Arxiu d'etiquetes: LLARD (SAÏM)

Salsa Carbonara

Salsa Carbonara

  • Bacó fumat tallat a talls petits i fregit amb llard.
  • Retirar del foc, muntar amb rovells crus, crema fresca (jo hi poso crema de llet), pebre blanc i formatge ratllat (parmesà o pecorino).

Per acompanyar: indicada per a pasta de format petit.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: SOPA SAPASTRA

Origen: Salsa Carbonara

TORRO DE XOCOLATA I AVETLLANES

TURRO DE XOCOLATA I AVETLLANES

INGREDIENTS:
(per a dues rajoles de xocolata)

  • 500 gr de xocolata negra
  • 80 gr de llard
  • 250 gr d’avellanes

PREPARACIÓ:

  1. Posem la xocolata al got i: 8 segons, 5-7-10
  2. Afegim el llard i,: 5 minuts / 50º / Velocitat 2.
  3. Incorporem les avellanes i : 20 segons, gir esquerra, velocitat cullera.
  4. Encapsem/emmotllem i el deixem refredar mínim 4h. a la nevera

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CUINETESEVAINUK

Origen: TORRO DE XOCOLATA I AVETLLANES

Mini ravioli de carn amb salsa rosa

Mini ravioli de carn amb salsa rosa

Ingredients:

  • Raviolis de carn (frescos o congelats)

per la salsa:

  • 2 cullerades d’oli d’oliva
  • 1 ceba picada
  • 1 gra d’all picat
  • 1 llauna (de 400 g) de tomàquets picats, sense escórrer
  • 1 cullerada d’alfàbrega
  • ¼ de cullerada d’orenga
  • ¼ de cullerada de sal
  • 1 polsim de pebre negre
  • ½ tassa (125 ml) de crema de llet
  • 1 cullerada de llard

Preparació:

  1. En una paella a foc mitjà, ofegar la ceba i l’all en oli d’oliva, cuidant que no es cremin.
  2. Agregar els tomàquets, l’alfàbrega, l’orenga, la sal i el pebre.
  3. Deixar que bulli.
  4. Una vegada que va aconseguir el bulliment, cuinar per altres 5 minuts fins que la majoria del líquid s’evapori.
  5. Abaixar el foc i incorporar la crema de llet i el Llard,
  6. Abaixar la temperatura i cuinar uns 5 minuts més.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: EL RACÓ DE LA DELFI

Origen: Mini ravioli de carn amb salsa rosa

Coca tovada d’albercocs i sobrassada.

Coca tovada d’albercocs i sobrassada

Ingredients:

  • 300 gr de sucre. (i una mica més)
  • 3 ous.
  • 75 gr de saïm. (i una mica més per untar el motlle.)
  • 250 gr de patata crua.
  • 60 gr de llet tèbia.
  • 30 gr de llevat sec.
  • 250 de fècula de patata.
  • 400 de farina de força.
  • 50 gr d’oli.
  • Sucre en pols. (opcional)
  • 70 gr de sobrassada.
  • 8 meitats d’albercoc.

Elaboració:

  1. Començarem per bullir la patata dins aigua, i en esser ben cuita, passar-la pel passapuré.
  2. A continuació, dins un bon hi posam el saïm fos i el sucre, ho mesclam bé. Hi afegim l’oli, i les patates. En estar ben mesclat, hi posam els ous, d’un en un. Dins un potet apart, fonem la el llevat dins la llet tèbia, i ho afegim a la mescla anterior. És el moment de començar incorporant poc a poc la fècula de patata, i quan sigui ben homogeni, la farina, per tandes també.
  3. En estar llesta, posam una mica de farina sobre la superfície de treball i pastam la massa uns 5 minuts, per lligar bé tots els ingredients. Després, la col·locam dins un bol, i la tapam amb un pedaç o plàstic film, i ho deixam tovar fins que hagi doblat el volum inicial. (Jo vaig estar unes 2 hores, però depèn de la temperatura ambient.)
  4. Quan hagi tovat, tornarem a treballar la massa, fins a treure-li tot l’aire, i untarem una rostidora amb saïm. A continuació, hi estendrem la pasta. Com més llisa quedi la superfície millor. Ara, hi col·locam les meitats d’albercoc i la sobrassada feta a bolletes (hi podeu posar llonganissa.) La tapam de nou, i la deixam tovar una bona estona més. (Unes set hores, és una bona idea fer-la a la nit, i coure-la al matí. Però a jo em va passar una miqueta el tou.)
  5. Passat aquest temps, encenem el forn a 180ºC. Ensucram la coca, especialment la sobrassada, i l’enfornam. Tot d’una abaixam la temperatura a 160ºC i ha de coure uns 30-35 min. Passat aquest temps, en veure-la ben rossa, la treim del forn, i la deixam refredar una mica.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: DE MEL I SUCRE

Origen: Coca tovada d’albercocs i sobrassada.

