Arxiu d'etiquetes: CALÇOTS

Calçots al forn

Calçots al forn

Ingredients:
(per a 8 persones)

  • – 8 calçots per persona
  • – 100 g d’ametlles torrades
  • – 50 g d’avellanes
  • – 1 gra d’all cru
  • – 1 gra d’all torrat
  • – 1 nyora
  • – 2 tomàquets
  • – 1 llesca de pa (o una torrada)
  • – 1 bitxo picant (per ex. pebre de caiena)
  • – Oli
  • – Vinagre de vi
  • – Sal
  • – Pebre negre en gra

Elaboració:

Els calçots:

  1. – Posem el forn a escalfar a 250º.
  2. – Netegem els calçots d’un en un. Els pelem una mica, tallem les arrels i les puntes de les fulles.
  3. – Els posem damunt de la plata del forn folrada amb paper d’alumini i hi tirem sal, pebre i un rajolí d’oli (molt poquet)
  4. – Els enfornem durant uns 40 minuts girant-los a mitja cocció.
  5. – Els traiem quan veiem que estan ben tous.
  6. – Els emboliquem amb paper de diari fins al moment de servir-los. Els servirem amb la salsa al costat.

La salsa:

  1. – Posem al forn els tomàquets sencers i un gra d’all embolicat amb paper d’alumini.
  2. – Escaldem la nyora durant una estona.
  3. – Obrim la nyora i amb una cullereta rasquem la carn que té enganxada a la pell.
  4. – Al morter triturem una mica unes quantes boletes de pebre en gra.
  5. – Hi afegim el gra d’all cru, les ametlles, les avellanes, el bitxo i una mica de sal i ho trinxem. Al cap d’una estona hi afegim la torrada de pa.
  6. – Quan ho tinguem ben triturat hi afegim la carn de la nyora i l’all cuit.
  7. – Quan els tomàquets estiguin cuits els pelem, els tinxem i els afegim al morter.
  8. – Ho anem barrejant mentre li anem afegint oli a poc a poc fins que la salsa agafi una bona textura (amb aquesta recepta queda més aviat espessa)
  9. – Hi afegim un rajolí molt petit de vinagre.
  10. – Ho tastem i ho rectifiquem de sal.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CUINA A L’OLI

Origen: Calçots al forn

Calçots Farcits

Calçots Farcits

Necessitem 4 o 5 calçots, un pot de bolets variats, 6 gambes, una ceba, 4 cullerades de tomàquet triturat, farina, sal i aigua.

Primer posem els calçots, nets, a bullir en una olla amb aigua amb sal.

Per preparar el farciment, piquem la ceba el més fina possible i la posem a daurar a la cassola a foc molt lent. Quan estigui rossa hi afegim els bolets (ben nets i ben escorreguts) tallats a trossets petits i els deixem coure a foc lent. Afegim les gambes pelades i tallades a trossos i després de donar-los un parell de voltes hi afegim el tomàquet triturat i ho deixem coure uns 10 minuts.

Rectifiquem de sal, hi afegim una culleradeta de farina i aigua suficient per a que quedi una massa lligada. Reservem.

Un cop tenim els calçots bullits (quan siguin tovets) els escorrem i un cop freds (ens facilitarà la manipulació) els preparem per farcir-los. Els tallem amb cura de través amb el ganivet, i en separem amb cura les làmines. Depenent de la mida del calçot, podrem fer d’un a dos farcellets.

Agafem un parell o tres de làmines i les posem, en forma de creu, sobre un altre parell o tres de làmines. Posem una mica de farciment al quadrat del mig i dobleguem els extrems de la creu sobre si mateixos.

Per tal de segellar-los jo he preparat una tempura, els he arrebossat i els he fregit.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: GAUDINT DE LA CUINA

Origen: Calçots Farcits

Tast de calçots

Tast de calçots

La recepta és del més senzill que hi ha. Netejar els calçots, bullir-los en aigua salada, escórrer-los quan estiguin tous, arrebossar-los amb el preparat típic per fer tempura (aigua, farina i graciosa de paper) i fregir-los.

Els he acompanyat amb uns espàrrecs salpebrats i cuits a la brasa.

A nivell informatiu, podem completar la recepta afegint que el calçot és una varietat de ceba tendra que es cultiva calçant (ensorrant) el bulb a terra per mantenir-lo blanc. Des del punt de vista nutricional, les cebes tenen propietats diürètiques i depuratives, a més de ser digestives, anticancerígenes, afrodisíaques i bactericides.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: GAUDINT DE LA CUINA

Origen: Tast de calçots

IGP Calçot de Valls

FONT: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Zona de producció
El calçot és un producte de la pagesia conreat a les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès, del qual s’ha de tenir cura durant tot un any. És una ceba que deu el seu nom a la manera com es conrea: es diu que les cebes es calcen quan són cobertes amb terra.
Per a la seva degustació ideal, cal rostir-los a la graella amb foc de sarment i amanir-los amb salsa salvitxada.

