Ingredients (dues persones):

1 perdiu
1 vas d´oli
1 vas de vi blanc
1 vas de vinagre
aigua
2 pastanagues
1 ceba
2 grans d´all
herbes aromàtiques: farigola, julivert, llorer
pebre en gra

Preparació:

Daurar primer les perdius en una cassola o “cocotte”. Acte seguit anar-hi posant tots els ingredients, les cebes i pastanagues tallades a rodanxes. Deixar-ho coure primer 5 minuts sense el vi blanc i el vinagre. Desprès, deu minuts més ja amb el vi i el vinagre, i finalment s´hi afegeix aigua fins a cobrir les perdius. Coure a foc lent durant una hora i mitja aprox.

S´ha d´anar en compte amb el tema de l´aigua, ja que jo vaig seguir al peu de la lletra aquestes indicacions i l´escabetx va quedar massa aigualit. Amb la meitat d´aigua n´hi hagués hagut prou. La carn tampoc em va quedar bé, i això que l´escabetx va reposar 24 hores amb la perdiu a dins. Li faltava cocció, ben bé mitja hora més, potser una hora. Crec que la propera vegada utilitzaré brou en comptes d´aigua i que les couré durant tres hores, a veure què tal.

Com que m´havia quedat aigualit, com amb poc sabor, apart de rectificar-ho de sal vaig decidir passar part de la salsa pel minipimer, i la cosa va millorar…tot i que a priori en aquest cas la salsa no s´havia de triturar ni de colar.

Mala sort, la propera vegada quedarà millor…

PUBLICAT ORIGINALMENT A: FOOD AND FOOT

Origen: Perdius escabetxades (50/164)

Ingredients:

1 perdiu per dues persones
1 vas de vi blanc
1 vas d´oli
1 vas d´aigua
farigola, llorer, julivert
i cabessa d´alls
cebes franceses o ceba de figueres
20 gr de mantega

Preparació:

Es posa en una “cocotte” tot en cru: les perdius (salpebrades per dins), el vi, l´oli, l´aigua, les herbes, els alls i la ceba. Les mides del vasos són per a vasos d´aigua. Es tapa i es deixa coure més o menys una hora i mitja, depenent de les perdius. Jo vaig deixar-ho aquesta estona i no em van acabar de quedar del tot fetes, part de la carn estaba dura, senyal inequívoc que els hi faltava una estona més, ben bé mitja hora. Com que vaig triturar la salsa i desprès la vaig passar pel xinès doncs el pit, que és el que em va quedar més durillo, vaig salvar-ho i ens ho vam menjar perfectament…però no em va quedar amb la melositat que hagués estat de desitjar, malgrat que tots sabem que això és ben difícil en el cas del pit.

Jo de fet vaig triturar una part de la salsa, així la combinava amb trossos de ceba cuita.

Si s´opta per fer-ho amb cebes franceses, d´aquelles petites i rodones, se´n posen noès quatre a la cocció i les altres es fan apart, en una paella amb una miqueta d´aigua, sa, sucre i mantega, tapades durant vint minuts.