Guisat d´anyell a l´ampurdanesa (60/130)

Guisat d´anyell a l´ampurdanesa (60/130)

Ingredients (4 px):

  • cuixa de xai a talls (uns dos o tres per persona)
  • 1 ceba
  • tomàquet en conserva (no especifica si triturat o sencer…jo vaig utilitzar-ne de triturat, uns 300 gr)
  • 300 gr de rovellons
  • 3 cebes tendres
  • julivert
  • all
  • llard

Preparació:

  1. Començarem salpebrant el xai i enrossint-lo en una cassola amb el llard…
  2. Paral.lelament, posarem a sofregir molt lentament en una paella la ceba tendra tallada a juliana…
  3. A la cassola d´enrossir el xai farem un sofregit amb ceba i el tomàquet, i quan el tinguem ben concentrat hi afegirem els bolets (prèviament saltejats amb all i julivert apart) i els talls de xai, deixant´ho coure juntament una estona a foc mitjà..
  4. Vint minuts més tard, potser trenta, ja estarà llest.
  5. Si veieu que us ha quedat molt sec o espès podeu afegir-hi una mica de brou de carn o d’aigua durant la cocció.
  6. Com que el tomàquet és triturat és força possible que passi el que us dic, almenys a mi em va passar…

PUBLICAT ORIGINALMENT A: FOOD AND FOOT

Origen: Guisat d´anyell a l´ampurdanesa (60/130)

Cocarrois de col i colflori.

Cocarrois de col i colflori

Ingredients per 10-12 cocarrois.

Per la massa:

  • 120 gr d’oli d’oliva.
  • 100 gr d’aigua.
  • 60 gr saïm (llard).
  • 40 gr de suc de taronja. (Una taronja aprox.)
  • La farina fluixa que es begui. (500 gr aprox.)

Pel farcit:

  • Mitja col.
  • Mitja colflori.
  • 5 grells.
  • Oli d’oliva.
  • Sal.
  • Pebre bo.
  • Pebre bord o vermell.
  • Panses. (opcional)
  • Botifarró. (opcional.)

Elaboració:

  1. Començarem preparant les verdures.
  2. Netejam la col i la colflori i les tallucam petites (sense picar-les!).
  3. Amb els grells, els netejam i li tallam deixant part de les fulles verdes.
  4. Els tallucam xapant-lo per la meitat i després en trossets de devers un centímetre o una mica menys.
  5. Ho mesclam amb les altres verdures. (En el cas que hi poseu botifarró és el moment de tallar-lo a bocins petits i mesclar-lo amb les verdures)
  6. Ara, posam la sal, i espitgem les verdures.
  7. Pensau que la col és una verdura que perd volum, i si no feim això els cocarrois ens quedarien buits.
  8. A continuació trempam la mescla amb un generós raig d’oli i els pebres bo i vermell.
  9. El trempat va al vostre gust, però pensau que ha de fer altet de sabor, perquè la pasta és bastant insípida.
  10. Anem amb la pasta. Per això, fondrem el saïm al microones, i posarem tots els líquids dins un bol.
  11. A poc a poc, anirem posat farina i remenant amb els dits de la mà oberts, fins que la massa agafi consistència i la puguem treballar.
  12. Serà apunt quan no s’aferri a les mans. La treballarem un mica, a fi de donar-li elasticitat.
  13. Encenem el forn a 210 ºC.

És el moment de donar-los forma:

  1. Agafam una petita porció de massa i l’estenem amb l’ajuda d’un aprimador. Jo li dono forma rodona amb la tapa d’una tàper.
  2. Hi col·locam el farcit al centre.
  3. Podeu esser generosos, i que faci caramull.
  4. Pensau que és el farcit qui dóna gust al cocarroi.
  5. Si hi voleu posar panses, és el moment de posar-les-hi. Va a gust!

Segona passa:

  1. Ara el tancam,
  2. Per això agafam dues bandes i les unim amb els dit al centre i anam cap els costats, resseguint el caramull de les verdures.

