Es talla la carbassa a talls no molt gruixuts i es col·loca en una safata de forn (si ho cobriu amb paper vegetal o utilitzeu un recipient apropiat per fer papillote, millor) s’hi tiren les espècies (en pols) per sobre i un rajolí d’oli. Per descomptat que s’hi podem posar les espècies que més ens agradin.
És ideal per acompanyar, quinoa, mill, arròs o qualsevol cereal.
El primer pas, com deia al principi, es posar a marinar la carn en una cassola amb el vi, les verdures tallades a trossos regulars i totes les espècies i herbes: ginebrons, grans de pebre negre, orenga, llorer, claus i els alls, els porros, la ceba i les pastanagues. Ho guardarem a la nevera durant un mínim de 24 hores.
Passat un dia, un dia o mig o fins i tot dos separarem la carn i la saltejarem, reservant-la a la mateixa o en una altra cassola.
Sofregim les verdues a la mateixa cassola on hem saltejat la carn, a consciència.
Quan estiguin les posem a la cassola on tenim la carn i en la cassola on hem saltejat carn i verdures hi posem el vi de la maceració, deixant-lo que arrenqui el bull, retirant totes les impureses i deixant que bulli cinc minuts. Passat aquest temps el posem a la cassola on tenim la carn i les verdures i deixem que faci la xup xup un parell d´hores aprox, fins que redueixi força el vi. A continuació afegim el brou de carn i deixem que es vagi coent, lentament, fins que la carn estigui…uff…això poden ser tranquilament quatre o cinc hores, potser més.
Jo vaig optar per acabar la recepta aquí (per uns motius concrets que ara us explicaré) i en comptes de fer el que deia la recepta vaig deixar que fes la xup xup una mitja hora més després d´haver-hi incorporat les cebetes (sofregides molt lentament durant un parell d´hores), els xampinyons (tallats a quarts i passats per la paella) i la cansalada viada (saltejada)
Vaig servir-ho tal qual…i de gust estava molt bo, part de la carn estava al punt, o sigui, es desfeia, però la gran majoria no estava prou melosa…clar que amb l´ajuda de les cebetes i de les verdures (i de la mateixa carn desfeta) entrava molt bé igualment.
Bé, el que segons la recepta havia d´haver fet quan el guisat estava llest en la seva primera fase era separar la carn de les verdures i passar pel colador xinès tot el brou de la cocció amb les verdures en qüestió. El que passa és que vaig dubtar molt ja que part de la carn estava desfeta, i no tenia clar a on havia d´anar aquesta carn, si amb la resta dels talls de carn o amb les verdures, vaja, al xinès. I vaig optar pel que he explicat, vaja, no separar-ho. Si ho hagués fet el següent pas hagués estat fer una mena de “roux” amb el llard que em quedava (la carn, al principi, la salteges amb llard) i a continuació tirar-hi tot el líquid que hagués obtingut amb el colador xinès. I a continuació afegir la carn i deixar que fes la xup xup una estona més, moment on incorporaria les cebes, els xampinyons i la cansalada. Crec que la propera vegada que faci aquesta recepta, que la faré, serà fent també aquest darrer pas. I, sobretot, fer-la amb més temps!
Salpebrem els trossos de conill i els marquem a la cassola amb el llard. Reservem el conill. A la mateixa cassola, i amb una mica més d´oli, sofregim la ceba i la pastanaga amb el porro i les herbes aromàtiques. A mitja cocció hi afegim el pebre, els claus i els ginebrons, mullem amb el vi i amb el vinagre i deixem reduir més o menys a la meitat.
Recuperem llavors el conill, mullem amb el brou de pollastre i ho deixem coure tapat a foc lent una mitja horeta. Passada aquesta estona enretirem els trossos de conill i passem tota la salsa pel col.lador xinès. Posem els talls de conill amb la salsa colada i les cebes del platillo que hem fet apart (saltejant-les amb oli en una cassola tapada a foc lent, bullint-les amb aigua o també les podeu posar amb l´escabetx senceres i pelades) i deixem que faci la xup xup uns cinc minuts més.
També us suggereixo que proveu l´opció de desossar els trossos de conill, saltegeu de nou les cebes del platillo a la cassola (si cal amb una mica més d´oli) de la cocció del conill i reduiu la salsa en una altra cassola. Quan hagi perdut més o menys la meitat del líquid estarà apunt, i tindreu un plat deliciós de veritat!
Comencem preparant una barreja d´espècies. Posem a torrar en una paella, sense oli, les llavors de cilantre, comí i cardamom. Posar-ho al morter, del cardamom només les llavors, fins que obtinguem un polssim. Llavors s´hi afegeix la curcuma, la canyella i el pebre vermell, tot en pols, i ho reservem.
En una cassola o paella gran sofregim la ceba amb oli, afegim les xalotes amb les llavors de mostassa i fenogreco i ho saltegem uns minuts. Incorporem la barreja d´espècies juntament amb les fulles de curry, el gingebre, el xili i ho deixem un parell de minuts. Tot seguim incorporem els tomàquets (pelats i tallats a daus), el vinagre, l´aigua o brou, el sucre glass i la mica de sal, portant-ho a ebullició i deixant-ho a continuació vint minuts, tapat, a foc lent. Afegim les patates i els pebrots, bullim uns deu minuts i finalment hi afegim els boniatos, assegurant-nos que tot quedi sumergit. Estarà quan patates i boniatos siguin ben cuits, uns vint minuts més. I ho podem servir amb arròs blanc o amb iogurt blanc…o amb qualsevol altre tipus d´arròs. Un super plat.
