Arxius mensuals: Juliol de 2021

Calamarcets amb verdures a l´estil oriental (2/46)

Ingredients:

  • 20 calamarcets
  • 150 gr de carbassó
  • 150 gr de pastanaga
  • 150 gr de soja germinada
  • 150 gr de pebrot vermell
  • 150 gr de porro
  • oli d´oliva
  • salsa de calamar/salsa de peix tailandesa
  • salsa d´ostres
  • mirin
  • sal, pebre

Preparació:

Netejarem bé els xipirons i els reservarem. Netegem bé les hortalises i les tallem totes a juliana, tires molt fines. El pebrot millor treure part de la carn interna a fi que us quedi igual de prim que la resta de verdures. Jo vaig estrenar la meva mandolina amb aquesta recepta, concretament amb la pastanaga i el carbassó, i es espectacular com queda, val la pena si creieu que li donareu un bon ús (són carilles….).

Saltegem les hortalises amb un wok i les amanim amb la salsa: una cullerada generosa de salsa de calamar (o de peix, és la mateixa), una d´ostre i una de mirin. El millor és que les poseu primer en un bol, les barregeu bé amb les varilles i al final amaniu tot el plat, ja amb els xipirons saltejats en una altra paella.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: FOOD AND FOOT

Origen: Calamarcets amb verdures a l´estil oriental (2/46)

CROQUETES DE PEBROTS DEL PIQUILLO I TONYINA

CROQUETES DE PEBROTS DEL PIQUILLO I TONYINA

Ingredients:

  • 80 grams de farina
  • 80 grams de mantega
  • 1 litre de llet
  • Nou moscada
  • Sal
  • 1 llauna de pebrot del piquillo
  • 1 llauna de ventresca de tonyina
  • 1 ou
  • farina de galeta

Preparació:

  1. El primer que farem per aquestes croquetes serà fer una beixamel una mica espessa perquè després a l’afegir-li els pebrots es tornarà una mica més líquida perquè tenen una mica de líquid
  2. Desfem la mantega i posteriorment daurem la farina, quan aquesta estigui daurada, afegim a poc a poc la llet calenta sense deixar de remenar.
  3. Quan estigui llest posem una mica de nou moscada i sal.
  4. En un got de batedora, posem 3 o 4 pebrots del piquillo i unes cullerades de la beixamel, batem fins que quedi una salsa vermella.
  5. Aquesta salsa l’afegim a la nostra beixamel juntament amb la tonyina esmicolada.
  6. Deixem refredar a la nevera la massa durant unes hores prèviament estesa en una safata.
  7. Quan aquest estigui freda fem les croquetes i les arrebossem en ou i farina de galeta.
  8. Fregim en abundant oli calent i a menjar.
  9. Que aprofiti !!!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES D’AMOR

Origen: CROQUETES DE PEBROTS DEL PIQUILLO I TONYINA

Índex glucèmic

L’índex glucèmic és un indicador que ens mostra la velocitat a la que es digereixen i s’assimilen els sucres que contenen els aliments. Per calcular-lo s’analitzen els nivells de glucosa en sang en diferents intervals de temps desprès d’ingerir 50g de l’aliment que es vol estudiar. S’ha de menjar en dejú ja que els nutrients que contenen els aliments, la barreja que hi pugui haver dins l’estómac o la fibra poden alterar la velocitat d’absorció.

Són millors els aliments amb baix o alt índex glucèmic? Per saber-ho estudiem què li implica al nostre cos una pujada de sucre en sang:

Al augmentar els nivells de glucosa en sang el cos segrega la hormona insulina que s’encarrega de repartir la glucosa a les cèl·lules perquè aquestes l’aprofitin com a font d’energia. Quan hi ha més sucre del que les cèl·lules poden aprofitar, l’excés es transforma en greix i s’emmagatzema en el teixit adipós. Posteriorment al pic d’insulina en sang es produeix una descens d’aquesta i quan aquestes pujades i baixades són continuades poden aparèixer problemes de salut i alteracions metabòliques que afavoreixin a malalties com la diabetis i l’obesitat.