Tercera passa:

  1. Ara, amb l’ajuda d’unes estisores tallam la pasta sobrant i deixam devers mig centímetre de pasta o una mica més, per després fer-hi el pessic.

Quarta passa:

  1. És el moment de fer-los el pessic.
  2. Per això, començam d’un costat, i amb el dit gros i l’índex espitjam fort (pessigam) i després ho tombam cap un costat.
  3. A continuació, arran, tornam a estrènyer, i tornam a tombar cap al mateix costat.
  4. Així fins acabar tot el cocarroi.

Cinquena passa:

  1. Així com els anem fent, les col·locam a una llauna amb un paper de forn, i quan estiguin tots fets, els enfornam durant 30 minuts aproximadament.
  2. Sabrem que són llestos quan agafin coloret i facin sola. (Es a dir, per sota tenguin un color).

I ja són llestos!.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: DE MEL I SUCRE

Origen: Cocarrois de col i colflori.

Rosquilles d’anís.

Rosquilles d'anís

Ingredients:

  • 2 tassons de cassalla.
  • 2 tassons de saïm sense fondre. (Llard a algunes zones)
  • Canyella (al gust)
  • Raspadura de dues llimones.
  • 1/2 sobre de llevat amb pols.
  • 1 tassó de sucre.
  • La farina que es begui.
  • Sucre pols.

Elaboració:

  1. Per començar posarem la cassalla, el saïm sense fondre, i el sucre dins un bol. Ho treballarem una mica, a fi de que ens quedi el saïm a trossets petits escampats per tota la mescla.
  2. A continuació hi posam la raspadura i la canyella.
  3. Tornam a mesclar, i després començam a posar-hi la farina per tandes (amb la primera tanda hi posam la llevat en pols), a poc a poc, i anam remenant fent cercles amb la mà estesa.
  4. Quan ja sigui espessa, començam a amassar-la i treballar-la una mica. Serà apunt quan la pasta ja no s’aferri a les mans.
  5. Arribat a aquest punt, feim una bolla, la posam dins el bol i la tapam amb un paper film. La deixarem reposar dins la gelera una hora mínim.
  6. Passat el temps (pot estar d’un dia per l’altre) la treim de la gelera. És el moment d’encendre el forn a 180 ºC.
  7. Per fer les rosquilles, agafarem una petita porció de pasta i sobre la zona de treball prèviament enfarinada, començarem a fer tires de pasta d’un centímetre, centímetre i mig de treball.
  8. Per això, la feim rodar sobre la superfície amb les mans planes, començant pel centre i dirigint-nos cap als costats respectivament de les mans.
  9. En tenir-los tots fets, tallam la pasta en trossos igual i unim els costats formant un cercle.
  10. Els posam a una llauna de forn sobre un paper vegetal, i els enfornam durant uns 30 minuts. Depèn del forn. Han de quedar blanquinosos per sobre i han de fer una mica de base per sota.
  11. Passat el temps, o quan siguin cuits, les treim del forn, i els deixam refredar. Els ensucram amb el sucre pols, i ja els podem gaudir!
  12. Si no els menjam tots, o no són per el mateix dia, es conserven perfectament durant molt de temps dins un recipient tancat hermèticament. De fet, passats uns quants dies s’intensifica el gust d’anís.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: DE MEL I SUCRE

Origen: Rosquilles d’anís.

Rostit de Nadal. Indiot

Rostit de Nadal. Indiot

Ingredients per a 8-10 persones:

  • 1 gall d’indi sencer i que es pugui farcir, o femella que és més petit
  • ½ kg. de castanyes pelades i bullides
  • ½ kg. de prunes negres sense pinyol
  • ¼ kg. de panses
  • ¼ kg. orellanes
  • 100 grs. de pinyons
  • ½ kg. de salsitxes
  • ¼ kg. llom a trossos
  • ½ tòfona
  • 1 branca de canyella
  • 1 bouquet d’herbes
  • ½ kg. llard
  • ½ litre de vi ranci
  • ½ litre de brou d’au

Elaboració:

