Desfem el llevat amb la llet una mica tèbia, després hi afegim la resta d’ingredients i ho barregem bé. Hem d’aconseguir fer una bola amb la massa i que no se’ns enganxi als dits. Ho posem a la safata del forn amb la forma final que li vulguem donar, amb paper i/o farina per què no se’ns hi enganxi. Ho deixem reposar durant 1hora, a temperatura ambient (si ho fem en aquesta època de l’any). Si no teniu gaire lloc una opció és el forn, sense engegar. Quan gairebé està ho traiem i preparem el forn a 180º. Mentrestant rentem les cireres, en traiem les cues i si no són molt sucoses els hi fem unes incisions perquè treguin millor el suc. Les col·loquem damunt la coca, enfonsant-les bastant, ho pintem amb l’ou batut i ho espolsem amb sucre abundant. Quan estigui calent es cou uns 20 minuts aproximadament. Es treu la coca del forn, es torna a ensucrar una mica més i es deixa refredar. Quan està freda ja es pot menjar!
Tot i que aquesta és bastant fàcil i ràpida, encara n’hi ha una que ho és més. En algunes cases i per la facilitat d’elaborar-la es preparen les coques amb cireres amb la massa tipus coc. Només cal fer un coc ràpid, hi posar-hi les cireres. Un cop extreta del forn es rega amb algun licor dolç i sucre al gust de cadascú.
Moltes vegades ens toca coure verdures i tenim dubtes de quan de temps les hem de tenir bullint.
Doncs és més important del que pensem.
Desprès passa el que passa…i es que les pastanagues o la patata està dura…els pèsols es desfan…i els espinacs han perdut totes les vitamines…etc…etc..
A mi m’ha passat això (i encara em passa) i per aquest motiu vull adjuntar aquesta guia ràpida amb la cocció de les principals verdures de casa nostra.
Penseu que és una cocció convencional, es a dir, ni al vapor ni amb olla exprés.
També passa que moltes vegades, si hem de bullir diverses verdures no sabem quina posar primer i quina desprès, a que no?
També depèn de com les talleu, si les feu a trossets petits o les feu senceres.
L’experiència us donarà el coneixement necessari, està clar.
“De mica en mica…s’omple la pica”, deien els meus pares i avis.
En qualsevol cas, aquesta és una guia orientativa ja que l’estat de la verdura i l’època de l’any també n’alteren molt el resultat.
Haureu d’estar atents a la textura, sabor i color de les verdures en coccions excessivament llargues.
Si les voleu utilitzar com a guarnició d’altres plats us recomano deixar-les una mica “al dente” i refredar-les amb aigua i gel per tallar de sobte la cocció i conservar el color. Reserveu-les ben tapades a la nevera.
No cal dir que el temps de cocció dependrà també de la mida de la peça i del tall.
No es el mateix la mongeta tendre prima….que la més ample.
Espero que aquesta taula us sigui d’utilitat….ja que a mi em fa molt servei.
Escalfem una mica d´oli en una pella. Afegim les llavors de mostassa i de fenogreco. Tot seguit les fulles de curri i els alls, la ceba i uns minuts més tard les espècies. Tot seguit el tomàquet, el coco ratllat i les llavors de comí (que a la recepta original et diu que ho trituris prèviament amb uns quants cigrons i ho reservis fins aquest moment). Deu minuts més tard serà el moment de posar-hi el tamarindo, l´alfergínia tallada a daus, els cigrons (cuits) i un xic de sal i aigua. Cuinar tapat fins que les albergínies siguin cuites.
