Saltegem primer les llavors de mostassa amb les fulles de curri. Afegim els alls picats i l´asafètida. Incorporem la carbassa tallada a daus, tapem i deixem coure cinc minuts. Tot seguit el coco ratllat i les espècies. Uns pocs minuts més tard afegim les llenties, prèviament rentades, i els líquids. Tapem i en cinc/set minuts hi tindrem llest. Abans de servir rectifiquem de sal i picant i hi posem unes gotes de suc de llimona.
Posem oli en una cassola i quan estigui calent ho afegim les llavors de comí. Tot seguit la ceba, picadeta, i l´asafètida. El ginger, picadet també, els alls, el xili i la resta d´espècies.Uns minuts més tard la farina de cigrons, que jo la veritat no vaig posar, no volia que la cosa quedés massa pastosa. Finalment hi posem el tomàquet, picat i sense pell ni llavors, el garam masala i els cigrons, cuits. Uns vint minutets i llest. Si ho feu amb cigrons partits remulleu-los durant una horeta prèviament i la cocció doncs a ull, tu, quan estiguin cuits, aneu tastant. mentrestant feu l´arròs basmati, mateixa proporció d´aigua i d´arròs o un xic més d´aigua, amb unes quantes llavors de cardamom, i ho serviu junt.
Els cigrons i els pèsols dins de la nostra cuina s’utilitzen la majoria de vegades per acompanyar cuinats de cassola amb carns o peixos, avui tindran personalitat pròpia seran el centre d’aquesta cassola i l’acompanyament seran unes cloïsses. La cuina té aquestes coses si saps trobar la combinació, pràcticament tots els productes podem ser el centre del plat, l’acompanyament, de primer, de segons i fins tot de postres.
Preparem els cigrons, els posem en remull el dia abans, amb aigua tèbia i una cullerada de bicarbonat, el dia següent els posem a bullir un mínim d’una hora i mitja fins dues hores, és qüestió d’anar-los provant -a partir de l’hora- fins que se’ns desfaixin a la boca sense perdre la pell, reserveu una part de l’aigua de bullir el cigrons per la cassola. Sempre us queda l’opció de fer servir els de pot no és el mateix però també funciona, llavors poseu-los a bullir uns quinze, vint minuts per tenir un intent d’aigua de cigrons per la cassola.
En una cassola fem un sofregit senzill de tomates, alls i juliverts, un cop el sofregit estigui força concentrat i tirem un raig de garnatxa -també pot ser vi ranci o xerès dolç-, quan així quedat reduït, posem els pèsols i els cigrons i els cobrim sense ofegar-los amb l’aigua del cigrons –ha d’estar bullint-, quan els pèsols els faltin uns minuts per ser cuits i posem les cloïsses, tapem la cassola hi ha foc fort aquests minuts fins que quedin cuits els pèsols, obertes les cloïsses i s’hagi reduir pràcticament tot el suc dels cigrons, n’ha de quedar una mica per poder sucar-hi pa, s’apropa a la salsa marinera. Si voleu donar-li un toc de gust amb l’aigua dels cigrons i poseu un all-i-oli negat.
Aquesta és una bona cassola, la combinació dels cigrons i els pèsols amb el sofregit de tomata i les cloïsses té el seu punt, no és un mar i muntanya, però segur que entra en la categoria del mar i terra de temporada, ja que a part del temps de bolets també tenim el temps dels pèsols, perquè de cigrons, per sort, en tenim tot l’any.