La confitura, o melmelada, és una conserva de fruita o verdura trinxada amb sucre. El procés d’elaboració és relativament senzill, i dic relativament, perquè cada fruita o cada verdura, té el seu punt.
Abans, en l’època dels nostres avis, les confitures s’utilitzaven per conservar la fruita en bon estat durant tot l’hivern. Avui en dia, que sembla que ho tinguem tot a l’abast i que, a més, tenim els minuts massa plens de coses supèrflues que ens fan creure que no tenim temps de fer res…quan ens posem a fer confitura, no és per conservar la utilitat originària del preparat, sinó que és per fer idear alguna combinació de sabors nova o per donar un toc especial a un plat tradicional.
Per fer aquesta confitura de tomàquet he utilitzat tomàquets madurs, sucre i farigola.
S’ha de dir que els tomàquets madurs eren de compra, i que de madurs o fins i tot de tomàquets en tenien poc…tot i així, la confitura ha quedat boníssima, o sigui que no m’atreveixo a imaginar com podria haver quedat si hagués pogut rescatar els tomàquets que plantava a l’era el meu padrí (avi) quan jo era petita….(snif, snif…).
Primer de tot s’han d’escaldar els tomàquets, amb aigua bullent, durant un o dos minuts, per poder pelar-los sense cap dificultat.
Un cop escaldats, els tallem en quatre parts i els traiem les llavors.
Triturem amb l’ajuda d’una batedora, o un turmix, i pesem la quantitat de carn triturada de tomàquet que tenim.
Posem en una olla el tomàquet a foc baix i el deixem coure durant uns 20 minuts per a que s’evapori l’excés d’aigua que pugui contenir el nostre triturat.
En aquest punt, afegim el sucre (600 g de sucre per cada 1 Kg de carn de tomàquet nua). Ho deixem fent xup-xup durant uns 20 minuts més aproximadament. En aquest punt hi he afegit un parell de branques de farigola per a que la melmelada agafi aquest toc de secà que em recorda tant a la meva terra.
Un cop passats els 20 minuts, comprovem la textura de la confitura, deixant-ne refredar una mica en un plat. Si és massa líquida, la deixem bullir una mica més.
Si pretenem guardar-la empotada i per tal de preservar-la de la contaminació microbiològica, es recomana que se li afegeixi una mica d’àcid cítric (el suc d’un parell de llimones per cada Kg de carn de tomàquet nua).
Un cop freda la podem envasar en un pot de vidre amb tap de rosca, omplint-la fins dalt de tot, tapant el pot i girant-lo de cap per avall per a que es faci el buit.
