1 pollastre de corral tallat en vuit o 12 trossos.
4 grans d’all.
2 cebes tendres.
1 canó de canyella.
100 ml de vi blanc.
75 ml de conyac.
Una mica d’anís (a gust de cadascú, penseu que es un licor que marcarà molt el gust)
1 llimona.
Un raig d’oli d’oliva.
Herbes aromàtiques: Orenga, llorer, sàlvia, romaní, marduix i julivert.
Sal i pebre.
Un pessic de comi molt, un pessic de nou moscada i un parell de claus d’olor.
Temps d’elaboració: 8 hores de maceració i 60 minuts d’elaboració
Elaboració:
Primer de tot rentem el pollastre, l’escorreguem i el tallem en 8 o 12 trossos, depenent de la mida del pollastre.
Salpebrem el pollastre i el posem en un bol, juntament amb els ingredients del adob: el suc de la llimona, les herbes aromàtiques lligades en un farcellet, les especies i el raig d’oli.
El deixen unes 8 hores a la nevera com a minin i l’anem girant perquè s’impregni be la carn del adob.
Passades les 8 hores, posem una cassola de ferro al foc amb unes 4 cullerades d’oli i quan està calent afegim el pollastre que abans haurem escorregut.
Quan estigui ben ros, afegim els alls tallats a làmines, les cebes tendres tallades en juliana, la canyella, el suc de la maceració i el vi blanc.
Es tapa la cassola, deixem fer a foc suau uns 45 minuts.
Quan el pollastre estigui gairebé cuit s’hi afegeixen el conyac, l’anís i es deixa al foc uns 15 minuts més fins que el pollastre estigui ben fet.
El podeu presentar tal qual com un segon plat o be acompanyat de uns fideus japonesos, simplement bullits i passats per el wok amb uns bolets, queda realment bo.
Primer les vam anar a collir amb (lluna vella), això es molt important perquè una vegada fetes i envasades no es tornin toves. Després les vam posar a la mateixa senalla que les havíem collit plena d’aigua de l’aixeta. Durant 9 dies s’ha de canviar cada dia l’aigua, és a dir, abocar l’aigua del dia anterior i posar-n’hi de neta. Passats els 9 dies les passem per un colador gros i les netegem sota l’aixeta, les coloquem en pots grossos de vidre. Agafem un got dels de “cigaló” com a mesura i posem aigua comprada de garrafa. De cada 9 gots d’aigua comprada de garrafa un de sal gruixuda. Repetim l’acció tantes vegades com faci falta.
Per macerar-les és una mica al gust del consumidor, s’hi pot posar moltes classes d’herbes (romani, farigola, sajolida, menta, etc.) també hi ha consumidors que hi posen grans de pebre, claus d’espècia i grans d’all.
Nosaltres hi vam posar només farigola i sajolida.
Per acabar a damunt de tot si coloca una o dues fulles de garrofer bord que es una paraula una mica lletja, no?, però això ens ajudarà a que no es tornin toves amb el temps que les tinguem al rebost. Aquest olives ens han de durar fins la propera collita. I un raig d’oli cru perquè no és floreixi del cap d’amunt al pot.
Les tapem bé, les deixem al rebost i passat un parell de mesos a provar-les!
Netegem bé la tonyina d’espines i pell i el piquem ben fi amb el ganivet.
El resevem en un bol i el salpebrem, hi afegim els tomacons, la ceba (picat ben fi), el mírim, salsa de soja, oli d’oliva, oli de tòfona. Ho barragem bé.
Posar l’aigua i la kapa en una cassoleta i bullir fins a 100º, i en un plat posar-hi les fulles de rúcula i cibulet i amb una cullereta tirar.hi l’emulsiò a sobre de cada fulla i al instant quedarà solidificat de gelatina.
4 talls de bacallà (o qualsevol altre peix) preferiblement blanc.
(Opcional): Ou, farina i oli si voleu arrebossar-lo i fregir-lo.
Ceba confitada:
3 taronges
2 cebes grans
2 cullerades de sucre o mel
Panses i pinyons
Oli d’oliva
Sal
Pebre
Preparació:
Talleu les cebes en juliana ben fines, ratlleu la pell d’una taronja i en una paella amb un raig d’oli, coeu a foc lent les cebes, amb el sucre, el suc de les 3 taronges, la pell de la taronja ratllada, les panses i els pinyons, la sal (ull amb la sal si feu servir bacallà al punt de sal) i el pebre. Si teniu taronja confitada podeu tallar-la a dauets i afegir-la també!
En un recipient que pugui anar al forn esteneu la ceba confitada i poseu els talls de peix al damunt, tireu un raig d’oli per sobre. Coeu a 180º (escalfor de dalt i de baix) durant uns 15-20 minuts.