  1. En una cassola, que pugui anar al forn, rostir amb llard, el llom, les saltsitxes, les castanyes i les orellanes a trossos. Afegir un raig de vi ranci. Quan estigui rostit, afegir els pinyons, les prunes i les panses. Ratllar per sobre la tòfona.
  2. Amb el gall d’indi net, salpebrar-lo. Untar-lo per dins amb llard. Omplir el gall d’indi pel davant i pel darrera amb part del farcit, que quedi ben ple i tancat amb escuradents o cosit amb fil gruixut. Es poden lligar les ales i les cuixes amb cordill per tal que quedi més rodó.
  3. Amb el forn ben calent, a dalt i baix a 200º, posar el gall d’indi al mig de la cassola ben untat per fora amb llard, i la resta del farcit al voltant, amb la branca de canyella i el bouquet d’herbes. Posar-lo al mig del forn una hora, als 30 minuts regar per sobre al el propi suc.
  4. Passat aquest temps, afegir un raig de vi ranci i un raig de brou calent, i untar un paper de forn amb llard per tapar el gall d’indi i el farcit (així no es cremarà). Baixar el forn a 150º i cada 30 minuts remullar el gall d’indi amb el propi suc, i si cal afegir més brou.
  5. Aproximadament una hora de cocció per quilo de gall d’indi.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: LA CUINA NO FA POR

Origen: Rostit de Nadal. Indiot

“Nevaditos”

"Nevaditos"

Ingredients per uns 40 peces:

  • 500 gr de farina fluixa.
  • 200 gr de saïm (llard algunes zones.)
  • 125 gr de vi blanc.
  • 1 pessic de sal.
  • Sucre pols.

Elaboració:

  1. Primer, fonem el saïm. A continuació, dins un bol, hi posam la farina, hi feim un petit cràter i hi abocam el saïm, el vi i el pessic de sal. Ho incorporam bé, i treballam la massa dins el bol fins que sigui ben integrat. Després ho treim, i treballam la massa uns 10 minuts. La massa agafarà cos. En feim una bolla, la ficam al bol, la tapem amb film i la reservam a la nevera d’un dia per l’altre.
  2. Passat aquest temps, ens disposam a donar-los forma. Per això, amb l’ajuda d’un aprimador, estenem la pasta en forma de rectangle més o menys d’un centímetre d’alçada (es normal que sigui totalment irregular) i doblegam les dues parts més curtes cap endins, és a dir, posam la de l’esquerra cap al centre, i la de la dreta a sobre, a fi de que ens quedi la pasta en tres capes si ho miram des d’un costat. (Si hi ha algú que no ho entengui, perquè no m’he acabat d’explicar tant bé com voldria, deixau un comentari que respondré tant aviat com podré!)
  3. A continuació, aplanam la pasta amb l’aprimador, i aquesta vegada, doblegarem els dos costats irregulars (allà on s’apreciaven els tres plecs) de la mateixa manera que abans.
  4. Tornam a aprimar, i repetim l’acció tres vegades més. En total hem de fer els doblecs cinc vegades, i deixar-lo d’una gruixa d’un centímetre, centímetre i mig. Això és per aconseguir aquest efecte fullat.
  5. Ara que tenim la pasta, amb un motlle, els donam la forma (preferiblement rodona). Amb la pasta restant, repetim l’acció del fullatge, i tornam a tallar. Tot seguit, els posam dins una llauna de forn amb un paper vegetal pel forn o similar. Ho enfornam durant uns 40 min dins el forn prèviament encalentit a 180ºC. Han de quedar blanquets, i no és recomanable que obriu el forn almanco fins passats els 25 primers minuts no fos cosa deixessin de pujar!
  6. Quan siguin cuits i encara calents, els arrebossam amb sucre pols perquè s’aferri. Finalment els donam una bona capa de sucre pols per sobre, els “nevam”. Només quan siguin freds, els podem guardar dins una capsa que quedin completament aïllats. Així aguantaran bastant de temps.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: DE MEL I SUCRE

Origen: “Nevaditos”

Ensaïmada de xocolata blanca amb anous.

Ensaïmada de xocolata blanca amb anous

Ingredients.

Per a la massa mare:

  • 50 gr de farina de força.
  • 45 gr d’aigua tèbia.
  • 15 gr de llevat premsat.

Per a l’ensaïmada:

  • 2 ous petits batuts.
  • 90 gr de sucre.
  • 45 gr d’aigua tèbia.
  • 285 gr de farina de força.
  • 160 gr de saïm.
  • Oli per untar les mans, la superfície i la llauna.

Per el farcit:

  • 100 ml de nata.
  • 250 gr de xocolata blanca. (***)
  • 100 gr d’anous.

A més:

  • Sucre en pols.

(***) Heu de mirar d’escollir una bona marca de xocolata blanca, perquè segons quines no van bé ja què, quan es fonen, es disgreguen. A ser possible, que sigui especial per fondre.

