Arxiu d'etiquetes: FRUITA

Llom a la Magrana

Ingredients per a 4 persones:

  • 500 g de llom en una peça
  • 3 magranes madures
  • oli
  • pebre
  • sal

Elaboració:

  1. Salpebreu el llom, poseu-lo en una cassola i enrossiu-lo per tots els costats.
  2. Mentrestant desgraneu les magranes i tritureu amb el braç electric.
  3. Quan el llom estigui daurat tireu-li per sobre el suc de magrana i coeu-lo durant 40 minuts a foc mitg i tapat donant-li voltes de tant en tant (si falta líquid s´hi pot afeixi aigua).
  4. Un cop el llom estigui cuit, traieu-lo de la cassola i deixeu que es refredi; mentres tant colue la salsa, us quedará liquida i espesir amb Maizena Expres, talleu-lo a rodanxes i afegiu-hi la salsa.
  5. Rectifiqueu de sal si es necessari.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Llom a la Magrana (2)

Gaspatxo de síndria

Ingredients:

  • – 800 gr. polpa de síndria, pelada i sense llavors.
  • – 1 gra d’all.
  • – 1/2 carbassó pelat.
  • – 1/2 pebrot vermell.
  • – 1 culleradeta de sal.
  • – 5 cullerades de vinagre de vi blanc o de poma.
  • – 150 cc. d’oli d’oliva.
  • – 1 culleradeta de sucre (opcional).

Elaboració:

  1. Talla la síndria a trossos, traient la pell i qualsevol resta de llavors. Com més madura i dolça estigui la síndria millor. Es pot utilitzar síndria sense llavors, encara que fins i tot en aquest cas cal anar amb compte, sempre queden algunes petites, que cal retirar.
  2. Pela l’all i el carbassó. Tritura amb la batedora la polpa de síndria amb el pebrot vermell a trossos, el carbassó a daus, l’all lasandiaBebida sal i el vinagre.
  3. Afegeix poc a poc l’oli d’oliva, sense deixar de batre, perquè el gaspatxo emulsioni i quedi cremós. Si t’agrada més espès afegeix una mica de molla de pa remullada. Si ho vols més líquid afegeix una mica d’aigua freda, fins aconseguir la textura desitjada.
  4. Com la síndria té un alt contingut en aigua normalment es millor no diluir el gaspatxo, així el gust és més intens. Al final s’ajusta el punt de sal i vinagre i deixa refredar a la nevera fins que estigui ben fred.
  5. A l’hora de servir el gaspatxo de síndria es pot servir tal qual, molt fred, o decorar amb trossos de síndria, meló, pebrot vermell o fins i tot daus de pa, al gust.
  6. També es pot servir en forma de batut per beure.

Consell:

  • Si la síndria no es molt dolça es pot afegir una mica de sucre per potenciar el sabor.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Gaspatxo de síndria

Galetes fantasia

Ingredients:

  • – 300 g de farina
  • – 130 g de mantega
  • – 1 culleradeta de cacau en pols
  • – La ratlladura d’una llimona
  • – 5 g de llevat
  • – 1 ou
  • – Unes gotes de colorant alimentari vermell
  • – Perletes de xocolata

Procediment:

  1. Tamisseu la farina amb el llevat, disposeu-la en forma de volcà, poseu-hi al centre la mantega estovada a temperatura ambient i trossejada, el sucre, l’ou, un pessic de sal i la ratlladura de llimona, i amasseu els ingredients fins obtenir-ne una pasta homogènia.
  2. Incorporeu el cacau en pols a un terç de la massa i afegiu a una petita part de la massa el colorant vermell, emboliqueu les pastes per separat amb film transparent i deixeu-les reposar 1 hora en un lloc fresc.
  3. Exteneu amb un corró la resta de la massa fins aconseguir una capa d’uns 3 mm de gruix. Amb un tallapastes rodó de 4 ó 5 cm. de diàmetre, feu uns discs i retalleu uns quants triangles petits de la massa que us sobri.
  4. Exteneu la massa amb el cacau fins aconseguir una capa d’uns 3 mm de gruix, retalleu triangles petits i coloque-los sobre dels triangles de l’altra massa, pressioneu una mica. Exteneu la massa vermella i talleu-la a tires.
  5. Col·loqueu els triangles sobre de les vores dels discs, pressioneu lleugerament, formeu els ulls amb les perletes de xocolata, i la boca amb les tires de massa vermella.
  6. Disposeu les galetes sobre la placa del forn. Cooeu a 180 graus, de 10 a 12 minuts. Retireu-les del forn i deixeu-les refredar (si cal, abans de coure-les unteu-les amb mantega i farina, jo no ho he fet perquè tinc placa de silicona)

Recepta extreta de “Cuinar per fer Feliç”

Origen: Galetes fantasia

És la Pera!