Per fer la beixamel disposarem de la mateixa quantitat d’oli d’oliva verge extra i margarina, fosa aquesta darrera i calentes les dues en el seu conjunt. En l’oli a mi m’agrada incorporar trossos de ceba per aromatitzar-lo i després els retirem. Així queda el sabor de la ceba però no la trobes. És un truquet.
Afegim la farina a continuació i removem bé, obtenint així un roux, que pot ser clar o torrat, segons hàgim cuinat la farina. Amb el roux llest, afegirem la llet, jo en aquest cas temperada. Remourem fins que tot el roux estigui integrat i dissolt en la llet, afegirem la sal i el pebre al gust, però amb compte, ja que la sal i el pernil no són molt compatibles si s’utilitza en excés, ja que el pernil aporta la seva. A foc suau continuem regirant amb el batedor sense parar, per evitar la formació de grumolls, com més es cogui la beixamel millor, ja que la beixamel serà més fina. Si creiem necessari afegirem més llet per si ens ha quedat molt espessa.
Una vegada la beixamel en el punt desitjat, afegirem el pernil. El pernil ho he escalfat dos minuts en el micro a màxima potència, com si fes cruixents i ho he picat amb un morter per a obtenir trossos més petits, gairebé una pols. Li donarem una quantes voltes per integrar-lo bé en la beixamel i transferir el seu sabor. Quan estigui llesta la deixarem refredar. Ara només ens queda modelar les croquetes, passar-les per ou i farina de galeta i fregir-les en abundant oli, i a gaudir.
INGREDIENTS per a 30 croquetes d’uns 40 grams (multipliqueu els ingredients si en voleu més…)
625 ml de llet
125 grams de mantega
100 grams de ceba de picada
175 grams de farina de força
188 grams de pit de pollastre
10-20 grams de pernil salat
1 cullerada d’oli d’oliva
Sal – pebre – nou moscada i pebre vermell dolç
Farina, ou i farina de galeta per a l’arrebossat
Preparació:
Per una banda desfeu la mantega i una cullerada d’oli en un cassola a foc suau (la mantega es crema ràpidament a 100 graus i l’oli ens ajudarà a que això no passi). Afegiu la ceba i ofegueu-la fins que comenci a daurar-se. A continuació afegiu el pollastre tallat a daus i el pernil i ofegueu-ho també.
Aboqueu-hi la farina, barregeu-la bé i coeu-la a foc suau sense deixar de remenar per tal que no s’enganxi (d’això se’n diu roux). Hem de vigilar que la farina no ens agafi color.
Per l’altra, en un altre cassó escalfeu la llet amb la sal, el pebre, la nou moscada i el pebre vermell. Quan sigui calent afegiu a poc a poc la llet al roux fins que quedi incorporada dins la pasta.
Rectifiqueu, si escau de sal, pebres i nou moscada. Coure-ho tot a foc suau i remeneu constantment.
Un cop la massa de les croquetes no s’enganxi a les parets de la cassola tritureu-la (jo he utilitzat l’accessori picador de la batedora elèctrica).
Cobriu la pasta amb paper film i reserveu-la a la nevera per tal que agafi consistència. Un cop s’hagi refredat feu les boletes i passeu-les per farina, ou batut i pa rallat i doneu-li la forma de croquetes. Fregiu-les amb l’oli ben calent i no s’obrirà l’arrebossat. Elimineu l’excés d’oli posant-les en paper absorbent abans de servir-les.
Els espàrrecs els podem fer tan a la planxa com al forn, salpebrats i amb un raig d´oli. Les ametlles, amb una mica de mantega. Molt senzill, molt ràpid, molt bo.
El guacamole és una salsa mexicana creada pels asteques i elaborada a base d’alvocat. La podem servir d’aperitiu acompanyada d’uns “natxos”, la podem posar acompanyant uns “burritos” o “fajitas” mexicans, o fins i tot, acompanyant un tall de carn o pollastre fet a la planxa.
Per fer aquesta recepta només necessitarem un alvocat, mig tomàquet, 1/4 de ceba, coriandre, suc de llimona, sal i pebre.
Veure detall de la recepta i vídeo de youtube
SALSA MEXICANA DE PEBROT
Aquesta recepta també és molt senzilla i ràpida de fer. Una salsa mexicana feta amb pebrot, ceba i tomàquet. També és ideal per un aperitiu o pica-pica, acompanyada d’uns natxos.
Per fer-la, necessitem mitja ceba, un quart de pebrot vermell, salsa de tomàquet i una mica de condiment Mexicà.
