Els cargols han de tindre 8 dies des de que s’han anat a buscar. Dos dies abans de coure’ls s’han de desenganxar de on estiguin, esquitxar-los bé amb aigua perquè es despertin i tirar-hi força farina. Així es purgaran.
El dia de coure’ls posar-los a l’aigüera i mullar-los amb força aigua (quasi coberts) fins que treguin la banya, els que no la treguin mirar si al tocar el “peix” s’arronsen, si no llençar-los perquè és possible que siguin morts.
Els vius tirar-los a l’aigüera junt amb aigua (no gaire), un bon raig de vinagre i una cullerada ben plena de sal, es renten ben nets amb això una vegada, han de treure bé la bava. Canviar l’aigua i tornar a repetir el mateix només amb aigua i així fins aproximadament tres o quatre cops o fins que l’aigua surti més o menys neta.
Posa’ls en una olla tapada coberts d’aigua freda i el foc no gaire alt perquè treguin la banya, d’això se’n diu enganxar-los, quan arrenqui el bull escorre’ls bé, esbaldir-los a raig d’aixeta i canviar l’aigua. Posar aigua neta i molta sal (dues o tres cullerades soperes) i deixar-los bullir aproximadament una hora. Estan bé quan ja no son durs i tenen un gust lleugerament salat. Els escorrem bé i reservem.
Rostim el conill (trovareu com en aquest enllaç) i el retirem i amb el mateix oli, i si cal n’afegim més, es fa un bon sofregit amb la ceba tallada petita, i el quan estigui una mica rossa i tirem una cabeça d’alls pelats i tallats a trocets, quan això estigui cuit i tirem els tomàquets ratllats, el pebre vermell i la sal. Triturem tot aquest sofregit junt amb el fetge del conill i un parell de cullerades de farina. Tirem els cargols a la cassola, el sofregit per sobre i quasi cobert d’aigua deixar fer xup-xup durant una mitja hora, en acabar afegir-hi el conill, un altre cabeça d’alls picada i deixar coure durant uns 5 minuts més.
Ho deixem reposar i ens ho menjarem l’endemà.
El lluç en salsa verda és un plat tradicional basc, que no passa de moda i no cansa, però l’original es fa una mica diferent i porta també com a guarnició espàrrecs i ou dur.
Per anar bé, s’ha de fer en una cassola de fang o de ferro colat, que posarem al foc amb oli abundant i uns grans d’all ben picats. Abans que agafin color, posar-hi les rodanxes de lluç salades i enfarinades, i deixar-les fer dos o tres minuts per banda, movent la cassola perquè lligui la salsa, posar-hi força julivert, un raget de vi blanc, una mica de brou de peix i deixar-ho coure tot junt uns minuts més; aleshores posar-hi les cloïsses i tapar la cassola perquè s’obrin.
Quan estan obertes i han deixat anar el seu gust a la salsa, el plat ja és a punt per servir, empolsat amb una mica més de julivert.
També es poden obrir les cloïsses a part, per evitar que si n’hi ha alguna de dolenta ens espatlli tota la cassola, i afegir-les, junt amb el seu suc, al final.
Es pot acompanyar aquest plat amb un flam d’arròs bullit, i rujar-ho generosament amb la salsa. Perquè aquesta quedi ben espessa, s’ha de moure la cassola durant tota la cocció, si bé es pot posar una cullerada de farina a l’oli abans que el peix, però enfarinar el lluç és suficient, i anar remenant tota l’estona perquè el peix deixi anar la seva gelatina.