Vols un extra de vitamines i hidratació? Doncs menja’t una pera! Realment aquesta fruita fa honor a la dita “És la pera”, perquè és rica en nutrients, ens deixa un gust dolç a la boca i té una textura tendra i suau que la fa molt apetitosa.

La pera (Pyrus communis) és una fruita originària de l’Europa oriental i de l’Àsia occidental i sembla que es va començar a cultivar fa 4.000 anys a partir de la selecció d’espècies silvestres. Els grecs i, més endavant, els romans van introduir-ne el cultiu a casa nostra, especialment a la zona de la conca de l’Ebre. A casa nostra La pera de Lleida es una zona dels productors principals d’aquesta fruita, sobre tot en les varietats de Llimonera i Conference. Les peres protegides per la DOP Pera de Lleida destaquen nutricional-ment per la seva elevada aportació d’aigua, fibra i potassi, així com per la presència de vitamines del Grup B en petites quantitats. Son suaument astringents per la seva composició de tanins amb efectes antiinflamatoris; i això les fa beneficioses un cop cuita com a remei de la diarrea, la gastritis i les úlceres. La Pera és diürètica ajudant en cas de retenció de líquids i recomanable per als diabètics gràcies al seu baix contingut en hidrats de carboni. Hi ha més de trenta varietats de peres diferents que fan possible que trobem aquesta fruita durant gairebé tot l’any.

La pera és una fruita amb propietats rehidratants i antioxidants fàcil de pair que ens convé incloure a la dieta.

Propietats Nutricionals

La pera és una fruita amb molta aigua i poques calories (un 80% del pes és aigua, i 100 grams de pera ens aporten unes 50 Kcal). A més, conté molta fibra soluble (uns 2,5 grams per 100 grams de fruita, en forma de pectina principalment), que té un efecte saciant i regulador intestinal. Pel que fa a vitamines i minerals destaquen:

Vitamina A: La pera conté quantitats destacades de provitamina A (2 mcg per 100 grams) en forma de betacarotè, que l’organisme transformarà a vitamina A, la qual intervé en diverses funcions biològiques, com formació de determinades substàncies que formen part de la pell, els ossos, les mucoses, el sistema reproductiu i els pigments de la vista.

Vitamina C: en conté 5,2 mg per 100 grams de fruita, per darrere de les fruites més riques en aquesta vitamina (com ara la taronja, que en conté deu vegades més). De totes maneres no és una quantitat menyspreable, i a més tenim peres a l’estiu, que és precisament quan necessitem aquest efecte antioxidant, molt necessari per protegir-nos dels radicals lliures, especialment agressius durant l’època de més calor, que és quan ens exposem més la radiació solar.

Àcid fòlic: o vitamina B9, intervé en la formació dels glòbuls vermells, en la síntesi del material genètic i en la formació d’anticossos del sistema immunològic. És una vitamina imprescindible en les primeres etapes de l’embaràs perquè el sistema neuronal del fetus es desenvolupi correctament. La pera conté 3 mcg d’àcid fòlic per 100 grams de fruita.

Magnesi: en la pera trobem quantitats destacables d’aquest mineral (8,4 mg per 100 grams), que es relaciona amb el funcionament de l’intestí, del sistema nerviós i dels muscles, forma part dels ossos i de les dents i millora la immunitat; a més té un lleuger laxant lleuger.

Potassi: la pera és una de les fruites més riques en potassi (en conté 130 mg per 100 grams de fruita), mineral molt important perquè participa en la regulació del balanç d’aigua en l’organisme i també en la contracció del cor i la transmissió de l’impuls nerviós. Una insuficiència de potassi provoca símptomes com ara cansament, dolor muscular, debilitat, astènia i les temudes rampes. El potassi pot baixar durant la pràctica d’exercici intens, moment en què la sudoració és màxima.

Efectes sobre l’organisme

Els efectes principals de la pera sobre l’organisme depenen, sobretot, de si ha madurat al sol o no. Hi ha evidència científica que les peres madurades al sol es conserven més bé una vegada collides i, alhora, les qualitats i quantitats dels sucres i de les substàncies associades són més elevades.

Els efectes principals de la pera són els següents:

La fibra que conté té efecte prebiòtic i podria reduir l’absorció de colesterol: la pera conté principalment fibra de tipus soluble (pectina), que té un efecte nodridor de la flora intestinal beneficiosa per al sistema digestiu. A més, aquesta fibra soluble sembla que pot formar una mena de gel “capturador” del colesterol i afavorir-ne l’eliminació intestinal.