Varietats
Els calçots que estan protegits per la Indicació Geogràfica Protegida són les cebes procedents d’Allium cepa L. de la varietat Blanca Gran Tardana de Lleida.

MÉS INFORMACIÓ A:  http://ca.wikipedia.org/wiki/Cal%C3%A7ot_de_Valls

A:  http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/distintius-origen-qualitat-agroalimentaria/dar_igp/dar_productes_reconeixement_comunitari/dar_calcot_valls/

I A:  https://celleradocse.com/2012/11/01/igp-calcot-de-valls-fruits-de-la-terra/

———————————

CONSELL REGULADOR I.G.P. CALÇOT DE VALLS

El Calçot: més que una tradició
El “calçot” va ser descobert, a finals del segle XIX per un solitari pagès vallenc conegut amb el nom de “Xat de Benaiges” qui començà a coure a les brases els brots tendres nascuts d’una ceba vella conreats especialment per a ser cuinats així com també la salsa que encara mengem avui en dia amb algunes variants.

El procés de cultiu comença durant els darrers mesos de l’any quan es sembren les llavors de la ceba blanca. Quan aquesta ceba ja ha germinat i crescut es arrencada de la terra que l’acollia i es torna a plantar en una altra terra apropiada, en la qual seguirà creixent.

MÉS INFORMACIÓ A:   http://www.igpcalçotdevalls.cat/

VERDURA – Receptes de la Cuina Catalana

RECEPTES DE VERDURA

.

Els calçots ja estan a punt gràcies a la pluja i el fred dels darrers dies

FONT:    DELCAMP.CAT
Redacció | Actualitzat el 19/11/2013 a les 17:13h

– Més d’una cinquantena de restaurants de l’Alt Camp ja ofereixen calçotades des de l’1 de novembre

Les darreres fortes pluges caigudes no han fet malbé la collita de calçots que just acaba d’arrencar a Valls. De fet, l’arribada d’aigua i fred garanteixen, sobretot de cara al gener, una bona producció de calçots, superior al 25% respecte la temporada passada, segons preveu la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Calçot de Valls. La IGP, que agrupa uns cinquanta agricultors de les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès, calcula arribar als 11 milions de calçots. Més d’una cinquantena de restaurants de l’Alt Camp ja ofereixen calçotades des de l’1 de novembre. La calçotada mou un volum de negoci que frega els 15 milions d’euros. El preu del calçot ara és de 18 cèntims.

Aquest és el preu que dóna la cooperativa de Valls. Com sempre, el preu dels primers calçots tendres és més elevat que a les acaballes de temporada, a l’abril. Malgrat el preu, el calçot ja té demanda, sobretot de fora de Catalunya. Des de la cooperativa aquest dimarts mateix en surt una comanda de 2.500 calçots cap a restaurants de Saragossa i Madrid.

També aquest dimarts el vicepresident de la IGP, Sebastià Banús, ha començat a arrencar calçots en una de les seves terres, al terme de la Masó, a l’Alt Camp. Com molts pagesos ha esperat que passés el temporal d’aiguats. «Potser tampoc calia tanta aigua, però haurà anat bé perquè arrossegàvem molta sequera», ha explicat Banús.

Bona collita de calçots malgrat les pluges. És més, s’estima que enguany la producció serà entre un 20% i un 25% superior, fins assolir els onze milions de cebes entre els productors que les etiqueten amb aquesta marca. La resta de productors no inscrits a la IGP Calçot de Valls poden recollir uns 60 milions més de calçots, encara que no estan enregistrats. «Intentem millorar any rere any el producte per diferenciar-nos de la resta a fi que al mercat arribi un calçot excel·lent», afirma Banús. Amb aquesta voluntat de millora contínua, la cinquantena d’agricultors de la IGP sembren les dues noves varietats de ceba que permetran multiplicar la producció de calçots, després de set anys d’investigació.

LLEGIR MÉS A: http://www.naciodigital.cat/delcamp/noticia/31141

La temporada de calçotades ja ha començat. Foto: delCamp.cat

– – – – – – ARTICLES RELACIONATS – – – – – –

Descobreixen dues noves varietats per produir el màxim de calçots

FONT:    NACIÓ DIGITAL
Redacció | Actualitzat el 11/11/2013 a les 17:26h

– És el resultat de set anys d’estudi i experiments per a la millora genètica del cultiu

Dues noves varietats de calçot permetran multiplicar la producció d’aquest conreu. Els pagesos utilitzen tradicionalment la ceba blanca tardana de Lleida. Enguany els productors de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Calçot de Valls provaran aquestes varietats específiques, amb la sembra de 10 quilos de llavors, que germinaran en 2,5 milions de cebes, de les quals en sortiran fins a 15 milions de calçots, un volum tan gran com tota l’actual producció de la IGP. Aquestes varietats són fruit de set anys d’estudi i experiments, recollits en una tesi doctoral. Les conclusions d’aquesta tesi arriben just quan ja es cullen els primers calçots tendres d’una temporada que es preveu millor que l’anterior.