Segurament haureu notat que al prendre un aliment molt dolç com les begudes de cola, teniu més energia i us sentiu més actius. Aquesta sensació només durarà unes hores… un cop no hi hagi sucre en sang apareix la sensació de cansament i fatiga. Això es deu a una baixada de sucre en sang. Novament necessitarem energia i, si tornem a decantar-nos per aliments amb alt índex glucèmic, tornarem a entrar a la roda: energia – cansament. A través de la dieta hem d’intentar que el ritme d’absorció dels sucres sigui lent i continuat, evitant aquestes pujades i baixades. Buscarem aliments amb baix índex glucèmic i combinar els plats amb aliments rics en fibra que alenteixin l’absorció dels nutrients.

Adjuntem un web on podeu trobar una taula d’índex glucèmic de certs aliments. Des de mentnutricional preferim donar-vos quatre pistes per poder identificar, de forma general, els aliments que tenen alt índex glucèmic i un parell de pautes per reduir la velocitat d’absorció de sucre d’aquests. Recorda que no hi ha cap aliment prohibit (si no és que pateixes una patologia) únicament has de saber com i quan menjar-lo.

Aliments amb elevat índex glucèmic:

  • Aquells aliments que contenen hidrats de carboni o sucres i concretament els de tipus simple com el sucre de taula, la mel, la lactosa (llet) etc. Aliments proteics com carns, peixos i ous tenen un índex glucèmic baix.
  • Les fruites que contenen menys fibra són les que tenen un índex glucèmic més elevat. Com més madures també serà més elevat. Els sucs, al no contenir fibra, també tenen un índex glucèmic més elevat.
  • De cara els cereals com més refinats (pasta blanca, arròs blanc, farines blanques, etc.) més elevat índex glucèmic tindran. Pel que fa la patata és un aliment amb un índex glucèmic molt elevat.

Per reduir l’índex glucèmic:
Combina tots els plats amb aliments rics en fibra com les verdures i al menjar fruita opta sempre per menjar la pell i/o tota la peça sencera abans que el suc o combinar-ho amb un iogurt o un grapat de fruits secs. Tingués en compte els cereals integrals (pa, pasta, arròs, etc.) i habitua’t a menjar-los.
Fes coccions suaus, com més al dente sigui l’aliment més tardaran els nutrients en absorbir-se.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Índex glucèmic

Es confirmen els efectes anti-envelliment del vi negre

Una nova investigació demostra les propietats del resveratrol, una substància present en el raïm i el vi negres

La publicació mèdica Cell Metabolism ha publicat un estudi , signat per John M. Denu en que per primer cop es comprenen els mecanismes de l’efecte anti-envelliment del *resveratrol, una substància química present a la pell del raïm negre i, per tant, al vi negre.

Es diu freqüentment que el resveratrol té efectes anti-envelliment, però faltava entendre els mecanismes involucrats per anar més enllà del simple “conte de velles”. Hi ha tractaments contra malalties com l’Alzheimer que es podrien beneficiar d’aquest descobriment.

Comprendre com funciona el resveratrol augmentaria les possibilitats de l’elaboració d’un fàrmac anti-envelliment, encara que la majoria de la gent probablement preferiria destapar el suro d’una ampolla de vi, més que no pas un flascó de píndoles.

En estudis anteriors s’havia demostrat que els ratolins que no tenen el gen de la longevitat conegut com SIRT1, no semblen posar de manifest els beneficis del resveratrol.

En aquest estudi, s’estableix per primer cop una clara relació químico-genètica entre el gen SIRT1 i el resveratrol, proporcionant grans evidències que l’SIRT1 és fonamental per al resveratrol per estimular la biogènesi mitocondrial.

