Peleu i talleu les alberginies verticalment, tireu-hi el sake per sobre, un xic de sal maldon i les feu al vapor. No triguen pas gaire, al llibre posa 30 minuts però segur que és un error perquè no triguen ni deu minuts, i encara menys les japoneses al tenir un diàmetre mot petit. Escalfeu/torreu les llavors de sèsam en una paella sense oli, les matxaqueu en un morter (no totes) i les barregeu amb la pasta de miso, el mirin i una mica del líquid de la cocció de les albergínies, el necessari per aconseguir una salsa cremosa. Quan les albergínies estiguin fredes les talleu i les barregeu amb la salsa de sèsam i el bitxo japonès.
L´autor recomanda tallar a bastons tan la síndria com la poma. Es de fet una qüestió estètica, tot i que jo ho vaig fer així i queda francament bé. Pot semblar que fer bastonets amb la síndria és complicat, però no us ho penseu pas. Això sí, es trencaran amb molta més facilitat que els bastonets de poma. Amb la resta d´ingredients doncs feu una vinagreta amb el suc de llima i piqueu bé el lemon grass i les fulles de menta i cilantre. Les llavors de mostassa li donen un punt lleugerament amargant, en podeu prescindir si no en trobeu o no us acaben de fer el pes. També teniu l´opció, que jo ja he posat en pràctica, d´afegir-hi rúcula o quelcom similar, enciams variats, i pel meu gust l´amanida guanya molt i pot agradar més.