Els seus antioxidants (polifenols, flavonoides, àcids fenòlics) tenen efectes antienvelliment: és especialment remarcable un estudi que demostra que aquests antioxidants tenen més efecte quan mengem la pell de la pera i no pas la polpa. Els antioxidants contraresten l’efecte dels radicals lliures que provoquen l’envelliment cel·lular (problemes de circulació, aparició de tumors, etc.). Un altre estudi mostra que la pera és una de les fruites amb més efecte antioxidant.

Sembla que els antioxidants que conté tenen efectes beneficiosos a l’hora de reduir el colesterol i el risc cardiovascular: aquest estudi científic va mostrar que si les persones que no fumaven combinaven cada dia una pera amb dues fruites més (poma i taronja) milloraven la capacitat antioxidant del plasma sanguini com també els perfils de greixos en sang. En canvi, si fumaven, l’efecte es limitava a la reducció de colesterol.

Com que conté molt de potassi, contribueix a reduir la pressió: la pera és una de les fruites amb més potassi, alhora que té poc sodi. Aquesta combinació de minerals té propietats vasodilatadores i arítmiques destacables i menjar-ne contribueix a millorar les condicions de hipertensió i a reduir el risc cardiovascular.

Podria reduir la resposta al·lèrgica i asmàtica: alguns estudis científics relacionen el consum de pera (en particular de la pectina) amb un alleugeriment de la resposta al·lèrgica que pot desencadenar una crisi asmàtica.

Com es cuina

Convé escollir la pera madura i assegurar-nos que ho ha fet a l’arbre, perquè és l’única manera de saber que conté totes les vitamines i antioxidants. A més, la polpa de la pera verda és dura i molt àcida o astringent, quasi inconsumible; és a mesura que va madurant que s’estova i s’endolceix. Les diferències de maduració entre varietats han estat fins i tot objecte d’estudis científics.

Sabem que una pera és madura quan cedeix a una lleu pressió del dit. Quan arribem a casa, convé treure-les de la bossa perquè els agrada respirar. Les hem de manipular amb cura perquè són delicades i amb els cops de seguida es tornen negres. Convé guardar-les en llocs frescos i secs, protegits de la llum o bé a la part menys freda de la nevera, no més de tres dies, per evitar que es panseixin abans de tenir temps de menjar-les.

Cultiu ecològic, proper i de temporada: La pera és un clar exemple de fruita que aconsellem que sigui ecològica. La raó és ben simple: la major part dels antioxidants i vitamines de la pera són a la pell i, per tant, convé que no hagi estat exposada als agrotòxics que es fan servir als sistemes productius convencionals. També convé que sigui de proximitat i que hagi madurat a l’arbre, perquè si ha hagut de recórrer mig món abans d’arribar fins a casa nostra, no contindrà tots els nutrients que hi busquem. A banda, consumint producte local afavorim el model de desenvolupament rural que assegura la continuat de la pagesia del nostre país.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: És la Pera!

Mona de Pasqua

Ingredients:

Per al pa de pessic:

  • 200 g de farina
  • 6 ous (separarem rovell i clara)
  • 200 g de sucre
  • ratlladura de llimona
  • un pessic de sal

Per a la crema:

  • 3 ous
  • sucre (el mateix pes dels ous)
  • 15 g de Maizena
  • 90 g d’aigua

Preparació:

  1. Comencem fent el pa de pessic
  2. Engeguem el forn a 180 graus i deixem que es vagi escalfant.
  3. Tot seguit separem els rovells de les clares i batem les clares a punt de neu, per un costat, i blanquegem el sucre amb els rovells, per l’altre.
  4. Tot amb la batedora de barilles.
  5. Tot seguit, unim els rovells i les clares, i, amb molt de compte, hi incorporem la farina a poc a poc, tamisant-la amb un colador.
  6. Hem de procurar que no baixa massa el volum de les clares.
  7. En acabat, aboquem la massa al motlle i la posem al forn, on s’estarà uns 40 minuts.
  8. Quan ja tenim el pa de pessic fet, el deixem refredar, el desemmotllem i el farcim amb el que vulguem.
  9. Per fer la crema d’ou, batem lleugerament els ous (sencers) i els afegim l’aigua.
  10. Per una altra banda, barregem la farina amb el sucre.
  11. Colem els ous en un cassó i hi agreguem el sucre amb la farina.
  12. Posem la barreja a coure a foc suau, sense deixar de remenar, fins que la crema s’espesseixi i agafi la textura desitjada.
  13. Llavors l’estenem sobre una superfície freda perquè es refredi més ràpidament i no es faci malbé, i la reservem a la nevera fins al moment de decorar la mona.
  14. Un cop estesa sobre el pa de pessic la podem cremar empolvorant-la amb una mica de sucre i amb l’ajuda d’una pala roent o d’un bufador de cuina. Jo ho vaig fer així i va quedar molt bé.
  15. Ara només queda muntar la mona al nostre gust

Recepta extreta de “Cosetes Bones”

