220 g de mongetes vermelles cuites (equivalents a un pot petit)
1/4 de ceba tendra
1/4 de pebrot vermell petit
1/4 d’all
1/2 got d’aigua freda
2 cullerades soperes d’oli d’oliva verge extra
1 cullerada sopera de vinagre de poma
1 culleradeta de coriandre en pols
Un polsim de sal
Un polsim de pebre
Uns quants brots d’alfals germinat
Preparació:
Renteu, peleu i trossegeu els tomàquets, el pebrot, la ceba i una part de l’all. Incorporeu els ingredients en un pot i tritureu-los amb la batedora (el pot ha de ser prou gran perquè després hi haureu d’afegir la resta d’ingredients).
Renteu les mongetes vermelles cuites sota l’aigua de l’aixeta i escorreu-les. Afegiu-les al pot de batre. Incorporeu-hi també la meitat de l’aigua (o sigui, 1/4 de got), l’oli d’oliva verge extra, el vinagre de poma, el coriandre en pols, i un pessic de sal i de pebre. Torneu a triturar.
Tasteu el batut i decidiu si hi acabeu d’afegir més all i sal. Si trobeu que queda massa dens, afegiu-hi una mica més d’aigua freda (el quart de got que queda o més).
Per a la meva versió: gingebre, all, iogurt, garam masala, curcuma, cilantre i canyella en pols
Preparació:
Començarem amb la versió que jo vaig decidir fer. La carbassa utilitzada va ser la que surt a la recepta “Gratinat de carbassa al curry” i que podeu trobar a l´enllaç següent: http://booonissim.cat/gratinat-de-carbassa-al-curry/ . Pel que fa al carbassó el vaig ratllar i el vaig deixar suar en un colador una mitja horeta. Vaig començar a fer un sofregit de ceba i cap al final hi vaig incorporar el carbassó. Quan aquesta preparació va estar a punt ho vaig juntar amb la carbassa i quan vaig tenir els macarrons bullits els vaig saltar a la paella amb les verdures. Recomano posar-hi una mica, no gaire, de crema de llet o d´alguna llet vegetal si ho preferiu per amorosir el conjunt. Ah, i posar-hi parmesà ratllat, també.
Pel que fa a la recepta del llibre es cou la carbassa al forn, salpebrada i tallada a daus i embolicada amb paper d´alumini (o un substitut que faci la seva funció). Els carbassons els talla a rodanxes (recomanen utilitzar carbassons petits) i els sateja amb ceba i julivert. Quan la carbassa està cuita la tritura juntament amb la beixamel (50 gr de mantega, 50 de farina i llet a discreció) i la meitat del formatge ratllat. Ho posen tot en una safata i fan capes de beixamel de carbassa, macarrons i carbassons. Jo ja us dic que ho barrejaré tot quan ho faci, té també molt bona pinta…
mig kilo de carn d´orada, el més fresca i salvatge possible
ají groc
1 gra d´all
8 llimes
oli d´oliva extra verge
sal, pebre
1 llauna petita de blat de moro
1 enciam petit
1 moniato
coriandre i gingebre fresc
Preparació:
Tallem làmines fines d´orada a modo de carpaccio…o semblant, el més primes possibles…després d´haver posat a bullir un moniato. Espremem les llimes i posem el suc en un recipient per triturar-ho juntament amb l´ají (si es groc, millor…hi ha ají que sembla guindilla picada, també ho podeu utilitzar…o quasevol bitxo picant també us pot servir), l´all, el gingebre, una mica de coriandre, sal, pebre i oli d´oliva. Ho reservem a la nevera.
Salpebrem el plat (si és fred, millor) i hi anem posant els talls d´orada. Ho cobrim amb la salsa i ho deixem una estona a la nevera, vint minuts ben bons (quan més gruixuts els plats, més temps)
Ho presentem amb el boniato a rondanxes (també en podue fer xips), el blat de moro (un acompanyament bàsic del cebiche al Perú…tot i que jo, en aquest cas, no en vaig posar!), enciam…el que vulgueu!
PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM—ANTERIORMENT: FOOD AND FOOT
A la cassola on farem l’arrós, hi tirem un bon raig d’oli i les dos cebes picades. Deixem que vagin fent a foc lent fins que estiguin ben tendres i llavors li afegim 4 dents d’all picades. Ho tenim una estona més fins que comenci a agafar bon coloret, parem el foc i reservem.
En un estri per triturar hi posem 50 grams d’oli, el julivert, l’alfàbrega, el coriandre, els espinacs, els pinyons, una dent d’all, el 1/4 de litre d’aigua i la sal. Ho triturem, reservem.
Quan arriben els convidats, posem a calentar el sofregit i hi tirem l’arròs (jo mesuro en gots: 2 gots fins dalt d’arròs per les 4 persones). Remenem una mica fins que el gra es comenci a quedar translúcid i hi comencem a afegir el caldo de pollastre (ha de ser un caldo blanquinós, perquè després l’arròs agafi aquest verd maco). Ho fem com qualsevol risotto, anar afegint poc a poc el caldo -no de cop- i remenant vigorosament, que deixi anar el midó.
Quan li falti un parell de minuts per tenir l’arròs al punt, li afegim tota la picada verda que tenim preparada i una mica de parmesà ratllat. Ho deixem coure aquest parell de minuts, rectifiquem de sal si fa falta, ho parem i deixem que reposi una estona.