*Resveratrol indueix la biogènesi mitocondrial i protegeix contra el deteriorament metabòlic, però si hi ha la SIRT1 aquests beneficis és objecte de debat. Per eludir els defectes en el desenvolupament de la línia germinal SIRT1 knockouts, hem desenvolupat un sistema induïble que permet que tot el cos supressió de SIRT1 en ratolins adults. Els ratolins tractats amb una dosi moderada de resveratrol van mostrar augment de la biogènesi i funció mitocondrials, l’activació de AMPK, i l’augment dels nivells de NAD + en el múscul esquelètic, mentre que SIRT1 knockouts mostra cap d’aquests beneficis. Un ratolí que sobre-expressa SIRT1 imitat aquests efectes. Una alta dosi de resveratrol AMPK activat d’una manera independent de la SIRT1, el que demostra que la dosificació resveratrol és un factor crític. És important destacar que, en ambdues dosis de resveratrol cap millora en la funció mitocondrial es van observar en animals que no tenen SIRT1. En conjunt, aquestes dades indiquen que SIRT1 juga un paper essencial en la capacitat de les dosis moderades de resveratrol per estimular l’AMPK i millorar la funció mitocondrial tant in vitro com in vivo.

Els mecanismes moleculars subjacents als beneficis del resveratrol segueixen sent enigmàtic i controvertit. En aquest número de Cell Metabolism. Establir una clara químic-genètic connexió entre SIRT1 i el resveratrol, proporcionant una forta evidència que SIRT1 és fonamental per al resveratrol per estimular la biogènesi mitocondrial i un interruptor cap a les fibres musculars oxidatives.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Es confirmen els efectes anti-envelliment del vi negre

Conill rostit

Ingredients:

  • Un conill
  • oli d’oliva
  • llard
  • unes gotetes d’anís
  • ½ gotet de brandi
  • ½ branca de canyella

Preparació:

  1. En una cassola de fang s’hi posa una bona cullerada de llard, un bon raig d’oli d’oliva, la canyella (millor lligar-la i així no es desfà) i el conill, que l’haurem salat abans de tirar-lo a la cassola.
  2. Es deix coure una mica i quan ja ha agafat color tirar-hi l’anís i seguidament el brandi.
  3. Anar rostint poc a poc amb la cassola tapada i quan ens sembli que ja està cuit, destapar perquè es faci ros.
  4. Es menja calent, però en el cas que es vulgui menjar fred, s’ha de deixar escórrer l’oli.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: SOPA DE FARIGOLA

Origen: Conill rostit

Creps (Crespèths)

INGREDIENTS:

  • 250ml. de llet
  • 85gr. de farina fluixa
  • 1 ou batut
  • mitja culleradeta de llevat en pols
  • polsim de sal
  • 1/2 tap d’aroma de vainilla
  • mantega

VARIANTS:

  • – Es pot afegir licor a la massa
  • – Es pot afegir mantega a la massa
  • – Es poden afegir aromes (vainilla, canyella, llimona, etc…)

