Netegeu les carxofes, traieu-ne les fulles externes i talleu-ne les puntes, dem anera que només us quedin els cors, que tallareu en grills fins.
Ratlleu els tomàquets.
Peleu i netejeu la resta de les verdures i talleu-les en daus ben menuts.
En una olla aneu escalfant l’aigua o el brou amb un pessic de sal
En una casola de fang o en una paella arrosssera, escalfeu un raig d’oli d’oliva generós. Saltegeu-hi les carxofes duant 2 minuts i retireu-les. Reserveu-les en un plat.
En el mateix oli, afegiu-hi les verdures tallades en dauets i coeu-les 1 minut.
Incorporeu el tomàquet i coeu-lo fins que quedi ben confitat. Com una melmelada.
Afegiu-hi els fideus, l’aigua, les carxofes, i deixeu-ho coure fins que els fideus estiguin al punt.
Serviu-ho ràpidament. Ho podeu acamopanyar amb un all i oli.
Es baten els ous i se li afegeixen els tres sobrets BLANCS de les gasoses. S’hi van incorporant la resta dels ingredients, sense deixar de remoure la mescla, fins que quede homogènia.
A punt de posar-la al forn, se li afegeixen els tres sobrets BLAUS de les gasoses. Deixem coure durant 25 minuts al forn a 170º C.
Jo ho vaig fer lleugerament diferent. Hi vaig posar molta ratlladura de llimona. La de dues llimes ben grosses.
Perquè m’agrada molt el gust de la llima. També, vaig untar el motlle amb mantega i vaig empolsimar la coca, una vegada treta, amb sucre fi.
Vaig cometre l’errada de posar el forn en funció aire, la qual cosa fa que puge molt de pressa, massa, i sort de la meua sogra que va fer que estiguera, després dels 25 minuts que posava la recepta, altres 35 minuts més a 160 i en la funció de forn de sota només. Tot i això, no va quedar ni amb la mateixa textura ni amb el mateix sabor que l’original. En el de l’Araceli tenia un saboret a oli d’oliva molt agradable i en el meu, el sabor del llimó, boníssim, però, emmascarava els altres sabors. La textura del seu bescuit o coca era més bona que la de la meua.
Potser perquè no estava prou cuita o s’havia cuit massa de pressa. Tanmateix, ens la vam menjar ben a gust.
Si la torne a fer, canviaré el motlle de silicona per un redó d’alumini, la couré a menys temperatura durant més temps i li tiraré per damunt sucre normal i canella.
Posarem a la thermomix les cullerades d’oli, les cebes i l’all. Temps..10 minuts, temperatura 90º i velocitat 6 els primers minuts i 3-4 la resta de temps.
Posem la sal també.
Posem els tomàquets trossejats, el tomàquet concentrat, la farigola i la guindilleta i triturem velocitat 8 durant 10 segons
Seguidament hi afegim el brou i deixem coure durant 20 ‘, temperatura 100º velocitat 3.
Dos minuts abans d’acabar augmentem la velocitat a 8 per deixar-ho triturat i un minut abans i afegim la llet o formatge.
Ja ho podem servir, fent un dibuix amb una mica de llet o formatge com si l’amansíssim.
SENSE THERMOMIX:
Tallem la ceba petita i la sofregim amb les dues cullerades d’oli, ho salem. quan estigui feta la posem en una olla i hi afegim els tomàquets trossejats, el tomàquet concentrat, la farigola, la guindilleta i ho triturem.
afegim seguidament el brou i ho posem a coure durant uns 20-30 minuts.
rectifiquem després el triturat per deixar-lo al nostre gust i aprofitem per afegir-hi lla llet o formatge.
Quan ho servir podem fer un dibuix amb una mica de la llet/formatge que haurem reservat o unes fulletes de julivert trinxades.
1/2 kilo de seitons (imprescindible super frescos, del dia)
Entre dos i quatre grans d´all
1 manat de julivert
Vinagre de vi blanc o de poma, com més bo millor
Oli d´oliva extra verge
sal
Preparació:
Si a la peixateria us treuen el cap, la tripa i l´espina molt millor, feina que us estalvieu. Poseu llavors els seitons en un bol amb aigua freda, i amb gel, durant uns quinze minuts.