Elaboració:

  1. Per començar hem d’elaborar la massa mare, o llevat. Per això, dissoldrem el llevat dins l’aigua tèbia (no ha de cremar!) amb una cullareta i hi afegirem la farina. Ho mesclam tot amb els dits fins obtenir una pasta quasi líquida homogènia. Llavors ho tapam amb un pedaç o plàstic film, i ha de tovar uns 20 min. Estarà apunt quan vegeu que ha pujat molt.
  2. A continuació ficam el llevat fins un recipient més gran, i hi afegim el sucre, els ous i l’aigua tèbia. (És important que sigui tèbia, perquè ajudarà a tovar.) Ho mesclam tot bé amb les mans, i quan tots els ingredients s’hi hagin incorporat, començarem a afegir-hi la farina per tandes. Quan l’haguem incorporada tota, aconseguireu una massa que s’aferra una mica a les mans. És normal. El que hem de fer ara, és rentar-nos les mans i untar-les amb oli a fi de que ens sigui més fàcil manejar la pasta.
  3. Ja sigui dins el mateix bol perquè us és més fàcil, o bé sobre la superfície de treball untada d’oli (és millor aquesta última opció), hem de treballar la massa atupant-la durant 15 min amb ànims i energia. Llavors en feim una bolla i la deixam dins un bol untat d’oli, tapada amb un pedaç o plàstic film a fi de que tovi durant 60 minuts (aquest temps és orientatiu, depèn de la temperatura ambient). Estarà apunt quan hagi duplicat el seu volum.
  4. Quan la pasta sigui tova, la treim del bol, i la treballam uns 5 minuts més a fi de que perdi tot l’aire i en feim un cilindre. Ara untam la superfície de treball (ha de ser ample) d’oli, i amb l’ajuda d’un aprimador untat d’oli estiram la massa de forma que ens quedi d’una llargada de més d’un metre, i una amplada d’una mica més d’un pam (les mesures són orientatives). Ha de quedar una capa molt fina, quasi transparent i és provable que es faci qualque forat.
  5. És el moment d’untar-hi el saïm. Per això, agafam una quantitat generosa de saïm amb els dits i la escampam com qui dóna pinzellades per tota la superfície. La quantitat sembla molta, però si n’hi posau menys no quedarà com volem: ensaïmada.
  6. Quan haguem acabat amb el saïm, és el moment de “airejar-la”. Per això, delicadament, agafam un extrem de la massa amb la punta dels dits, l’aixecam lleugerament i l’estirem fins que quedi un tel de pasta. És un procés on s’ha de tenir cura i delicadesa, però tot i així es formen forats. Repetim l’operació amb tots els extrems. Ara és el moment d’enrotllar la pasta longitudinalment fins que formi un cilindre força llarg. Tapau-lo amb un pedaç i deixau-lo reposar mitja hora.
  7. Passat aquest temps, hem d’allargar els extrems del cilindre donant-li copets sobre la taula (alerta que no hem d’espenyar el cilindre!). Quan estigui fet, untau una llauna rodona d’oli i formau l’espiral a sobre. La distància entre volta i volta ha de ser molt grossa d’uns dos dits o una mica més, perquè creix moltíssim. Ara la ficam dins el forn apagat i la deixam allà dins perquè tovi unes 10 hores. El temps torna a ser relatiu, depèn de la temperatura ambient.
  8. Serà apunt quan les voltes es toquin i s’observin bosses d’aire. És l’hora de coure-la. Per això, la treim del forn, i el posam a 240 º. Quan sigui calent, amb un polvoritzador, ruixam les parets del forn i l’ensaïmada i la col·locam a la part baixa del forn 5/6 min. Això és perquè faci crosta. Passat aquest temps, la passam al mig del forn i el baixam a 160 º. Acabam de coure l’ensaïmada durant uns 20 min, fins que sigui ben torrada. Ja es llesta!
  9. Mentre l’ensaïmada refreda prepararem el farcit. Fonem la xocolata blanca al bany maria, i batem la nata lleugerament a fi de que agafi una mica de cos (no ha de pujar). Quan sigui fos el xocolata, el mesclam amb la nata.
  10. Amb delicadesa, partim l’ensaïmada per la meitat amb un ganivet de serra i untem la part inferior amb la mescla de xocolata blanca i quan estigui ben escampada per tota la superfície hi col·locam uniformement les anous a sobre. Ara per acabar, encaixam la part superior i ensucram l’ensaïmada amb el sucre pols generosament. Ja està llesta!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: DE MEL I SUCRE

Origen: Ensaïmada de xocolata blanca amb anous.