Origen: Mona de Pasqua

PASTA FULLADA AMB CREMA I FRUITA

INGREDIENTS:

  • 1 base de pasta fullada
  • crema
  • unes maduixes
  • uns raims

PREPARACIÓ:

  1. Preescalfem el forn a 180º
  2. Posem paper de forn a la plata, posem la base a la plata i dublem una mica tot el voltant, punxem amb una furquilla i enfornem uns 20 minuts
  3. Un cop estigui cuita i posem la crema i les fruites i banyem amb almivar que farem amb sucre i melmelada d’albercoc

PUBLICAT ORIGINALMENT A: ELS FOGONS DE LA LOURDES

Origen: PASTA DE FULL AMB CREMA I FRUITA

CREMA DE PERES

INGREDIENTS:

  • 7 Peres
  • ½ llimona
  • 1 litre (aprox) de brou de pollastre
  • 3 escalunyes
  • Paté de foie

PREPARACIÓ:

  1. Pelem les escalunyes i les sofregim fins que s’estovin.
  2. Pelem les peres i les tallem a quarts, les posem en un cassó amb el brou de pollastre i el suc de mitja llimona, les coem uns 12 minuts a foc suau.
  3. Les colem i les triturem amb l’escalunya, afegint poc a poc brou fins que tinguem el punt d’espessor desitjat.
  4. Servim la crema freda i podem afegir uns encenalls de paté de foie.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: ESCAC I CUINA

Origen: CREMA DE PERES

LLENGUADO AMB PINYA I GAMBES

INGREDIENTS:

  • 1 llenguado de ració, net i sense pell
  • 1 ceba
  • 1 rodanxa de pinya natural
  • 1 gotet de vi blanc
  • cues de gamba (no importa si són congelades)
  • oli, sal i pebre blanc

Preparació:

  1. Laminar la ceba i posar-la al foc en una mica d’oli, quan quedi transparent afegir mig got de vi i la pinya i deixar-lo uns minuts més al foc.
  2. Preescalfar el forn a 190 º.
  3. En una safata apta per al forn posar oli, el llenguado, el sofregit de ceba i pinya i la resta del vi, tapar amb paper d’alumini deixar un 8 minuts.
  4. Afegir les cues de gambes i deixar al forn destapat uns 2-3 minuts més, o fins que veiem que està cuit.
  5. Com acompanyament jo vaig fer una arròs basmati i vaig posar unes tires de carbassa per donar-li una mica de color.

Recepta extreta de “El Raconet de la Cuina”

Origen: LLENGUADO AMB PINYA I GAMBES

Bastons de pollastre amb formatge i orenga

Ingredients:

  • – 4 pits de pollastre. o 2 si són molt grans
  • – Formatge ratllat, tipus Emmental
  • – 1 cullerada d’orenga sec
  • – El suc de mitja llimona
  • – 4 cullerades d’oli d’oliva
  • – Farina de galeta
  • – Sal
  • – Oli per fregir

Elaboració:

  1. Tallem els pits en forma de bastons. els salem, afegim l’orenga i el formatge.
  2. En un plat fons posem el suc de llimona i l’oli d’oliva i posem a marinar el pollastre durant una hora.
  3. Arrebossem el pollastre amb farina de galeta i el fregim amb força oli.
  4. Podem acompanyar amb una amanida.

Recepta extreta de “Cuinar per fer Feliç”

Origen: Bastons de pollastre amb formatge i orenga

FORMATGE DE CABRA CALENT AMB CONFITURA DE TOMÀQUET SOBRE UN LLIT DE POMA

INGREDIENTS:

  • Confitura de tomàquet
  • Formatge de cabra
  • 2 pomes golden

Preparació:

  1. Per començar cal fer la confitura de tomàquet.
  2. Escaldeu, peleu i traieu les llavors als tomàquets i elaboreu la confitura com qualsevol altra, amb sucre i un polsim de sal per treure l’acidesa del tomàquet.
  3. Normalment la proporció de sucre d’una confitura és de 700 grams per cada quilo de fruita aproximadament.
  4. Calculeu vosaltres mateixos.
  5. Una altra opció es comprar la confitura ja feta o bé fer-la amb tomàquet triturat enllaunat.
  6. Talleu la poma a làmines o dauets i coeu-la al vapor fins que s’estovi.
  7. Una altra opció és posar-la directament al forn o en el microones i reservar la polpa un cop feta. La polpa o làmines de poma seran la base d’aquest plat, al damunt posarem el formatge de cabra i tot seguit la confitura de tomàquet.
  8. Posar al forn i gratinar uns 10 minuts a 180º fins que el formatge comenci a daurar-se.

Recepta extreta de “A la Cuina”

Origen: FORMATGE DE CABRA CALENT AMB CONFITURA DE TOMÀQUET SOBRE UN LLIT DE POMA