ELABORACIÓ

  1. Preparem els ingredients i els elements necesaris.
  2. Pesem la farina amb el llevat en pols i sal junts.
  3. Normalment utilitzo el llevat en pols Royal, però en aquesta ocasió he volgut provar la Vahiné, i funcionen igual si fa o no fa.
  4. Batim una mica els ous dins un bol de vidre.
  5. Afegiu-hi la farina amb el llevat i la sal i remeneu-ho tot plegat.
  6. Li afegiré una mica d’aroma de vainilla, ja que avui farem els creps dolços. Si són salats també hi podeu posar. O no.
  7. Amb un tap en tindrem prou.
  8. I ara, important, per a no generar grumolls, heu d’anar afegint la llet poc a poc i remenant.
  9. Fins que us quedi una pasta fina.
  10. Si val ho feu en dos o tres tandes, però si us queden grumolls la cagareu.
  11. Batiu-ho bé, enèrgicament, ja que és important oxigenar la barreja.
  12. Ara heu de deixar reposar la massa uns 30 minuts.
  13. I per què?…doncs per què aconseguirem una barreja més homogènia i densa, ja que les proteïnes i el midó de la farina absorbiràn el líquid i les bombolles d’aire desapareixeràn.
  14. Cada partícula de farina s’hidratarà de la mateixa manera i això afavorirà l’uniformitat de la breu cocció que té el crep.
  15. Mentre passa aquest temps, prepararem la nostra “crepera”.
  16. Però, en el seu defecte, una paella ben gran, del diàmetre d’una mà també servirà.
  17. Preparem també una mica de mantega per untar la paella.
  18. I preparem la Nutella.
  19. Treballeu-la una mica per donar-li elasticitat. Com podeu veure, jo gastaré unes mostres de regal.
  20. Desfem la mantega i embrutem bé tota la superfície de la paella.
  21. Ja han passat els 30 minuts….i han desaparegut les bombolles. El cos de la nostra massa és més homogeni.
  22. Penseu que la primera crep que feu sempre és per llençar. No us quedarà mai bé. És una qüestió de calor i de preparació de la superficie.
  23. Es pot menjar, però jo la llenço ja que no és massa presentable. Passa una cosa similiar amb les planxes de pa de pessic. Fins que no li trobem el punt al forn no surten com volem.
  24. Ara si, fem la primera crep bona, i començarem amb un farciment de mel.
  25. Nomès heu de farcir una meitat.
  26. Amb l’ajut d’un forquilla mateix, comproveu si està cuita per sota.
  27. Quan ho sigui, la tanqueu formant una mitja lluna. Si us heu fixat, no l’he cuit per les dues bandes, per una ha estat suficient. Això depen que com us agradin. Les de Nutella les farem per totes dues bandes.
  28. Finalment, les torneu a doblar formant un triangle i ja la podeu emplatar….sempre que tingui el coloret que més us agradi.
  29. Quina pinta eh?…podeu tirar un polsim de sucre llustre per sobre.
  30. Ara en fem les de Nutella. Per les dues bandes. Es poden girar amb els dits (ràpidament per no cremar-vos). A continuació, escampem una mica de Nutella.
  31. La pleguem
  32. La tornem a plegar
  33. I ja la podem servir
  34. Si li voleu donar un toc una mica més sofisticat podeu tirar un polsim de llustre per sobre ben escampat i amb un soplet de cuina cremem el sucre llustre.
  35. Bon Profit !!!

Recepta extreta de “La Cuina de Sempre”

Origen: Creps (Crespèths)

Tofu marinat amb verdures i arròs vermell

Ingredients:

  • 250 gr de tofu
  • 250 gr de mongeta verda,
  • un manat de bledes o qualsevol altra fulla verda
  • 80 gr d´arròs vermell

per al marinat del tofu:

  • mostassa antiga,
  • vinagre d´arròs o de poma,
  • salsa de soja,
  • salsa kimuchi (o qualsevol tipus de salsa picant),
  • oli de sèsam,
  • mel

Preparació:

Tallem el tofu a daus. Posem tots els ingredients de la marinada en un bol, els barregem bé i tot seguit cobrim el tofu, guardat en un recipient pla, i el reservem a la nevera un mínim de mitja hora, tot i que jo recomano fer-ho ben bé una hora llarga. Mentrestant fem les bledes i les mongetes al vapor, deixant-les al dente ja que al final les saltejarem juntament amb la resta d´ingredients. Bullim l´arròs, tenint en compte que el vermell triga ben bé el doble que el normal, més o menys com l´integral. Passat el temps de la marinada saltegem el tofu, tot reservant el suc restant, i hi anem afegint la resta d´ingredients. Hi afegim la marinada, unes voltes i llestos.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM

Origen: Tofu marinat amb verdures i arròs vermell

Croquetes

Ingredients per a unes 16 croquetes:

  • -1 ceba
  • -50 g de farina
  • -25 g de farina de blat de moro (Maizena)
  • -1/4 de l de llet
  • -2 ous (separem les clares dels rovells)
  • -nou moscada
  • -sal
  • -oli d’oliva
  • -150 g de formatge ratllat (75 g d’emmental + 75 g de gruyère)
  • -75 g de pernil ibèric

Preparació:

  1. Primer de tot, piquem la ceba ben fina i la coem en una paella amb un raig d’oli.
  2. Mentre això va fent, en un bol barregem els rovells, la farina, la Maizena, una mica de sal i una punta de nou moscada.
  3. Dividim aquesta mescla en dos; a una li afegim el formatge i a l’altre el pernil, i mesclem bé. Un cop cuita la ceba, necessitarem una altra paella per dividir-la, meitat i meitat; i a una li afegim la barreja de formatge i a l’altra la de pernil.
  4. Barregem sense parar que si no s’enganxa i caca (us aconsello primer coure una massa i després l’altra, si no podeu acabar una mica dels nervis) i ho deixem coure fins que quedi una massa fineta (uns 8 min.).
  5. Ho aboquem en un bol i ho deixem refredar.
  6. Repetim la mateixa operació amb l’altra massa.
  7. I ara ve la part que mola, fer les boles de les croquetes.
  8. Jo al final he ficat les masses uns 20 min. al congelador per poder manejar-les perquè no me’n sortia…
  9. Bé, un cop més fredes amb l’ajuda d’un parell de culleres he anat fent les croquetes; normalment m’agrada enguarrar-me les mans, però aquesta massa es resisteix!
  10. Després, es passen per les clares d’ou batudes i pel pa ratllat, i a coure amb oli ben roent!
  11. Una feinada, però res a veure amb les congelades!

Recepta extreta de “Cuina amb compte”

Origen: Croquetes

Torre d’albergínia, tomàquets i mozzarella

Ingredients: (per dues torres)

  • 1 albergínia gran
  • 2 boles de mozzarella de búfala
  • 3 tomàquets madurs
  • 4 cullerades d’oli d’oliva
  • una culleradeta d’orenga
  • sal i pebre

Preparació:

  1. Renteu les albergínies i assequeu-les bé, talleu-les en rodanxes de 0,5 cm. i poseu-les en una safata de forn amb unes gotes d’oli i una mica de sal. Cuineu-les a 180ºC durant uns 15 minuts. Mentrestant podeu fer unes rodanxes amb el tomàquet del mateix gruix i poseu-les en una paella amb unes gotetes d’oli i una mica de sal. Només cal que els hi tingueu un parell de minuts, no cal ni que les gireu, volem que estovin una mica.
  2. Ara podeu treure la mozzarella del seu embolcall i tallar unes rodanxes de formatge, poseu-les sobre paper de cuina perquè deixin anar l’aigua que tinguin.
  3. Per preparar el plat intercaleu rodanxes d’albergínia amb el tomàquet i el formatge i feu pisos. Finalment poseu en un petit bol l’oli, un polsim de sal, un de pebre, una culleradeta d’orenga i remeneu bé. Ho podeu tenir preparat del dia anterior. Tireu per sobre de la torre.
  4. És molt bó si us ho menjeu tebi, però si abans de servir ho calenteu dos minutets ja serà insuperable.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: LA CUINA DE TXIKIPOLIT

Origen: Torre d’albergínia, tomàquets i mozzarella

Lluç mariner de la meva mare

Ingredients (per a 4 persones):

  • 8 rodanxes de lluç (a la foto hi ha una ració de 4 rodanxes perquè eren molt menudes, no us penseu!)
  • 1/2 ceba
  • 4 cullerades de tomàquet triturat
  • 2 fulles de llorer
  • 2 grans d’all
  • un grapat de rossellones
  • 1 gotet de vi blanc
  • una mica de farina
  • oli
  • sal
  • pebre
  • julivert picat

Preparació:

Comencem salpebrant el peix i enfarinant-lo lleugerament. Tot seguit posem una mica d’oli a la cassola i, amb el foc encara apagat, posem el peix a sobre. Piquem la ceba ben petita i la hi afegim. Posem també dins la cassola el tomàquet triturat, el llorer, els grans d’all esberlats i les rossellones. Ho rematem tot plegat amb un gotet de vi i el julivert picat. Ara ja podem engegar el foc, ben suau.

Mentre va fent xup-xup anem sacsejant al cassola perquè la salsa s’espesseixi. A la meitat de la cocció donarem la volta als talls de peix perquè es facin bé de l’altra banda. Mentre es cou, podem tapar uns minuts la cassola perquè, amb el vapor, s’acabin d’obrir les rossellones; les que no s’obrin, les llençarem. No hem de deixar-ho massa estona al foc, amb uns 15 min. ja n’hi haurà prou. Abans d’apagar el foc comprovarem que estigui bé de sal, i llestos!

No oblideu una bona llesca de pa per sucar a la salseta.

Recepta extreta de “Cosetes Bones”

Origen: Lluç mariner de la meva mare