Segons la Cambra de Comerç de Valls, la IGP Calçot de Valls, que acull una cinquantena de productors de calçots -amb etiqueta- de quatre comarques tarragonines, Alt Camp, Baix Camp, Tarragonès i Baix Penedès, aquesta temporada, té previst collir entre 10 i 12 milions de calçots, i la resta de productors no inscrits a la IGP Calçot de Valls, poden recollir uns 60 milions més de calçots, encara que no estan enregistrats. És a dir, s’estima que, en total, es produiran més de 70 milions de calçots. La temporada de calçotades arrenca a mitjans novembre i s’allarga fins al mes d’abril.

Una tesi sobre la millora genètica del calçot

Tot i que des de la IGP Calçot de Valls es donarà oficialment per iniciada la collita de cara a finals d’aquesta segona setmana de novembre, els restaurants de l’Alt Camp i rodalies, amb més pressa que els pagesos, ja fa dies que ofereixen calçotades. L’inici de temporada enguany ha coincidit amb la finalització d’una llarga i exhaustiva recerca per a la millora genètica del cultiu. Fruit d’una demanda dels mateixos productors de la IGP, que havien detectat una progressiva disminució del nombre de calçots per planta, es va engegar un programa de millora per revertir aquest procés.

Sobre el cultiu del calçot, fins ara només se n’havien dut a terme alguns experiments per part de l’IRTA, bàsicament per provar adobs. L’encàrrec de la IGP va ser l’excusa perquè un biolèg barceloní, resident a Terrassa, Joan Simó, amb 28 anys acabats de complir, se n’apropiés com a tesi doctoral, sota l’empara la Fundació Miquel Agustí, dedicada a la recuperació de productes agrícoles tradicionals catalans. Unes terres de la Masó (Alt Camp) han estat el seu camp base d’experimentació, tot i que també ha fet proves a Valls, Altafulla, Rubí i al pol científic-tècnic Agròpolis a Viladecans.

‘Roquerola’ i ‘montferri’, els cultivars més productius

Els pagesos sempre han fet servir un tipus de ceba bàsica que es planta i, quan apareixen els grills, futurs calçots, es van calçant -tapant amb terra. Les varietats descobertes ara són específicament ‘dissenyades’ per fer calçots -i no per fer cebes, com les emprades fins ara, sobretot la blanca tardana de Lleida. Denominades amb topònims del territori, les varietats ‘roquerola’ -amb un desenvolupament primerenc- i’ montferri’ -més tardana, però alhora més productiva-, permeten obtenir entre 6 i 10 calçots per mota, més que duplicant la producció habitual.

LLEGIR MÉS A:   http://www.naciodigital.cat/delcamp/noticia/30955


Calçots etiquetats amb la IGP Calçot de Valls. Foto: delCamp.cat

NOTA.- (IGP) Calçot de Valls – fruits de la terra
https://celleradocse.wordpress.com/2012/11/01/igp-calcot-de-valls-fruits-de-la-terra/
La ceba dolça i festiva
Les cròniques relaten que el Xat de Benaiges, un pagès de Valls, va descobrir l’elaboració del calçot. Actualment és la base de la calçotada, un àpat que no s’entendria fora del marc de celebració col·lectiva. També s’ha convertit en una base econòmica de l’Alt Camp

(IGP) Calçot de Valls – fruits de la terra

La ceba dolça i festiva

Les cròniques relaten que el Xat de Benaiges, un pagès de Valls, va descobrir l’elaboració del calçot. Actualment és la base de la calçotada, un àpat que no s’entendria fora del marc de celebració col·lectiva. També s’ha convertit en una base econòmica de l’Alt Camp

06/09/09 02:00 – Imma Martínez

«Els calçots, el porro i els castells, tres coses nostres que sempre m’han fascinat. Neixen de la terra i em fan mirar el cel.» La definició és del director de cinema Bigas Luna, en el pròleg del llibre La cuina del calçot, de Joan Jofre i Agustí Garcia, editat per Cossetània Edicions. El calçot és la base de la festa gastronòmica de la calçotada i és difícil entendre l’àpat fora d’aquest marc de celebració col·lectiva, familiar i d’amistat.

Els calçots són cadascun dels brots de la ceba blanca replantada, que es calça amb terra a mesura que creix. La ceba és de la varietat blanca gran, que destaca per la dolçor. Amb tot, el que la converteix en única és la pràctica de cultiu, per la qual es desenvolupen els brots tendres, i la pràctica gastronòmica, amb la cuita dels calçots a la flama viva de redoltes. L’origen gastronòmic s’atribueix al Xat de Benaiges, un pagès de Valls, que de manera fortuïta va posar a coure uns brots de ceba a la flama. És el que es diu a les cròniques. La calçotada, actualment, s’ha convertit en una de les bases econòmiques de l’Alt Camp. Els restaurants de la comarca atreuen milers de visitants, anualment, amb l’únic objectiu de degustar una calçotada en el territori d’origen.

LLEGIR MÉS A:  http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/70012-la-ceba-dolca-i-festiva.html

Claçot de Valls la Ceba Dolça i Festiva