarragona en fer reviure varietats oblidades com el sumoll.

MÉS INFORMACIÓ A: http://ca.wikipedia.org/wiki/Denominaci%C3%B3_d%27Origen_Tarragona

A: http://incavi.gencat.cat/ca/denominacions-origen-protegides/denominacions-origen/tarragona/

I A: https://celleradocse.com/2013/01/10/do-tarragona-fruits-de-la-terra/

———————————

CONSELL REGULADOR D.O. TARRAGONA
L’origen de la Denominació d’Origen “Tarragona” no és conegut amb exactitud. Vestigis històrics assenyalen que la vinya es conreava a Tarragona quan les colònies gregues s’assentaven més al nord de la costa catalana. Això no obstant, l’Imperi Romà fou el veritable impulsor dels vins en aquestes comarques. L’inici de la denominació Tarragona coincideix amb el desenvolupament implantat per l’Imperi Romà. Els territoris de la Tarraconense destacaven pel seus vins i es consideraven dels més privilegiats de l’Imperi.

MÉS INFORMACIÓ A: http://www.dotarragona.cat/

De què parlem quan parlem d’indústria avícola?

Deixa un comentari

100per100salut

Sovint la gent del sector (avícola) parlem donant per suposat que tothom sap què és el sector avícola o la indústria avícola, i no té perquè ser així.

Avui, doncs, parlarem sobre quines empreses formen part del que entenem per indústria avícola. El punt central el constitueixen les granges de pollastres, allà on l’animal entra amb un dia de vida fins que surt per anar a l’escorxador. Hi ha diferents tipus de granja, que responen als diferents tipus de producció, ja que no és el mateix un pollastre “estàndard” que un ecològic, que un amb IGP, etc.

Ara bé, aquest pollet d’1 dia, d’on ve? Doncs prové d’una incubadora on l’ou s’ha estat 21 dies fins que ha eclosionat, sortint-ne el pollet. I aquest ou, d’on surt? Arriba d’unes altres granges on hi ha els pares i mares dels pollastres, en una proporció de 10 gallines per cada…

View original post 403 more words

Denominació d’Origen Conca de Barberà

Deixa un comentari

FONT: Wikipèdia – La Enciclopèdia Lliure

La Denominació d’Origen Conca de Barberà regula la producció vitícola de les conques dels rius Francolí i el seu afluent, l’Anguera, a la comarca de la Conca de Barberà. El primer reglament del Consell Regulador fou aprovat el 19 de novembre de 1985.

Vinificació
La varietat de raïm autòctona i característica de la Conca de Barberà és el trepat que produeix un vi rosat característic, lleuger i aromàtic. També s’utilitza per fer vi blanc amb cupatge de parellada i macabeu, i vi negre amb cupatge d’ull de llebre. El 80% de la producció són vins blancs novells, frescos i fruitosos, amb predomini del parellada.

MÉS INFORMACIÓ A: http://ca.wikipedia.org/wiki/Denominaci%C3%B3_d%27Origen_Conca_de_Barber%C3%A0

A: http://incavi.gencat.cat/ca/denominacions-origen-protegides/denominacions-origen/conca-barbera/

I A: https://celleradocse.com/2012/11/01/do-conca-de-barbera-fruits-de-la-terra/

———————————

CONSELL REGULADOR D.O. CONCA DE BARBERÀ
La Denominació d’Origen Conca de Barberà, emparada pel seu Consell Regulador, compta actualment amb 6.000 ha de vinya i una producció mitjana de 250.000 hl de vi.

El primer Reglament de la DO Conca de Barberà i el seu Consell Regulador fou aprovat per l’Ordre de 19 de novembre de 1985 del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, el qual fou posteriorment modificat per l’Ordre de 29 de setembre de 1989. El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació ratificà aquest reglament, a l’efecte de la seva defensa per part de l’Administració Central de l’Estat en els àmbits nacional i internacional, per l’Ordre de 14 de desembre de 1989.

MÉS INFORMACIÓ A: http://www.doconcadebarbera.com/