Com sempre en els gaspatxos, només heu de juntar tots els ingredients en una batedora i quan estiguin ben integrats i totalment esmicolats ho passeu pel colador xinès. Si us ha quedat massa espès, cosa força probable a causa de la textura d´aquests pebrots, hi afegiu una mica d´aigua, a ull, i potser un a dos tomàquets més, tot i que el factor aigua és la clau que us variarà definitivament la textura del gaspatxo. Si ja teniu la textura però queda massa fort de piquillos pl vostre gust hi afegiu un parell de tomàquets més, d´aquí a que doni aquesta forquilla entre 750 grams i un kilo pel que fa als tomàquets. La recepta original diu 6 tomàquets, mig kilo aprox, però fa temps que les mides d´aquest llibre les utilitzo com a referència, no com a guia exacta. Si haguès seguit les mides de, per exemple, aquesta mateixa recepta hauria obtingut un salmorejo de piquillos força espessot…i no és el cas…excepte si realment busco una textura de salmorejo totes les mides de les receptes que he fet fins ara estan malament, almenys pel que fa al meu criteri en particular.
El pebrot verd que surt als ingredients és per si voleu posar-lo d´acompanyament amb les làmines de llom de bacallà que sí venen en la recepta i que li donen un toc precís i es converteixen en l´acompanyament ideal d´aquest plat. Serviu-ho ben fred!
Quan la sopa està gairebé feta però encara no l’hem colat ni li hem posat la picada, apartem uns cullerots de la sopa dins un pot petit i allí hi bullim uns musclos ( congelats queden ben be ) , alguna gamba o escamarlà i un grapat d’arros per persona i quan està fet, ho repartim en els plats i ho acabem d’emplenar amb brou, sense posar la picada.
Quan a nosaltres ens sobra sopa o fem una gran olla amb més d’un cap de rap i més fetges, al dia següent aprofitem el caldo per fer un arròs de peix, únicament amb aquest brou i queda molt, molt bo.