Aneu fent capes en un “tuper” amb una mica de sal i una barreja de vinagre i aigua al 80% (80 vinagre/20 aigua). Ho guardeu a la nevera entre vuit i deu hores. Si els seitons són molt grossos potser necessiteu més temps, qüestió de fixar-se si encara estan molt rosadets o no.
Llavors piqueu el julivert i els alls i aneu posant els seitons en un recipient (ideal tuper allargat) fent capes de seitons/oli extra verge+all i julivert. Guardar-ho a la nevera un mínim de 24 hores aprox, vaja, d´un dia per l´altre. I si són dos dies doncs probablement millor, quan ho vaig fer per primera vegada van ser unes 24 hore aprox i el resultat va ser francament espectacular!
PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM—ANTERIORMENT: FOOD AND FOOT
1,5 kilo de pomes (es pot fer amb menys…com jo…però queda més bona si hi ha força poma)
2 cullerades de calvados
1 de melmelada d´albercoc
1 mica de sucre
3 cullerades de mantega
Preparació:
Pelem i tallem un part de les pomes, dues o tres, a làmines i les reservem en un bol amb aigua i suc de llimona.
Fem el mateix amb la resta de pomes però sense tallar-les a làmines, feu-ho com vulgueu, i les fem a foc lent, amb mantega, fins que tingui consistència de compota.
Hi podem posar, apart del calvados (teniu l´opció de posar-hi una cullerada d´extracte de vainilla), una culleradeta de canyella en pols i fins i tot pell de llimona o taronja ratllada.
Fem una pre-cocció de la massa de pasta brisa, durant uns 10 minuts.
Després hi posem la compota de poma com a base i les làmines de poma .
Tornem a posar-ho al forn, uns 30 minuts a 190 graus.
Temps d’elaboració: 1 hora per escalivar la carbassa i uns 30 minuts per la preparació del plat.
Elaboració:
Tallem la carbassa per la meitat longitudinalment, la netegem de llavors i la posem a escalivar al forn a 200 ºC durant aproximadament 1 hora, sense gratinador.
Punxeu la carn de la carbassa per comprovar que ja esta feta, la retirem i deixem refredar.
Ara comencem a fer la ceba caramel·litzada, posem un casso al foc amb un trosset de mantega, la ceba tallada a lamines ben fines i deixem fer a foc molt lent. Quan la ceba esta una mica tova afegim la cullerada de mel i les dos culleradetes de sucre morè. Deixem fer a foc lent fins que veiem que la ceba esta totalment caramel·litzada. Apaguem el foc i reservem.
En una paella amb una mica d’oli posarem a fer la ceba ben trinxadeta, salem i deixem fer fins que esta ben daurada.
Començarem a buidar la carbassa amb l’ajuda de una cullera, i l’anem reservant en una cassola i afegim la ceba que hem fet a la paella. Ho triturem amb una batedora, perquè quedi un puré fi.
Afegim a la polpa de carbassa, sal, pebre i el brou de pollastre, que posarem a poc a poc, per no passar-nos i que quedi massa clar. Ho batem amb un batedor de mà, fins que quedi lligat com una crema, si cal afegir més brou ho fem fins trobar la textura desitjada. Provem i afegim mes sal o pebre al nostre gust.
Tallem el foie a rodanxes una mica gruixuda i les marquem en una paella sense oli, dos segons per cada banda. Els retirem i tallem a daus petits.
Comencem a muntar el plat, al fons dels gotets posem una base de ceba caramel·litzada. Damunt la crema de carbassa i per acabar coronant amb els daus de foie. Posem una mica de pebre i sal Maldon i ho servim ràpid perquè no es refredi.
A l’hora de menjar us recomano que aneu a buscar la ceba del fons del gotet i ho barregeu amb la crema de carbassa i el foie, trobo que la barreja del dolçor de la ceba caramel·litzada amb la textura de la carbassa i el foie es magnifica.
El primer que hem de fer és coure l’albergínia i el carbassó, salats i tallats a rodanxes no gaire dobles en una paella umb una miqueta d’oli. Quan siguin cuites les retirarem a un paper absorbent per treure’n l’excés d’oli.