Ja ho podem servir. Jo per fer maco li he posat aquesta galeta de parmesà de la foto: ratllant el formatge sobre un silpad, fent unes muntanyetes i posant-les al forn amb el gratinador i en una estoneta ja es veu torrat i es pot retirar. Deixem que es refredi i ja està preparat per decorar el plat! Al curset el Xesco per acabar de fer-ho per nota li posava també una gambeta saltejada.
Triturem els anacards amb les llavors de rosella i posem el resultat en remull amb 1/4 de tassa amb aigua calenta durant 15 minuts.
Mentrestant torrem en una paella el cilantre, el comí, les llvors de fonoll i els xilis.
Un parell de minuts més tard incorporem el coco.
Quan aquests estigui torrat ho triturem amb el garam masala, el gingebre, els alls (que poden estar sofregidets abans) i les llavors remullades de grosella amb pols d´anacards.
Escalfem oli en una paella, sofregim la ceba amb les fulles de curry i afegim la curcuma, el pebre vermell i els tomàquets., a més a més de la pasta que teníem reservada del pas anterior.
Ara s´hauria d´afegir-hi els xampinyons i els cigrons, que jo ja tenia cuits i saltats.
Ho deixem tot plegat que faci una mica de xup xup, deu minuts tapat, i servim.
Tallem la ceba ben petita i l’afegim a un bol o un morter.
Tallem el tomàquet a daus petits i també l’afegim.
Pelem i tallem l’alvocat i el posem al bol.
Afegim el coriandre.
Salpebrem.
Per últim afegim el suc de llimona per evitar que s’oxidi i quedi la salsa amarronada.
Un cop tenim tots els ingredients, amb la mà de morter o amb una forquilla anirem aixafant fins que quedi tot ben integrat. Si teniu pressa, podeu posar-ho a la batedora però sense que quedi molt triturat.
Podem servir d’aperitiu, acompanyat d’uns natxos, o acompanyant d’unes truites de blat o uns “burritos” o “fajitas” mexicans, o fins i tot, com a salsa acompanyant un tall de carn o pollastre fet a la planxa.
2 pomes “granny smith” (les super verdes de pell, àcides)
3 llimes,
lemon grass (herba llimon) (opcional),
fulles de menta i coriandre,
oli d´oliva
sal marina escamada (sal “maldon”),
llavors negres de mostassa
Preparació:
L´autor recomanda tallar a bastons tan la síndria com la poma. Es de fet una qüestió estètica, tot i que jo ho vaig fer així i queda francament bé. Pot semblar que fer bastonets amb la síndria és complicat, però no us ho penseu pas. Això sí, es trencaran amb molta més facilitat que els bastonets de poma. Amb la resta d´ingredients doncs feu una vinagreta amb el suc de llima i piqueu bé el lemon grass i les fulles de menta i cilantre. Les llavors de mostassa li donen un punt lleugerament amargant, en podeu prescindir si no en trobeu o no us acaben de fer el pes. També teniu l´opció, que jo ja he posat en pràctica, d´afegir-hi rúcula o quelcom similar, enciams variats, i pel meu gust l´amanida guanya molt i pot agradar més.
El guacamole és una salsa mexicana creada pels asteques i elaborada a base d’alvocat. La podem servir d’aperitiu acompanyada d’uns “natxos”, la podem posar acompanyant uns “burritos” o “fajitas” mexicans, o fins i tot, acompanyant un tall de carn o pollastre fet a la planxa.
Per fer aquesta recepta només necessitarem un alvocat, mig tomàquet, 1/4 de ceba, coriandre, suc de llimona, sal i pebre.
Veure detall de la recepta i vídeo de youtube
SALSA MEXICANA DE PEBROT
Aquesta recepta també és molt senzilla i ràpida de fer. Una salsa mexicana feta amb pebrot, ceba i tomàquet. També és ideal per un aperitiu o pica-pica, acompanyada d’uns natxos.
Per fer-la, necessitem mitja ceba, un quart de pebrot vermell, salsa de tomàquet i una mica de condiment Mexicà.
Es barreja la llet tèbia amb el llevat i 100 g. De farina, es remou i es forma una bola. Es deixa fermentar la massa tapada (drap o film) uns 30 minuts o més en un lloc temperat.
Amb la farina que ens ha quedat es forma un volcà, es posa al mig la margarina, els ous, la sal, el sucre, l’anís i el condiments, i removem primer amb una forquilla i després afegim la massa que ja tenim fermentada.
Treballem amb les mans fins obtenir una massa fina i tova. La colpegem contra el marbre.
Aquest darrer pas es pot fer de dues maneres:
Untem d’oli el marbre i amb les mans també untades, anem agafant porcions de pasta i formarem boletes i les deixem en una placa untada d’oli, ho reservarem en un lloc temperat per tal d’accelerar la fermentació, doncs la massa ha de doblar el seu volum. Una vegada hagi fet aquesta acció s’agafa la boleta es fa un forat al mig i s’hi posa a la fregidora. L’oli no ha ser massa calent, si no la pasta es crema, han de tenir un color fosc.
Es treuen de la fregidora i es perfumen amb anís i els arrebossem amb sucre.
L’altra forma, és que la massa fermenti tota (gibrell)en un lloc temperat i seguidament amb les mans untades fem boletes amb el forat al mig i fregim, també les perfumen amb anís i ensucrem. (més ràpid la segona).
Per a perfumar-los tinc una botelleta amb spray, i els hi poso per damunt en sortir calents , que els deixo sobre d’una reixeta.