Agafem el pa de motlle i amb un tallant rodó o un got talleu cada llesca en forma rodona. Ja podem muntar el sandvitx. Primer posem una cullerada de salsa de tomàquet a cada llesca, ben escampada, podeu fer-la vosaltres mateixos o utilitzar una salsa que sapigueu que us donarà bon resultat. Ara poseu una rodanxa d’albergínia i un parell de carbassó, finalment un tall de mozzarella, seguiu així fins tenir muntats els 4 sandvitxos.
Ara podeu batre els ous i preparar la farina de galeta; el poseu sobre un plat, hi poseu una mica de sal una mica d’orenga i el formatge parmesà. Prepareu una paella amb oli abundant i espereu que sigui calent. Ara heu de passar els sanvitxos per l’ou de manera que s’impregnin bé per la part de fora, després per la farina de galeta i fregir-los.
Penseu que podeu fer-los amb infinitat d’ingredients, però no us oblideu del formatge que més us agradi, perquè quan siguin fregits, el formatge serà ben desfet.
El colesterol és un tipus de greix que es troba a la sang i que el nostre cos necessita per desenvolupar moltes funcions, com són produir hormones, ajudar a la formació de bilis i vitamina D, i mantenir l’estructura cel·lular de l’organisme. Una part del colesterol que el nostre cos utilitza prové de l’alimentació i l’altra l’elabora l’organisme mateix.
L’excés de colesterol a la sang a partir d’uns determinats nivells, també conegut com a hipercolesterolèmia, afavoreix la formació de dipòsits de greix a les parets de les artèries que dificulta el pas de la sang. Tret d’uns pocs casos que obeeixen a trastorns familiars hereditaris, la hipercolesterolèmia no s’ha de considerar una malaltia, sinó una característica de la persona que pot arribar a suposar un factor de risc per a desenvolupar malalties del cor i de la circulació. El tabaquisme, la hipertensió, l’obesitat i la diabetis potencien aquest risc.
Existeixen dues classes de colesterol:
Colesterol LDL: que té un efecte perjudicial per a la salut si es troba a la sang en excés, ja que contribueix a crear una capa de greix a les artèries que afavoreix l’aparició de malalties cardiovasculars.
Colesterol HDL: que té un efecte beneficiós per a la nostra salut, ja que elimina l’excés de colesterol de les artèries.
Causes
Hi ha una sèrie de factors que afavoreixen l’excés de colesterol. En algunes ocasions estan vinculats amb l’estil de vida, com:
Dieta amb alt nivell de greixos saturats o amb productes amb elevat contingut de colesterol
Manca d’exercici físic de forma regular
Obesitat
Tabaquisme
Consum excessiu de begudes alcohòliques
Hipertensió, diabetis, malalties del fetge i desordres de la glàndula tiroide
En altres ocasions, pot existir una predisposició genètica transmesa per un membre de la família.
Símptomes
L’excés de colesterol a la sang està directament relacionat amb l’arterioesclerosi. Aquesta afecció està causada per l’acumulació de greix, com el colesterol, a les parets de les artèries, el que pot dificultar i, fins i tot, bloquejar la circulació de la sang.
L’arterioesclerosi pot provocar malalties cardiovasculars com:
l’infart de miocardi (quan es bloquegen les artèries coronàries)
embòlies (quan es bloqueja l’artèria que porta la sang al cervell)
problemes circulatoris en altres parts de l’organisme (extremitats, ronyó, etc.)
Diagnòstic
Una anàlisi de sang permet mesurar els nivells de colesterol. Quan el nivell de colesterol està per sobre de 250 mg/dl, es considera alt. En absència d’hipercolesterolèmia coneguda i d’altres factors de risc cardiovascular, com ara la hipertensió arterial o la diabetis mellitus, és suficient una determinació del colesterol abans dels 35 anys en els homes i dels 45 anys en les dones i una determinació cada 5 anys després d’aquestes edats i fins als 75-80 anys.
Davant d’un colesterol alt, cal avaluar el risc cardiovascular tenint en compte l’edat, el sexe i l’existència d’altres factors de risc, com ara la hipertensió arterial, la diabetis mellitus o el tabaquisme.
Tractament
L’alimentació equilibrada del tipus dieta mediterrània, l’exercici físic i el manteniment d’un pes adequat poden contribuir a reduir el nivell de colesterol. Per contra, fumar, beure alcohol en excés o tenir obesitat n’afavoreixen l’augment.
En absència de malalties cardiovasculars, el tractament de la hipercolesterolèmia depèn del risc cardiovascular global que tingui cada persona. En la majoria de casos n’hi ha prou amb deixar de fumar si s’és fumador, seguir unes normes higienicodietètiques i controlar altres factors de risc cardiovascular com són la hipertensió arterial, la diabetis mellitus o l’obesitat.
Entre les mesures higienicodietètiques és important:
Fer exercici moderat de forma habitual: caminar, anar en bicicleta, nedar, pujar escales… durant uns 30 minuts al dia, almenys 5 dies a la setmana.
Fer una alimentació equilibrada del tipus dieta mediterrània, rica en fibres (verdures, fruites, llegums), augmentar el consum de peix blanc i blau, consumir preferentment carn blanca (pollastre, conill) en lloc de vermella (vedella, be, porc), cuinar amb oli d’oliva, substituir la let sencera per la descremada o semidescremada, i menjar diàriament fruita seca.
Evitar el consum excessiu de begudes alcohòliques, pastissos i rebosteria industrial.
Quan ja hi ha alguna malaltia cardiovascular provocada per l’arteriosclerosi o quan el risc cardiovascular és molt elevat, pot ser necessari prendre algun medicament per abaixar el nivell de colesterol. Els més utilitzats són les estatines i els fibrats, que ha de prescriure el metge o la metgessa.
Prevenció
La millor manera de prevenir l’excés de colesterol és fer exercici físic de forma regular i prendre una alimentació equilibrada, combatre l’excés de pes i si es té hipertensió arterial i/o diabetis controlar-les tan bé com es pugui.
Seguidament s’especifiquen algunes de les recomanacions dietètiques que cal tenir en compte per seguir una alimentació equilibrada de tipus dieta mediterrània.
Cal reduir el consum de:
Rovell d’ou, perquè té un contingut elevat de colesterol (es recomana un màxim de tres rovells a la setmana, mentre que la clara és de consum lliure);
Greix de les carns i derivats, embotits, patés, cervell, fetge, etc.;
Pastisseria i rebosteria en general (ensaïmades, pastissets, pastes envasades, xuixos, entre d’altres), ja que solen ser productes que inclouen quantitats importants de greixos en la seva composició;
Menjars precuinats, ja que s’han d’evitar els greixos animals com ara les mantegues i els llards, tant per cuinar com per consumir crus;
Postres elaborades amb llet sencera, ou, nata, mantega o margarina;
Cafè i te, que pot prendre’s amb moderació si el metge o la metgessa no indica el contrari;
Begudes alcohòliques. Cal consultar a l’equip sanitari el consum permès, que sempre serà moderat.
En canvi, és recomanable consumir:
Fibra alimentària en amanides i verdura en general, llegums, fruita fresca, productes integrals, etc.;
Llet i productes làctics descremats o semidescremats;
Oli d’oliva, tant per cuinar com per amanir. S’ha de procurar consumir-lo majoritàriament cru, ja que fregit perd part de les propietats que té. També poden utilitzar-se olis de llavors (gira-sol, blat de moro, etc.);
Fruita seca, que és molt convenient per a la salut, però que s’ha de prendre amb moderació perquè aporta moltes calories;
Peix, especialment el blau (sardina, verat, salmó, truita de riu, tonyina, seitó, etc.). El marisc de closca no està contraindicat, però hem de restringir el consum de crustacis (gamba, llagosta, cranc, etc.) i cefalòpodes (pop, sípia, calamars, etc.), que es poden prendre com a màxim tres vegades a la setmana;
Begudes baixes en calories i infusions, que són de consum lliure. Cal beure com a mínim 1,5 litres d’aigua diàriament;
Espècies i salses com ara herbes aromàtiques, pebre, suc de llimona, vinagreta, mostassa, allioli, sofregit (salsa de tomàquet, all i ceba o porro, elaborat amb oli d’oliva). Si es té sobrepès, cal limitar la maionesa i la beixamel.
El colesterol és un tipus de greix que es troba a la sang i que el nostre cos necessita per desenvolupar moltes funcions, com són produir hormones, ajudar a la formació de bilis i vitamina D, i mantenir l’estructura cel·lular de l’organisme. Una part del colesterol que el nostre cos utilitza prové de l’alimentació i l’altra l’elabora l’organisme mateix.